Josep Maria Bricall – Tarradellas: la política del rigor

Logo El dia 7 d’octubre visità la Tertúlia Espai Ateneu Josep Maria Bricall per parlar-nos de  “Tarradellas: la política del rigor”.

Com a coordinadora de la tertúlia, Mina Pedrós presentà el conferenciant, dient que Josep Maria Bricall és doctor en Dret i en Ciències Econòmiques; ha estat professor d’Esade (1962-1969), catedràtic de la Universitat de Palma de Mallorca (1981); catedràtic de la Universitat de Barcelona (des de 1983) i, de 1986 a 1994, Rector.  Director del Centre d’Estudis de Planificació, ha participat en alguns treballs col·lectius com Estat autonòmic i finances públiques, i Universitat 2000, informe sobre l’ensenyament universitari a Espanya, del qual ha estat director.

En 1994-1998 presidí la Conferència de Rectors Europeus, i el 2003 fou nomenat membre del Comité National d’Evaluation, organisme de les universitats i escoles superiors franceses.

El senyor Bricall formà part del Govern de Catalunya presidit per Josep Tarradellas, primer com a Secretari General de Presidència, 1977-1979, i després com a Conseller de Governació, 1979-1980. El 1984 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya en la llista del PSC-PSOE.

És autor de diverses publicacions, entre les quals, el llibre en dos volums Política Econòmica de la Generalitat (1936-1939); La planificació econòmica (1973); Introducció a l’Economia (1977); i Memòria d’un silenci (2003), que reflexa el període del seu treball a la Generalitat.

És posseïdor de la Creu de Sant Jordi; ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili; i el 2004 va ser comissionat per la Generalitat per al disseny de l’estructura i funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts.

Josep Maria Bricall va iniciar la seva intervenció fent una referència al rigor en la política. Desgraciadament, va dir, actualment hi ha tanta confusió en el mon de la política, que ja no s’aprecien ni el rigor ni la intel·ligència.

Va explicar que Tarradellas va exercir una política de rigor, basada en tres trets fonamentals: tenir uns objectius clars; utilitzar uns medis realistes; i capacitat de negociació.

En quant als objectius, Tarradellas tenia molt clar que no calia crear una nova Catalunya, perquè Catalunya ja existeix; el que calia era governar-la bé. La Mancomunitat, per exemple, que no tenia ni estatut ni tantes competències com ara, estava, però, governada per gent molt vàlida, que va fer moltes coses i molt importants. “En una ocasió -va dir el conferenciant- quan jo estava a l’Ajuntament, es va voler fer del Liceu el gran Teatre d’Òpera d’Espanya. El President Pujol s’hi va oposar, perquè pensava que perdria la seva catalanitat: al cap d’un any, el Liceu començava a perdre diners i categoria!”.

Respecte a l’aplicació de medis realistes, Tarradellas pensava que governar és administrar. “Per això em va encarregar que em posés en contacte amb l’École Nationale d’Administration de Paris, la famosa ENA, per programar a casa nostra una escola similar, que ens permetés tenir uns funcionaris preparats i eficients”.  El polític ha de tenir en compte els medis de que disposa, i què és el que es pot fer, i el que no es pot fer; el que es pot canviar, i el que no es pot canviar.

Governar, va afegir el conferenciant, també és seleccionar, i saber dir “no” a algunes coses. En aquest aspecte, Tarradellas creia que Catalunya ha de tenir una dinàmica pròpia: hem de mantenir el que ja tenim, sense llençar-ho per la finestra (com va fer Companys el 6 d’octubre del 1934). El polític ha de fer propostes amb les que tothom pugui estar-hi d’acord.

En quant a la capacitat de negociació, va indicar que per a Tarradellas la relació amb el Govern de Madrid havia d’esser una relació d’igual a igual. Tarradellas era poc partidari del centralisme, i el federalisme no l’interessava; la relació amb Madrid la tenia a través de Martín Villa, i era una relació de Govern a Govern, de tu a tu. Ell volia ser respectat, però també respectava; i procurava no provocar l’Estat.

El senyor Bricall va assenyalar que la capacitat de negociació és una qualitat important que han de tenir tots els polítics. Quan Tarradellas pactava (i ho feia sovint) no acceptava qualsevol cosa, però intentava arribar a un acord, donant quelcom a canvi. Per exemple, la Generalitat acceptà la Monarquia, i a canvi la Monarquia acceptà la Generalitat. Quan negocies has de tenir present que el fet de tenir la raó no vol dir que els altres te la donin.

En acabar la seva exposició, que va amenitzar amb nombroses i interessants anècdotes i fets viscuts durant la seva etapa de Conseller, es va iniciar un interessant col·loqui, durant el qual es van fer moltes preguntes, algunes de rabiosa actualitat política. En les seves respostes, el conferenciant es va mostrar molt  crític amb l’actual procés sobiranista. Preguntat per les relacions personals entre Tarradellas i Pujol, va dir que “Pujol va tenir un interès explícit en eliminar a Tarradellas de la Història”; i va afegir que eren dos personatges molt diferents: quan li feien una entrevista a Pujol, aquest exigia llegir-la abans de publicar-la, i la repassava a fons; Tarradellas, en canvi, mai va demanar-ho.

Finalitzada la tertúlia, el senyor Bricall va firmar en el Llibre d’Honor, i es va fer la “fotografia de família” amb els assistents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s