LLUÍS FOIX a l’ESPAI ATENEU

Logo   LLUÍS FOIX   “Periodisme i literatura”

Tertúlia 04/03/2014


Lluís Foix, llicenciat en Dret i periodista, ha treballat més de 40 anys a La Vanguardia, on va ser, en successives etapes, corresponsal a Londres (durant vuit anys) i a Washington (durant tres anys), subdirector, director adjunt i durant una llarga etapa, director. Escriu a La Vanguardia, El Punt-Avui i El Mundo Deportivo. Participa com a tertulià als programes de televisió “8 al Dia”, i “El món a RAC1”; i a diverses tertúlies radiofòniques . 

Actualment es presenta com Vocal a les eleccions de l’Ateneu Barcelonès amb la candidatura  CONSTRUIM EL FUTUR A L’ATENEU  liderada per Josep Maria Carreras.

Durant la seva dilatada carrera professional ha escrit milers d’articles, entrevistes, cròniques i columnes d’opinió; i ha enviat cròniques des de més de 82 països. Va impulsar i va ser director de l’edició digital de La Vanguardia durant set anys; i és autor del llibre “La Marinada sempre arriba”, del qual s’han fet ja cinc edicions.

  Lluís Foix és, a més a més, un antic amic de l’Espai Ateneu. Com va recordar Mina Pedrós en fer la presentació, el conferenciant ja va estar a la tertúlia, el 3 de març de 2009, poc després de la investidura del flamant president Obama, que ell havia presenciat, per parlar-nos d’un tema tan candent com ”Què es pot esperar del president Obama?” Tot i que ens va dir que era massa aviat per a aventurar pronòstics, amb la seva lucidesa i experiència ens va comentar que no calia fer-se masses il•lusions i expectatives sobre el futur mandat Obama, tenint en compte la situació crítica mundial que ja es perfilava, de la que, va pronosticar, costaria molt de temps sortir-se’n; i va afegir que la crisi passaria factura a molts del governs d’aleshores.

També va estar amb nosaltres, com a conferenciant, en una reunió celebrada el passat 29 d’octubre a la seu a Barcelona del Parlament Europeu, per parlar-nos, amb la seva habitual clarividència, d’un tema de tanta actualitat com son “Les eleccions europees”.

Lluís Foix va iniciar la seva intervenció agraint a Josep Maria Carreras, que es presenta a les properes eleccions a Junta Directiva de l’Ateneu, presidint la candidatura  CONSTRUÏM EL FUTUR A L’ATENEU,  per haver-lo proposat per a una vocalia.


Entrant en el tema de la seva dissertació, va dir que amb les paraules es construeixen grans edificis emocionals: de vegades fa més mal una paraula que un cop de puny. I que la literatura és la força de la paraula escrita, que ens serveix per a recrear situacions, espais, entorns, o per a construir mons a partir de la ficció, de la història o dels records.

Constantment apareixen paraules noves (per exemple, la “prima de risc”) i d’altres desapareixen; es perillós que la societat perdi el sentit de les paraules: estan plenament vigents les sentències de Montaigne i Lewis, de que és molt fàcil canviar el sentit de les paraules, la qual cosa és el primer pas per a deformar la realitat, i convertir-la en propaganda.
El periodisme, va assenyalar, és literatura; dolenta, pot ser, per les presses; però també, de vegades, literatura molt bona; i si més no, és el primer esborrall de la història. I tant la literatura com el periodisme tenen com a instrument fonamental la paraula. Per això és tan important parlar. I per això, també, salvar la llengua és preservar la llibertat: cada llengua representa una finestra a un mon totalment diferent.

El conferenciant va recordar que, segons Steiner, “l’ordinador, la cultura populista i de comercialització a gran escala parlen angloamericà, des dels clubs nocturns de Portugal fins als locals de menjar ràpid de Vladivostock”. Europa morirà sens dubte si no lluita per les seves llengües. Vivim temps de pensament ràpid, de 59 segons, de 140 caràcters: són els medis que utilitzem. Però el que acaba imposant-se és la paraula ben col•locada, el sentit dels relats.

  Va recordar els molts grans escriptors que han utilitzat el llenguatge per fer periodisme, i els periodistes que han estat considerats com grans escriptors. Tots, va dir, podem escriure i fer-ho bé; tothom pot escriure com Víctor Hugo. El periodisme és un camí; i hi ha milers i milers de periodistes: de manera que el llenguatge està guanyant.

L’Ateneu, va assenyalar, és un espai per conrear la llengua, l’escriptura, el llenguatge; a través de les paraules, a l’Ateneu es debat, s’enraona, es conviu i s’avença pel camí del progrés. I tots hem de procurar que segueixi sent així, un autèntic temple del saber, en uns temps en que s’està perdent el sentit humanista de la vida.

En acabar la seva intervenció, es va produir un animat debat, en el curs del qual Lluís Foix va contestar a totes les preguntes que li van fer els nombrosos assistents. Finalment, va escriure unes paraules al llibre d’honor de la tertúlia, i va posar per a fer l’habitual “foto de família”.

Manuel Baratech

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s