Juli Pernas: “Museu Olímpic i de l’Esport, la història de l’esport”

ESPORTS I ATENEU del 30 de setembre de 2013

Miquel Àngel Barrabia va iniciar la segona reunió de la tertúlia amb unes breus paraules de salutació i benvinguda especialment al President de la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME) i  membre del COE Sr. Joan Garrigós. Tot seguit, Xavier Bachs va fer la presentació del conferenciant: Juli Pernas López, nascut a l’Havana (Cuba) l’any 1953, és llicenciat en Filosofia i Lletres (Història de l’Art) per la Universitat de Barcelona; i va iniciar a finals de 1981 la seva trajectòria professional a l’Àrea de Joventut i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Durant més de 25 anys ha ocupat diversos càrrecs directius a l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament, però sempre assumint la responsabilitat i coordinació del departament d’actes esportius i les campanyes de promoció esportiva.

El 1986 va ser nomenat president de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol, arribant a la presidència de la Federación Española de Béisbol y Sófbol  l’any 2000. Ha estat vicepresident i secretari de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (1988-1994) i és membre del Comité Olímpico Español des de 1988, on ha ocupat diversos càrrecs, sent en l’actualitat president de la Comisión Deporte y Medio Ambiente, i membre de l’Academia Olímpica Española. És, també, director de la Fundació Barcelona Olímpica, entitat que gestiona el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch.

El conferenciant, després d’agrair a la tertúlia “Esports i Ateneu” la invitació a donar aquesta xerrada, va comentar que no faria una dissertació acadèmica, sinó el que a ell li agrada, que és explicar històries.

Es va referir primerament a la seva tasca al Museu Olímpic i de l’Esport dient que, quan el 2009 li van oferir la direcció, es va trobar amb la gestió d’un equipament molt diferent del d’una entitat esportiva; que, a més a més, tenia moltes mancances, la primera de les quals, l’actualització dels continguts, especialment els referents a la història de l’esport; per exemple, hi havia persones de molta rellevància dins el món de l’esport que quasi no es mencionaven.

Pel que fa a les exposicions temporals, que són una de les activitats importants del Museu, va decidir de fer-les amb l’equip del Museu, i crear directament els continguts. La primera exposició va ser la dels Jocs Olímpics d’Hivern del 85.

També van crear un blog, dissenyat especialment, perquè els esdeveniments esportius que se celebraven a la ciutat de Barcelona no figuraven, fins aleshores, en cap lloc. Els temes històrics de l‘esport de Barcelona o Catalunya –va dir- demanen que se’ls presti més atenció: fins ara, la gent que s’hi dedicava provenia del món acadèmic; però les institucions han de ser conscients de la necessitat de recuperar aquesta memòria històrica i de coordinar els esforços de tots els estaments que treballen en el món de l’esport; i cal fer un mínim d’inversió, perquè amb el voluntariat no n’hi ha prou.

Seguidament es va preguntar: quants carrers, places, jardins tenim, a Barcelona, dedicats a personatges rellevants del món de l’esport? Molt pocs, i quants del món de la política, de la cultura, dels militars, etc.? Molts. El mateix es pot dir de les instal·lacions esportives; quantes porten el nom d’una personalitat de l’esport? L’estadi Maurici Serrahima n’és l’excepció.

Resumint –va dir- cal aconseguir que les institucions siguin més sensibles al món de l’esport, i que totes les persones que, com vosaltres, estimen l’esport, col·laborin en un projecte d’aquestes característiques, que “enganxi”, per aconseguir que Barcelona, que  sempre ha estat capdavantera en el sector esportiu, continuï sent-ho.

Acabada aquesta primera part de la xerrada, Miquel Àngel Barrabia va explicar, a grans trets, les properes activitats de la tertúlia, el mes d’octubre estarà dedicada a la bombolla futbolística, i tindrà com a ponent al Sr. Josep Lluís Vilaseca i la del mes de novembre a la Barcelona World Race amb al Sr. Andor Serra. Després  es va produir un animat col·loqui, amb moltes intervencions; a una pregunta sobre la mala ubicació del Museu, a Montjuic, lluny del centre de la ciutat, Juli Pernas va comentar que si el Museu estès al bell mig de Barcelona, segurament rebria més visitants; però la seva situació actual també té avantatges, com formar par d’un nucli museístic, amb el MNAC, la Fundació Miró i d’altres; no hi ha una bona comunicació de transport públic, però han aconseguit que els busos turístics hi facin parada. Altrament, la ubicació del Museu, junt a l’estadi de Montjuic, va ser una aposta personal de Samaranch, que va insistir-hi molt fins aconseguir-ho.

Va explicar, com a cas anecdòtic, que quan al Museu es va exposar la Copa del Món de futbol, va haver-hi un allau de visitants: centenars de persones que entraven al Museu, es feien la fotografia davant de la copa… i només un 1% es va quedar per visitar el Museu!

A la pregunta de si cal donar el nom de J. A. Samaranch a una de les avingudes de l’estadi, va afirmar que aquesta polèmica té connotacions polítiques, i que el món de l’esport ha de valorar i agrair la tasca que en favor de l’esport i de Barcelona va fer en J. A. Samaranch.

Miquel Àngel Barrabia, Juli Pernas i Joan Garrigós

Miquel Àngel Barrabia, Juli Pernas i Joan Garrigós

El conferenciant va comentar després la recent eliminació de Madrid dels Jocs Olímpics del 2020, i va dir que els medis de comunicació espanyols, especialment els de la capital, van fer una estranya campanya donant a Madrid com guanyadora segura, i això va fer que la decepció, al ser eliminats a la primera, fos més gran; aquesta aposta tan forta dels medis va ser molt sorprenent, perquè tots els qui estem al món de l’esport sabíem que la candidatura de Tokio tenia molt pes.

Juli Pernas va analitzar amb detall per què Madrid va perdre: En primer lloc, per la situació de l’economia espanyola amb sis milions d’aturats, i el problema del dopatge, etc., que van devaluar molt les marques “España” i ”Madrid”. En segon lloc, perquè importants ciutats europees aspiren als Jocs del 2024, i per tant, als seus països no els interessava que Madrid aconseguís els de 2020, i per tant no ens van votar. En tercer lloc, els membres del COI, gent de molt prestigi i molt ben informada, el que volen per sobre de tot és seguretat; no poden arriscar-se amb una ciutat o un país poc fiables econòmicament. Darrera la candidatura japonesa hi havia un grup de cinquanta grans empreses, multinacionals del camp de l’esport, que garantien 50.000 milions d’inversió en el projecte Tokio-2020; en canvi, a nosaltres, després de cinc anys de crisi econòmica, se’ns veu internacionalment com un país amb molts problemes pendents.

Tanmateix, Juli Pernas va reconèixer que el va sobtar que quedéssim eliminats a la primera. Personalment, va dir, sempre va desitjar que Madrid guanyés, perquè això hagués representat per a l’esport una injecció de diners, de medis i d’entusiasme, dels que tan necessitats estem; hores d’ara, l’esport espanyol presenta una situació de supervivència, amb rebaixes dels pressupostos federatius del 70%; i tenim vint i cinc Federacions espanyoles, en situació pràctica de fallida. Els Jocs olímpics haurien animat també l’economia en general, creant riquesa, llocs de treball… i il·lusió.

Finalment es va referir als Jocs d’hivern, i va dir que estem pendents de la decisió dels polítics, de si Barcelona es decideix finalment a presentar la seva candidatura, que creu que la presentarà; perquè va assenyalar cal presentar-se, per a entrar en la roda, i tenir-los en un futur, encara que es difícil  aconseguir-los  la primera vegada.

Com a cloenda de la jornada, el conferenciant va firmar en el Llibre d’Honor de la Tertúlia, i va posar, junt amb els assistents, per fer la “foto de família”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s