FÒRUM DE DEBAT SOCIAL. Quines polítiques socials? Per a quina societat?

Dilluns 16 de juny de 2014, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL

Quines polítiques socials? Per a quina societat?
Ponents: Ababacar Thiakh i Joan Subirats
Modera: Pablo Peralta, mediador i treballador social. Coordina: Rosa Domènech, presidenta d’Impuls a l’Acció Social
Assisteixen 40 persones.

Presentació
Ababacar Thiakh és historiador i responsable de l’Associació de Senegalesos a Catalunya. També és treballador del programa d’assentaments de l’Ajuntament de Barcelona.

Joan Subirats és catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en governança, gestió pública i anàlisi de polítiques públiques. Ha treballat temes d’exclusió social, problemes d’innovació democràtica i societat civil.

Imatge
Intervenció d’Ababacar Thiakh
Parlant de la meva experiència des de l’Associació de Senegalesos a Catalunya i en l’àmbit dels assentaments puc dir que hi ha molta immigració que està ocupant pisos buits a barris concrets de Barcelona. Des de l’Associació, portem més de 20 anys treballant aspectes com aquest a la ciutat i veiem com des de fa anys la gent ha ocupat pisos, naus… Com va passar amb la nau de Puigcerdà, una de les més conegudes. En naus com aquesta els immigrants hi treballen i hi viuen.

En l’àmbit dels assentaments fa anys que hi treballem i hi col•laborem amb l’Ajuntament. Intentem en primer lloc, fer una acollida de la població que arriba, detectar on hi ha la gent del seu país, que els poden ajudar; en segon lloc mirar com adaptar-los a la societat i en tercer, com integrar-los en associacions i col•lectius que els hi puguin facilitar les qüestions més bàsiques.

La nostra feina és detectar la situació, estudiar què hi passa i quines possibilitats hi ha. També busquem una solució global, a través d’estudiar cas per a cas. Cada cas és una persona, i cada persona té una situació diferent.

També treballem el retorn. El retorn ràpid, quan una persona no veu clara el seu projecte aquí, l’Ajuntament facilita aquest retorn. O el retorn no tant ràpid, en la que es prepara més a la persona perquè torni cap al seu país.

Amb el projecte de l’Ajuntament també hem estat mirant la gent que porta més de 3 anys aquí i mirar com poden regularitzar la seva situació. Amb coordinació amb les entitats de la xarxa, també hem muntat un menjador social i un banc d’aliments així com una lliga de futbol per dinamitzar les interaccions entre ciutadans del barri i persones vingudes de fora. La idea és trencar la por, que les ocupacions d’aquests immigrants a les naus no espanti als veïns de tota la vida del barri.

Per part de l’Administració es contemplen els assentaments però nosaltres tenim una òptica més àmplia sobre els assentaments i també considerarem els bancs i els carrers i no només les naus. Tenim forces pisos i naus ocupades. També gent que estan al carrer i que dormen en furgonetes. No tothom vol acollir-se al nostre projecte. Hi ha gent que té interès en el mecanisme d’aquesta xarxa. A nosaltres, fent el treball social, ens interessa saber com anirem treballant i com anirem solucionant els problemes.

Nosaltres treballem amb l’altre, i no per l’altre. Les persones són subjectes i així els hem de tractar. Hem de sentir la seva opinió. I els hem d’acompanyar, fer un seguiment, estar al seu costat.

També ens preocupa molt anar cap a una societat cohesionada. Hem de parlar de polítiques socials clares per a tota la societat, per la gent autòctona i per la gent de fora. És imprescindible tractar a tothom com a part de la societat. Sortir dels rumors, apostar clarament per les polítiques socials. Hem de crear mecanismes on tothom pugui sentir-se ciutadà. Necessitem espais de debat, de reflexió… on decidir plegats.

Intervenció de Joan Subirats
Estem en un moment molt complicat. Tenim problemes de finançament i qualsevol retallada en el pressupost toca temes sensibles. Estem davant d’un tema global, hi ha hagut un canvi d’escenari i allò que ens semblava estable i que no hi hauria retrocés, ara veiem tot el contrari. Hi ha elements conjunturals però els estructurals són els més problemàtics.
Tenim un sistema econòmic que no està preocupat per les externalitats negatives que aquest genera. Només mira per l’excel•lència, la productivitat… i no els efectes negatius que genera. L’economia de mercat no va acompanyada de polítiques fiscals que compensen i redistribueix. Espanya arriba tard en aquest procés (els anys gloriosos del Benestar són del 35 al 75 i nosaltres tot just acabàvem el franquisme en aquest any). Tenim una pèrdua d’equilibris entre mercat i Estat. Diferents lògiques de funcionaments i diferents vincles que es trenquen.

En aquest àmbit doncs, les polítiques socials treballen en un entorn que li no interessa la igualtat. Segurament, el canvi tecnològic està generant efectes a l’àmbit social que fa que segurament hi hagi gent que tindrà dificultats a trobar feina. La barreja d’edats i la llargada del temps de l’atur, fa que hi hagin moltes més dificultats.

Quines alternatives tenim? Els poders públics poden mirar de jugar d’una forma més redistributiva, la política segueix comptant. Els països que han de tenir una autonomia d’allò públic, que hi hagi una esfera pública autònoma que sigui capaç de donar resposta a les problemàtiques més enllà de les institucions.

Què està passant? S’està detectant per part de moviments socials, iniciatives de l’àmbit civil, una voluntat d’articulació de respostes que no forçosament van lligades a l’àmbit públic. Com per exemple la cooperativa energètica, Som Energia, que planteja formes alternatives de redistribució energètica; Som Connexió, una alternativa a la connectivitat de les xarxes; Flor de Maig, Ateneu Harmonia… Experiències veïnals que a Barcelona estan funcionant. I també hi ha iniciatives des de la societat civil que amb una reivindicació autònoma intenten ser crítics i crear. Voluntat de donar resposta fent coses, més enllà de reivindicar o criticar. En alguns casos, hi ha hagut força complicitat institucional.

Hi ha hagut altres iniciatives interessants des de les administracions per generar complicitats amb les entitats. Les institucions poden facilitar, no cal que controlin.

Les entitats tenen molta més facilitat d’adaptar-se en situacions canviants que l’administració i per això les entitats a vegades són més útils treballant l’àmbit social. Això n’hauríem de ser conscients i intentar-ho combinar de la millor manera.

Aquesta és la nova manera d’entendre la democràcia. És en el moment en el que l’Estat ha entrat en crisi de redistribuir i solventar les nostres necessitats que han aflorat aquestes qüestions.

La idea del bé comú apareix últimament de nou, la comunitat. Aquesta té elements positius i negatius. En termes contemporanis té molt a veure amb la manera de fer coses, d’implicar-se i no pas una visió homogènia.

Hem recuperat les iniciatives socials que cobreixen aspectes que l’administració no cobreix. Ens hi hem de posar entre tots perquè sinó no ens en sortirem. Cal combinar-ho amb la reivindicació.

Preguntes del públic assistent:
– Com poden articular la política institucional i els moviments socials?
Les institucions són de la gent i cal que redefineixin les seves funcions. Cal que els recursos públics es repesin i s’ampliïn els usos tradicionals. Hem de tenir un mecanisme més cooperatiu dins el sistema públic per tal de canviar les coses. Hem de ser capaços de recuperar fórmules històriques d’organització.

– Una pregunta cap a Ababacar Thiakh. Pel què fa a la immigració, hem d’anar a pensar cas per cas? Quin és el vostre lligam amb el teixit associatiu del barri?
Hi estem treballant. Estem treballant relacions entre entitats per crear una xarxa ben forta als barris. Hem de valorar si tothom està disposat a que hi hagi aquesta relació entre entitats o si encara hi ha prejudicis entre els col•lectius autòctons i els migratoris. Són reflexions que hem de generar conjuntament i cap ambdós bandes.

– Una pregunta cap a Joan Subirats. Hem de tenir un relat d’esquerres? Sols existeix el de dretes.
És imprescindible. Totalment d’acord. I hem de reivindicar la democràcia i la igualtat com a eina d’aquest relat. S’ha de concretar amb la voluntat de no passar de les institucions. Són nostres, en les hem de reapropiar. És un debat que està present.

– Robotització, la incorporació de les noves tecnologies al treball. Hi ha molta gent que no trobarà mai més feina.
El procés de canvi tecnològic, és una eina molt potent. Les màquines estan entrant en el terreny dels serveis a les persones. Hem de repensar el concepte de treball.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s