Anna Sallés. Un record a Manuel Vázquez Montalbán.

 Logo   ESPAI ATENEU     11/11/14

Anna Sallés.  Un record a Manuel Vázquez Montalbán

   La tertúlia ESPAI ATENEU ha tingut un caràcter molt especial i particular i ha donat lloc a un coneixement  personal i íntim del escriptor i periodista  Manuel Vázquez Montalbán.

Es va iniciar a la Sala Verdaguer  de l’Ateneu amb la projecció  del documental “Caleidoscopio Montalbán”, emes per Radio Televisión Española.

En ell s’exposa l’ arribada a Barcelona del comissari de ficció Montalbano, creat per Andrea Camilleri per tal de descobrir qui es l’escriptor al que deu el seu nom  i es el fil conductor del documental que repassa les moltes facetes de Vázquez Montalbán que malauradament ens deixà al 2003.

Intervenen en el documental  Josep Ramoneda, Carmen Balcells, Rafael Ribó, Ferran Adrià, Maruja Torres, Raimon, Rosa Regàs, Salvador Clotas, Paco Camarasa, Francesc Artigau, Rosa Gil (Casa Leopoldo), Borja de Riquer, Juan Cruz, Daniel Vázquez Sallés, George Tryer, José Manuel Lara Hernández i molt possiblement algú que ens descuidem.

Tots donen una visió amplia, variada, assossegada i  equilibrada   sobre les múltiples facetes de la vida i de l’obra escriptor.

Després, traslladats al hotel Rivoli,  va intervenir Anna Sallés, historiadora  i professora d’Història Moderna i Contemporània (Universitat Autònoma de Barcelona) que va donar la seva visió de Manuel Vázquez Montalban com a esposa i per tant bona coneixedora de la vida i dels ideals del seu marit dins una expressió càlida, plena de tendresa, comprensió i complicitat.

Mina Pedrós va portar a l’Anna uns dibuixos que li havia enviat per l’ocasió Lluis Juste de Nin de quan “Sanchez Molbatan” i el seu il.lustrador “El Zurdo/ Esquerra'” conspiraven junts els anys 70…  i que van circular per la taula.

Per últim es va donar entrada a un col·loqui interessant, amb moltes intervencions dels que l’havien conegut o be llegit la seva obra. Es va fer referencia al alguns aspectes destacats per el seu fill David en l’obra “Recuerdos sin retorno, para Manuel Vázquez Montalban”, editada al 2013 i que  es pot trobar fàcilment a les llibreries.

Les tres parts senyalades de la tertúlia es varen produir dins una suau continuïtat, amb descripció de innumerables anècdotes  i situacions del escriptor derivades de la seva activitat vitalista i definida.

Seria impossible donar fe de tot el que es va exposar però ens atrevim a fer un resum del que sincerament va presentar-se com el disc dur de la personalitat de Manolo, que no va defugir la presó per defensar els seus ideals. Potser resultarà una mica desordenada ja que les anècdotes i asseveracions sobre la seva personalitat i la seva vida  sorgien de manera espontània a manera de interessant i joiosa cascada.

La seva estada a la presó, per no combregar amb el regim franquista i presentar-se com a comunista convençut,  es va convertir en una mena d’ateneu, aprofitada per compartir cultura amb els seus companys antifeixistes i transmetre-la amb altres empresonats als que ensenyava el català i amb els que acabava fent paelles en la seva cel·la.

La seva producció escrita es incommensurable en revistes i diaris i de manera especial i durant molt temps en El País.

Sempre fou dur amb el cinisme del poder.

Sempre va estar plenament compromès amb el  seu ideari

D’ell es la frase de que Catalunya es una nació ocupada i que si s’hagués pogut mantenir la República ell hauria escrit en català

Manolo era el perfecte administrador de la paraula.

Sempre fou la veu dels sense veu.

D’aspecte distant i un pel brusc fou sempre generós, tendre i comprensiu…com un nen gran.

Anna Sallés, la persona que evidentment més el coneixia  interiorment va fer  aflorar la seva valia com a persona generosa, amb enorme capacitat de treball, ànim viatger, amb ganes de fruir de la vida, gran cuiner, escriptor multifacétic tant en quant al assaigs com a la novel·la, el periodisme o la  poesia, amb una gran facilitat i capacitat. Era home de grans silencis, de fidelitat a les seves arrels i als seus orígens socials. Era incapaç de negar-se a la petició, que sempre  obliga a un esforç inicial, de prologar les obres dels seus amics. Tenia, sens dubte, enemics dons no es casava amb ningú mantenint sempre viu l’esperit  crític, tant cara a la dreta com a l’esquerra. Era un home bo, que no tenia un no per ningú, amb un gran sentit de l’humor i, en el fons es considerava poeta,  aspecte  que possiblement es el menys conegut.

I era del Barça. El seu article “Barça, Barça,  Barça” tardarà en oblidar-se.

El cronista ha intentat donar una idea global dels molts comentaris que han sortit, alguns reiteratius,  però tots refermant la seva personalitat,  la seva cultura,  la seva vitalitat i  la seva honradesa amb ell mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s