Crònica de la tertúlia amb Pedro Ruiz

Logo Crònica resum de la Tertúlia Espai Ateneu del 1/10/2013 amb Pedro Ruiz.  Uno, pequeño y libre.

???????????????????????????????????????????????????????????????  En un perfecte bilingüisme alternatiu Pedro Ruiz,  creador teatral, escriptor, cineasta, comunicador radiofònic  i cantautor, artista que es defineix deliberadament inclasificable, va exposar la seva conferencia. Va ser breu i densa i seguida de un col·loqui llarg i també dens. Suaument i sense solució de continuïtat es va produir la seva intervenció i la intervenció dels tertulians.

El precedia la fama d’haver suportat una entrevista de 12 hores i de les afirmacions de que: “Barcelona es província y Madrid hortera, no soy ni de mi, no me votaria ni a mi, la izquierda es retorcida y tramposa y la derecha es caciquil, meapilas y mojigata” i un ampli etcètera.

La seva exposició va ser franca, optimista, positiva, també negativa, critica, corrosiva, antisistema. Va iniciar-la amb la afirmació de que li agradava  parlar en un lloc lliure com es Espai Ateneu.  I es va comportar com el mes perfecte Pedro Ruiz, impossible de resumir i difícil de recordar en les seves múltiples facetes. Hem pogut retenir algunes de les seves afirmacions:

Mes important que el t’estimo es el jo et crec. Jo vaig néixer, visc i moriré sense deixar cap llegat. El mon es un decorat  immens. La vida es una farsa que acaba en frau. Hi ha que militar en poques coses. Camino sol i sense intentar convèncer a ningú de res. El que personalment desitjo es que no em manin.  A Espanya ser polifacètic es negatiu i es millor cantar boleros.  “Uno, pequeño y libre” es el que em vaig posar a les meves primeres targetes. La vida es curta i s’imposa el relativisme. No val la pena lluitar per res i si hi ha problemes cal discutir-los. La democràcia s’ha convertit en la dictadura dels diners.  Mai he votat i per tant no soc còmplice de cap situació.  El sentit de l’humor consisteix en usar els prismàtics al reves. Això si, sempre amb respecte a tothom.   Comprenc el problema de Catalunya i Espanya.  Al no voler saber que passa es fan coses mal fetes.  Convé harmonia i concòrdia.  Les televisions depenen dels polítics que amb la seva deficiència intel·lectual donen lloc a molts debats i a poc contingut. El desconeixement mutu es palès, no es possible dialogar, la política s’ha adormit i l’Espanya imperialista no coneix cap possibilitat d’enteniment i fa ulls sorts a la corrupció.

I ens quedem amb les frases “Soy libre porque lo decido yo, no porque me lo permita Vd.”,  “El mayor dictador es el que dirán”,  i la cita de Ortega y Gasset “No sabemos lo que nos pasa y eso es precisamente lo que nos pasa”.???????????????????????????????????????????????????????????????

Pedro Ruiz va posar de manifest la seva capacitat com a comunicador, la seva agilitat mental, la seva capacitat de passar de moltes coses, la seva conflictivitat i el seu “savoir faire”. Va donar lloc a una tertúlia distesa, agradable, tranquil·la i densa. No es cosa fàcil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s