La Mary Santpere faria 100 anys

Logo Tertúlia Espai Ateneu  del 17 de setembre de 2013

La Mary Santpere faria 100 anys

per la seva filla Maria Rosa Pigrau Santpere

El 1 de setembre d’ara fa cent anys, va néixer la genial artista Mary Santpere (1setembre 1913 – 23 setembre 1992) que molts vàrem veure o la vàrem conèixer.

???????????????????????????????????????????????????????????????  La seva filla, Yoya Pigrau Santpere, va iniciar explicant la història de la seva família. L’avi, José Santpere, famós actor, cantant, director, empresari i productor teatral de la Barcelona dels  anys 30. Va ser caixista d’impremta molt aficionat a la música i al teatre: anava a la Societat Recreativa, una entitat cultural del barri, i allí feia d’apuntador de teatre; cantava molt bé, tant òpera com sarsuela; i va conèixer a l’àvia Rosita Hernáez, la que seria la seva dona, mentre representaven junts “La santa espina” al Teatre Principal, de la Rambla. Va fer molt teatre; i també vodevils, als quals els hi afegia música i els hi donava forma de revista. Va arribar a ser empresari, al Paral·lel, amb companya pròpia; i va ser el director artístic de “L’auca del senyor Esteve”, d’en Russinyol.  L’àvia Rosita va fer el famós “Remena, nena” en una obra del mestre Torrents, de Begues; després van fer el “Tenorio” musical, amb cors de “girls”. Fins l’any 1936 feien “bolos” per tota Catalunya.

L’any 1938, per l’agost, va vindre el cineasta André Malraux, pagat pel govern de la República, a filmar la pel·lícula “L’Espoir” sobre la guerra civil; Max Aub va fer el càsting, i va escollir l’avi per a un paper important.

En fer aquesta cita el tertulià Antoni Cisteró, autor de “Campo de esperanza”, on relata les vicissituds de la filmació de la pel·lícula, li va oferir un exemplar del llibre.

RIMG0040

Va continuar diguen que alguns dels seus fills acompanyaven els avis durant les seves “tournés”; i va ser poc abans de la guerra, en una d’aquestes representacions del “Tenorio” musical, que la primera actriu va fugir amb un senyor; i davant l’emergència, van demanar a la meva mare – va dir la seva filla- que la substituís en el paper de doña Inès; però ella tenia una vis còmica tan gran, que només sortir a escena, vestida amb l’hàbit de monja, el públic ja va començar a riure, de manera que el debut teatral va ser un èxit.

A partir de llavors, la Mary Santpere va treballar molt, i va fer moltes coses; va començar en el cine, de la mà d’Ignacio F. Iquino, que era amic de la família. Després va fer teatre, amb tots els actors còmics de la època, com Sazatornil, Alady, etc. I els anys 50 va començar a treballar en revistes, al teatre Còmic, de Barcelona, amb dues funcions diàries.

També va fer ràdio i, posteriorment televisió, tot i que no tant com teatre. Cap als anys 60, com que el teatre musical anava de capa caiguda, perquè no es podien pagar les orquestres de música en directe, es va passar al cine, i va fer més de 50 pel·lícules, però poques de protagonista, perquè, en realitat, no tenia temps.

I es que la mare –va dir la seva filla Yoya- va ser una gran treballadora: Va haver-hi temporades, quan feia revista, que tenia dues representacions diàries, els 365 dies de l’any; a més, al matí, quan s’aixecava, participava en algun programa de ràdio, i a primera hora de la tarda feia papers còmics en alguna pel·lícula…  I va participar, de manera altruista, en moltes gales i actuacions humanitàries, com quan les inundacions de Sevilla, o les del Vallés.

Durant un temps va fer també circ, al Price de Madrid i després, durant dos anys, per tota Espanya; però no feia un sol número (com la resta dels artistes: equilibristes, pallassos, la dona barbuda, etc.), sinó que sortia tres i quatre vegades per espectacle, amb diferents paròdies.

I mentre feia tot això, encara va trobar temps per a muntar un negoci de confecció de barrets, junt amb una sòcia, la dona de l’Iquino, en un localet que el director de cine els hi deixava dins del seu taller de fotografies; i veies a la mare, a la que tenia un moment lliure, confeccionant barrets a mà. Per això ella deia, molt ufana, que “tenia una casa de barrets”.

Treballava tant la mare –va seguir dient la conferenciant-  que els quatre fills, per a poder veure-la, anaven sovint a les ciutats on actuava. Fins al punt que quan el tiet, germà seu, es va cassar, va haver de fer la boda a Sevilla, on estava treballant la mare. Tanmateix, portava la casa molt ben organitzada, de manera que tot funcionava com si ella hi fos present permanentment. Era molt treballadora però, alhora, molt ordenada.

Si aquí a Catalunya tenia un gran èxit, i tothom la coneixia i li parlava pel carrer, afora també era molt famosa: a la Gran Vía, de Madrid, va parar, literalment, el tràfic.

Finalment, Yoya Pigrau es va referir a les llegendes urbanes que atribueixen a la seva mare moltes coses que son radicalment falses; per exemple, que quan Boby Deglané li va preguntar si els catalans, quan parlen, lladren, ella va contestar que no, però que molts posen als seus gossos el nom de Boby; o que la Mary va néixer en un tren; o que el seu marit era doctor (el doctor Pigrau, com tothom li deia).

A preguntes d’un tertulià, va indicar que només la seva filla petita segueix el camí de l’art escènic. La resta de la família tenen altres professions com advocats, farmacèutics, biòlegs, etc.

??????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

Acabada la xerrada, que hagués pogut continuar durant hores, perquè la Yoya Pigrau té moltes i moltes anècdotes de la vida de la seva mare, es va produir un interessant col·loqui, durant el qual va fer gala d’una gran simpatia i d’un profund amor a la personalitat de la seva mare, fins al punt que un dels assistentes va dir-li que s’explicava tan bé, i amb tanta gràcia, que ni la pròpia Mary Santpere ho podria fer millor.

Veure àlbum fotos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s