Joan Herrera. Ara es demà?

Logo   JOAN HERRERA. Ara es demà? Tertúlia ESPAI ATENEU 11/02/2014

  Joan Herrera es jurista i coordinador nacional de Iniciativa per Catalunya Verds. Va venir acompanyat de Ricard Gomà, regidor i president del Grup Municipal d’ICV-EUiA de l’Ajuntament de Barcelona.

En la seva intervenció va exposar una amplia temàtica sobre la realitat política actual de manera molt concreta per tal de poder donar lloc a un col·loqui que veritablement va ser llarg i interessant. Va iniciar el tema amb la afirmació de que Catalunya i Europa estan vivint un moment històric i irrepetible i que un dels objectius basics de la Unió Europea, que era trobar un equilibri entre els drets socials i el capitalisme, s’està erosionant.

L’origen de l’actual crisis financera esta en la desigualtat i sembla estem surtin de la crisis però a canvi de mes desigualtats. El capital, avui al servei de la economia financera, esta cada dia en menys mans i manen cada dia mes els interessos privats per sobre dels interessos generals dels ciutadans. D’aquesta manera la crisis financera es soluciona amb una creixent desigualtat, clarament antidemocràtica.

En l’Espanya actual coincideixen tot tipus de crisis fins al punt de poder afirmar que ens trobem en un fi d’etapa, en el fi de un mon ja viscut i del que no sabem que ens espera en el futur. Aquesta realitat obliga per tant a en pensar en projectes per sobreviure.

Aquets projectes futurs deuen estar dins una Europa al servei de la gent. No es pot permetre que les entitats bancaries sanegin els seus balanços a càrrec e la ciutadania. Cal re-distribuir. Una democràcia amb desigualtats mai pot ser democràtica.

El problema laboral tendeix a empitjorar més encara mentre les grans corporacions sols paguen el 3.8% de impostos. La democràcia ha de tenir una base econòmica. No es pot permetre l’enriquiment, per exemple, de les elèctriques i altres infraestructures publiques. Cal un canvi del model energètic. Cal aprofitar el sol i en vent que ens sobren però que no es volen utilitzar per tal de protegir a les actuals indústries elèctriques.

Des de el punt de vista polític Catalunya va intentar federalitzar a Espanya però el Partit Popular i l’anticatalanisme no ho han fet possible. El pacte estatutari esta esgotat. La única solució es el referèndum. I el procés no es pot allargar i exigeix una rapida solució.

Cal innovar: mes participació, lluitar contra les desigualtats, lluitar a favors dels drets públics. Resistir una temporada no es una solució com no ho es el esperar que les coses empitjorin més per aconseguir millorar-les. Si caminem cap a una societat de mercat ens estem allunyant de una societat democràtica. Necessitem un espai de llibertat. No val pensar que ja anem tirant, cal fer política i fer-la ara, amb noves propostes i alternatives, mirant al futur.

  I arribem al col·loqui. Una única pregunta va ser curta i concreta: Creus amb les llistes obertes?. Resposta: Si. La resta del col·loqui, verdaderament ampli i valuós, s’intentarà resumir recordant les respostes del conferenciant a les diverses preguntes i aportacions.

Europa esta fixant un context de devaluació social que es molt perillós dons por portar, altre vegada, al feixisme. El somni europeu s’ha acabat. La socialdemocràcia tal com l’havíem entesa avui no es possible. Es possible que la reacció negativa de Grècia no sigui desencertada. Hi ha una crisis de representativitat. La democràcia no sols deu ser el vot. Falten propostes i, sobretot, cal evitar la actual fragmentació política i formar una correlació de forces unides, sense fragmentacions. Falta unitat.

La crisis no es sols econòmica, sinó que es moral, ètica, ecològica. La crisi estrictament financera i el rescat bancari l’esta pagant la ciutadania. No es justa la socialització de les pèrdues econòmiques. Hi ha una falta gran de fraternitat.

El futur de l’independentisme no se sap però no es possible continuar com estem. No es pot admetre el lema de que cal canviar-ho tot perquè no canviï res. Cal una forta majoria par solucionar la situació actual. I a Catalunya no es gens fàcil. No hi ha clarificació i definició de les forces que defensen la independència. Serà difícil guanyar-la.

Però queda pendent de solució la reforma laboral, les pensions, l’avortament, etc. que sols es poden solucionar amb un procés constituent i que afectarà al debat nacional. Es important que es tinguin instruments de control sobre els càrrecs electes, una fiscalitat re-distributiva, una lluita contra el frau.

El dèficit fiscal existeix i es evident. Cal tindre en compte els costos de la independència que es demana i que caldrà assumir. Cal pensar en la manera d’actuar d’Europa, i com exemples estan Suïssa i Lampedusa sobre la immigració i la diferent actuació del BCE i de la Reserva Federal de EE.UU, sobre les mesures contra la crisis.

Per acabar cal posar de manifest la empatia de Joan Herrera, les seves respostes equilibrades, el seu excel·lent tarannà, la seva claredat expositiva, el seu coneixement de l’actualitat i el total respecte, com sempre passa en les tertúlies d’Espai Ateneu, entre el conferenciant i els tertulians.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s