Catalunya independent o federalista

Tertúlia Espai Ateneu del 15/10/2013 

José Antonio Gonzalez Casanova

 – Catalunya independent o federalista

   El conferenciant ha estat catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Santiago de Compostela (1967) i a la de Barcelona (1970). Es un perfecte coneixedor de les lleis fonamentals de l’Estat Espanyol (Constitució, Estatuts, lleis estructurals del Estat). Ha publicat nombrosos llibres i ha sigut un gran comunicador en diaris de Galicia i Catalunya (utilitzant a vegades el pseudònim de Marti Rizal). Fou Premi de la Critica Serra d’Or.
La seva conferencia fa ser robusta, densa, contundent i potser un poc pètria, però va ser una lliçó magna de dret constitucional. Aquest cronista anònim acostuma a escriure la seva crònica, quant li toca, poc després de la conferencia per tal de no oblidar detalls o idees que poden ser interessants. Aquesta vegada ha preferit deixar passar 24 hores per tal d’aconseguir exposar el pòsit, l’objectiu, la veritable intenció de Gonzalez Casanova, ja que la seva exposició exigiria molt mes del text de que es disposa.
La conclusió es clara, les lleis fonamentals del Estat Espanyol son les que son i com a tals deuen ser acatades. Tal com estan avui configurades no deixen lloc a cap dret a decidir, no deixen lloc a traspassar els límits del Estatut, no deixen lloc a la independència, a la federació, a l’Estat propi, a la autodeterminació ni a la tercera via. Les normes son tancades. Tot el que presenta Catalunya avui es impossible dins la actual legislació espanyola.
I cal agrair a Gonzalez Casanova la seva claredat i contundència que, a mes, senyala que el tema es poc conegut per la ciutadania, els polítics i els periodistes.
Naturalment això esta produint un xoc de trens amb els sentiments de una bona part dels catalans que clamen per sortir d’aquesta fèrria estructura. Clar que es poden canviar les lleis però difícilment si el mes fort s’hi nega. A les grans manifestacions de la ciutadania el poder mes fort pot fer-ne, i en fa, cas omís ja que la única opció del ciutadà es votar cada quatre anys i callar després.
El cronista creu que part del auditori va sortit insatisfet però cal agrair a Gonzalez Casanova la seva clara exposició sobre la legalitat vigent i la força de les lleis.

El col·loqui va ser llarg, també contundent i amb variades intervencions. Els sentiments i els drets humans, per sobre de les lleis moltes vegades, també varen aflorar sovint. Com a conclusió el conferenciant creu que la legislació espanyola no permet cap canvi, que falta un clima de confiança i diàleg per intentar avançar i que el federalisme seria la solució menys difícil…..sempre amb l’acord d’Espanya i sense cap ruptura amb Espanya.
No es normal que el cronista es pronuncii, però per una única vegada es permet fer-ho. Segons la prensa, Miquel Roca assegura que la consulta catalana es pot admetre dins la Constitució amb voluntat política. Davant de la rigidesa i, segons sembla, de la gran claredat de la lletra de les lleis fonamentals, dels diferents criteris dels constitucionalistes i dels greuges que rep la nació catalana, no seria just que els experts en dret constitucional intentessin arribar a un consens, oblidant la seva lliure opció política i pensant sols en les possibilitats de desencallar el problema per el be de tots?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s