Jaume Mora: “L’esport escolar a Barcelona”

ESPORTS I ATENEU del 23 de març de 2015

Miquel Àngel Barrabia, un dels dos Coordinadors d’Esports i Ateneu, inicià la tertúlia agraint als assistents la seva presència i donà la benvinguda al senyor Jaume Mora, President del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i al senyor Joan Villacampa, Vicepresident de Relacions Institucionals de la mateixa entitat. Prossegueix fent esment a la importància que té l’esport escolar en el desenvolupament personal dels nens i nenes participants, així com per la vinculació i el compromís que fer-ho possible comporta també per al conjunt de la unitat familiar i els col·laboradors del Consell.

A continuació pren la paraula l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, i fa esment a la inestimable pèrdua que ha suposat per a l’esport escolar de la ciutat el recent decés d’en Josep Sardà, Secretari General del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, que morí sobtadament el passat 25 de gener. En Xavier Bachs fa lliurament al President del Consell, en nom dels membres de la tertúlia “Esports i Ateneu” de l’Ateneu Barcelonès, d’una carta de condol, pregant la faci arribar als membres del Consell i a la seva família, com a reconeixement a la tasca professional realitzada i a la qualitat humana d’en Josep Sardà.

El senyor Jaume Mora agraeix aquest fet, i emocionat, fa esment a les importants aportacions fetes per en Josep Sardà, a la seva dedicació a l’esport durant tota la seva vida i dóna les gràcies a l’Ateneu Barcelonès en nom del Consell i de la seva família. Afegeix que és conscient que alguns dels membres de la tertúlia eren amics d’en Josep Sardà i trasllada l’estima que li consta aquest els hi tenia.

DSC_2548

Jaume Mora i Arribas

A continuació, Xavier Bachs va fer la presentació del ponent. Va dir que en Jaume Mora i Arribas, va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1966 i té estudis en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vinculat a l’esport de “tota la vida”, va exercir com a Director d’instal·lació als Jocs Olímpics de Barcelona 92; va ser fundador l’any 1995 i President del Col·lectiu d’Esport per a Tothom 10 (CET-10); membre del Comitè Organitzador Eurojamboree 97 (iniciativa conjunta del Comitè Organitzador de l’Eurobasket’97 i la FIBA) i President del Comitè Organitzador de les Jornades Internacionals d’Esport Escolar realitzades a Barcelona l’any 2008.

El defineix com a persona inquieta i emprenedora, que ha participat com a conferenciant en diversos països de l’Amèrica Llatina i ha exercit diferents càrrecs i col·laboracions amb universitats i governs llatinoamericans, en especial de Mèxic i Argentina.

Actualment és Vicepresident de l’Associació per al Desenvolupament de la Infància a l’Àfrica (ADIA) i President de International Sociological Sport Observatory. Des del maig de l’any 2007 és President del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i, així mateix, és President de la seva fundació, la Fundació de l’Esport Escolar de Barcelona.

Substituí, al front del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, a en Joan Durà i Riera, el seu President durant més de trenta anys. Ha escrit el llibre “He conegut un home”, dedicat a la figura de Joan Durà i està apunt de presentar-ne un altre, “El color del hilo”, dedicat a la seva experiència personal com a pare adoptiu. La recaptació que s’obtingui d’aquest llibre, que està previst presentar el 13 d’abril i editat per Edicions Solidàries, serà íntegrament destinada als menjadors infantils que l’entitat ADIA té a la regió del Tigray (Etiòpia).

Logotip

Logotip

El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona es fundà com a entitat l’any 1977 per part d’un grup d’escoles, majoritàriament privades. Els seus objectius fundacionals eren ben clars: fer esport, utilitzar-lo com a eina educativa i organitzar-lo des de la pròpia escola. El 14 de desembre de 1981 el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona va ésser inscrit al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

Cal fer esment a que la legislació i normativa catalanes sobre l’organització de l’esport escolar recullen el fet diferencial del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona respecte a la resta de Consell Esportius de Catalunya, on hi tenen un pes determinant els ajuntaments i els consells comarcals. El Consell té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, és una entitat sense afany de lucre i tots els seus ingressos econòmics s’han d’aplicar a l’acompliment dels seus fins socials.

El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona ofereix tot un seguit d’activitats esportives de diferents tipologies, generalment en horari extraescolar:

  • Competicions esportives dins del programa dels Jocs Esportius Escolars.
  • Trobades d’iniciació adreçades a esportistes d’algun esport concret sense vocació competitiva.
  • Jornades de promoció i d’implementació adreçades a donar a conèixer esports nous o minoritaris.
  • Jornades obertes en alguns esports amb oferta en els Jocs Esportius, però amb participació oberta.
  • Lligues recreatives d’esports d’equip.

El Consell agrupa més de 500 centres, bàsicament a la ciutat de Barcelona però també de l’entorn metropolità. Escoles concertades i privades, escoles públiques, clubs i associacions esportives i d’altres entitats. Organitza activitats de 35 modalitats esportives, individuals i d’equip, amb més de 2.000 equips en competició i gairebé 36.000 participants.

Així mateix, a través de la seva Fundació desenvolupa programes d’actuació sobre immigració i esport, esport i salut, esport i adolescència, esport i gènere i d’altres. Gestiona el CEM La Mar Bella de l’Ajuntament de Barcelona i és propietari de la casa de colònies de Can Font al poble de Brunyola (comarca de La Selva).

En Xavier Bachs diu que en Jaume Mora ens parlarà de l’esport escolar a Barcelona, de les línies de treball fixades i els reptes de futur.

s-ceeb

El ponent inicia la seva intervenció fent esment a que la pràctica esportiva s’ha convertit en un fet normal i habitual a la ciutat de Barcelona, i això ens indica que “en aquesta ciutat s’han fet les coses molt bé, i cal dir-ho“. En aquest sentit, “Barcelona s’ha convertit en un referent per a d’altres ciutats” i ho manifesta des de la seva posició “d’observador independent i implicat amb la ciutat de Barcelona, després de vint-i-cinc anys participant en política esportiva sense vinculació a cap partit polític i, en conseqüència, amb total i plena llibertat de dir el que es creu i es pensa”.

Prossegueix dient que a nivell personal li encanta el que fa i comenta la transcendència de l’esport com a eina de cohesió social i aportació de valors positius, en especial en edat escolar. En Jaume Mora ressalta la quotidianitat del fet de l’esport escolar a la ciutat de Barcelona, malgrat moltes vegades no hi ha consciència del què hi ha al darrera a nivell organitzatiu.

Activitats de "el Consell"

Activitats de “el Consell”

Fa esment a l’excel·lent relació i complicitat del Consell amb el conjunt de federacions esportives catalanes, així com amb les diferents administracions públiques, en els diferents moments polítics viscuts a Catalunya. Es mostra contundent quan preveu i qualifica de “bo el futur de l’esport escolar a Barcelona” i és rotund quan manifesta que “l’esport en edat escolar de la ciutat, tan pel que fa als programes en horari lectiu com en les activitats extraescolars, funciona molt bé“. Considera que en el camp de l’esport en edat escolar “la feina feta en els darrers trenta anys ha estat ben feta”, encara que evidentment, “’tot és millorable i cal saber evolucionar per no estancant-se”.

Pel que fa al canvi de l’opció política de govern a l’Ajuntament de Barcelona, produïda a partir de les eleccions municipals de 2011, ressalta que l’actual equip de govern no ha considerat necessari un canvi de model i que s’ha donat una certa continuïtat a les polítiques d’esport en edat escolar. Jutja el fet com a important i destaca la maduresa que aquest comporta, doncs no hi ha hagut voluntat de trencar amb el que s’havia fet bé abans.

D’aquest darrer període destaca la voluntat de l’administració municipal en involucrar a l’esport federatiu i l’escolar en els esdeveniments esportius internacionals celebrats en els darrers anys amb la seva participació en activitats de promoció, així com la reconversió del projecte “L’esport ens fa iguals”, com a Mesura de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de ser estès a totes les zones de la ciutat que presenten dèficits de promoció esportiva extraescolar com a contribució a la cohesió social a través del nou programa “Convivim Esportivament”.

Tot seguit, el ponent fa un breu relat històric de l’evolució de l’esport escolar a la ciutat, fent esment a “una certa depressió post Jocs Olímpics, doncs Barcelona’92 s’ho va menjar tot” i es manifesta crític amb els importants esforços econòmics realitzats posteriorment per a la captació i organització de grans esdeveniments esportius internacionals. Jaume Mora té clar que “el millor gran esdeveniment esportiu per a la ciutat és la mobilització de 150.000 persones els caps de setmana en l’esport escolar”.

Jaume Mora durant la seva intervenció

Jaume Mora durant la seva intervenció

El ponent considera que l’esport escolar a la ciutat de Barcelona resulta molt econòmic, i malgrat lloa l’esforç pressupostari de l’Ajuntament realitzat a partir dels anys 2006/2007 (es passa de 60.000 a 250.000.-€ d’aportació municipal a l’any), permetent fer un important salt en la qualitat organitzadora de les activitats ordinàries del Consell, lamenta que “aquí s’hagi quedat”. En aquest sentit, manifesta que les aportacions de l’Ajuntament i la Generalitat al Consell de l’Esport Escolar de Barcelona per nen, encara estan clarament per sota de les que es reben per part d’altres membres de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC).

En Jaume Mora destaca que l’esport escolar a Barcelona està molt ben implementat, així com els esforços realitzats en els darrers anys pel que fa a la formació dels tutors de joc (àrbitres) i els treballs del Comitè ètic, el qual està permanentment cercant alternatives formadores a les penalitzacions tradicionals, de les quals en posa diversos i interessants exemples.

Pel que fa al futur, diu que cal “combatre la inèrcia amb innovació constant” i apunta dues línies de treball que considera estratègiques:

  • Un projecte ambiciós de treball en valors, aplicant noves metodologies, doncs els valors s’entrenen, com la pròpia pràctica esportiva, tot prenent consciència de la potent eina que tenim a les nostres mans.
  • Afrontar el repte d’exportació del model que tenim, aprofitant la nostra experiència, la qualitat tècnica dels recursos humans dels que disposem i la capacitat organitzadora assolida per tal de, en aquest món global, encetar projectes, no de colonització, si no de cooperació i col·laboració amb comunitats menys desenvolupades.
Jaume Mora signant el Llibre d'Honor de la tertúlia

Jaume Mora signant el Llibre d’Honor de la tertúlia

Després de la intervenció del conferenciant, seguida amb molt d’interès pels assistents, es va obrir un interessant debat durant el qual Jaume Mora va tenir ocasió de contestar i donar la seva opinió a les diverses intervencions dels tertulians sobre els temes tractats en la seva exposició. Finalment, Jaume Mora va signar el Llibre d’Honor d’Esports i Ateneu, i es va fer la corresponent foto amb els participants de la tertúlia.

Jordi Vallverdú: “Barcelona i els grans esdeveniments esportius internacionals”

ESPORTS I ATENEU del 26 de gener de 2015

Miquel Àngel Barrabia, un dels dos Coordinadors d’Esports i Ateneu, inicià la tertúlia dedicant un record a Josep Sardà, Secretari General del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB), traspassat ahir sobtadament. Tots els assistents varen considerar adient enviar una nota de condol. Seguidament saludà els tertulians que assistien per primera vegada, i va avançar els temes a desenvolupar en les properes tertúlies.

DSC_2008

Jordi Vallverdú i Gimeno

A continuació, Xavier Bachs, l’altre Coordinador, va fer la presentació del ponent. Va dir que Jordi Vallverdú i Gimeno, barceloní de Sant Andreu, és llicenciat en Ciències Econòmiques, i diplomat en Alta Direcció d’Empreses per l’IESE. Va ser Regidor de l’Ajuntament de Barcelona de 1979 a 1987, Vicepresident de la Diputació de Barcelona i Diputat President de l’Àrea d’Esports i Joventut, de 1983 a 1987; durant aquest darrer període va ser membre del Comitè Executiu per a la Candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics.

Va redactar la memòria de constitució i posà en marxa Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA (societat anònima municipal per al manteniment, gestió i promoció de les principals instal·lacions olímpiques: Estadi Olímpic de Montjuïc, Palau Sant Jordi, Palau dels Esports i Velòdrom d’Horta), de la qual va ser director general des del setembre de 1988 fins a la seva integració a Barcelona de Serveis Municipals, SA l’any 2003. Va ser director de l’Estadi Olímpic de Montjuïc durant els Jocs Olímpics de 1992. També ha estat Conseller Delegat de Parc Zoològic de Barcelona, SA (1990-1995) i Vicepresident del FC Barcelona (1993-1997).

Va destacar les tasques de Jordi Vallverdú a nivell internacional, assenyalant, entre d’altres, que va ser cofundador de l’European Arenas Association (EAA), i Vicepresident primer de 1991 a 2004. Vicepresident de l’European Stadium Management Association  (ESMA) en el període 1995-2001. Representant europeu al Comitè d’Arenas de la International Association of Assembly Managers (IAMM) en el període 2000-2006 i membre del seu Board Europeu de 2006 a 2012 (actualment denominada International Association of Venue Managers – IAVM).

Des de 1994 és assessor i consultor per a projectes de planificació, gestió i desenvolupament de palaus multiús; instal·lacions esportives; palaus de congressos; festivals de música; centres esportius, comercials i lúdics. L’any 2000 fou guardonat pel COI amb l’Ordre Olímpica, la màxima distinció del moviment olímpic.

B10anunciCrossCountryALTA

Cartell de promoció del B10

El conferenciant va iniciar la seva intervenció indicant que “l’aventura que varem endegar el 1981, amb la presentació de la Candidatura als Jocs Olímpics del 92” ha aconseguit per a Barcelona tres coses molt importants: la profunda transformació de la ciutat, la internacionalització de la seva imatge (“posar Barcelona en el mapa” en frase feliç de Pascual Maragall), i dotar-la de noves instal·lacions esportives d’alt nivell, que han fet possible, després, la captació de grans esdeveniments esportius internacionals.

 Com era Barcelona vint-i-tants anys abans dels Jocs, i què és vint-i-tants anys després?

Abans només es feien esdeveniments molt puntuals: els campionats d’Europa de Natació del 1970 (que van permetre construir les piscines Picornell); el Campionat d’Europa de Bàsquet del 73; la final de la Recopa de futbol del 82; la inauguració i una semifinal de la Copa del Món de Futbol del 82; el Campionat del Món de Ciclisme en Pista del 84 (que va permetre construir el Velòdrom d’Horta); més la Final de la Champions League de futbol i la Final de la World Cup d’atletisme, totes dues de 1989, que es van aconseguir quan ja teníem l’etiqueta de “Barcelona, ciutat olímpica”.

20th European Athetics Championships – B10 – Espot promocional

Després dels Jocs del 92 estem fent gairebé un o dos grans esdeveniments esportius cada any: American Bowl de futbol americà (1993 i 1994); Campionat del Món Indoor d’Atletisme (1995); finals de l’Europeu Sots 21 de Futbol i Campionat del Món de Futbol Sala (1996); World Bowl de futbol americà i FIBA Eurobasket (1997); Final Four de Bàsquet (1998, 2003 i 2011 tant de la FIBA com de l’Euroleague); finals de la Copa Davis de Tennis (2000 i 2009); Campionats del Món de Natació (2003 i 2013); Jocs de Policies i Bombers (2003); sortida del Barcelona-Dakar (2005); Premis Laureus de l’Esport (2006 i 2007); Congrés Mundial de Medicina Esportiva (2008); Etapa del Tour de França (2009); Campionats d’Europa d’Atletisme (2010); Global Sports Forum (2010, 2011 i 2012); Campionats del Món Junior d’Atletisme i Gala del Centenari de la IAAF (2012); X-Games i Campionats del Món d’Handball (2013); Copa del Món de Bàsquet i la Final de la ISU Grand Prix de patinatge sobre gel (2014).

BCN2013

Cartell de promoció de BCN2013

A part dels grans esdeveniments puntuals, Barcelona és l’única ciutat del món amb les tres grans proves del motor: Fórmula 1, Moto GP i el Campionat del Món de Ral·lis. També tenim el Concurs de Salts Internacional (CSIO), la Barcelona World Race (cada dos o tres anys), la Marató de Barcelona, etc. Cal destacar que la globalització del FC Barcelona en els darrers anys ha ajudat també a que la ciutat de Barcelona sigui coneguda arreu del món.

De cara als propers anys aspirem als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026 i, des de la setmana passada, som candidats a organitzar els primers Roller Games del 2017, Campionats del Món de les “nou proves” d’esports sobre patins.

Les grans proves esportives, què aporten a la ciutat?

En primer lloc, una gran projecció internacional; exemples: 3.500 milions de persones van veure, el 1992, la cerimònia d’obertura dels Jocs de Barcelona; 386 milions de persones van veure els Campionats d’Europa d’Atletisme de 2010; o que els Campionats del Món de Natació de 2013 van generar, només durant els dies de la seva durada, 13.000 notícies a la premsa mundial i van tenir 4.500 milions d’espectadors per televisió.

En segon lloc, l’atracció de més visitants, tan directes, amb un alt percentatge d’estrangers,  com indirectes, de gent que ha vist la ciutat per televisió, o de gent que torna amb els seus familiars.

En tercer lloc, l’impacte econòmic sobre la ciutat i el seu entorn: allotjaments, transports, etc (com a mostra, el Campionat d’Europa d’Atletisme va tenir un impacte directe de 42,3 milions d’euros); així com la creació de noves empreses, treballs de rehabilitació de les instal·lacions, etc. A més a més, els grans esdeveniments esportius han ampliat les zones esportives de la ciutat, com la Vila Olímpica o la Vall d’Hebrón.

I en quart lloc, fomenten l’esport, especialment el d’alta competició, ja que les proves necessiten uns bons resultats esportius per donar millor imatge de la organització; la prova és que la Copa del Món de Futbol del 82 va tenir una organització molt bona, però com que l’equip d’Espanya va fer el ridícul, esportivament parlant, aquella Copa es recorda com un gran desastre.

Final ISU Grand Prix Barcelona 2014 (imatges de BTV)

Tots aquests aspectes positius fan, per contra, que moltes ciutats intentin també aconseguir l’adjudicació dels esdeveniments esportius, creant-se una gran competència que incrementa els costos, perquè les Federacions Internacionals exigeixen uns cànons econòmics cada cop més elevats, i uns serveis i característiques de les instal·lacions cada cop més costosos; de vegades “ens ho hem de pensar molt” abans de presentar una candidatura, especialment davant les ofertes desmesurades de ciutats de països emergents, amb diners fàcils; un exemple: pels Campionats del Món d’Atletisme del 2019, Barcelona va presentar una proposta valorada en 50 milions d’euros; i els va guanyar Doha, una ciutat que va presentar una proposta de 120 milions.

Com a reflexió final, en Jordi Vallverdú va indicar que Barcelona ha de renunciar a competir econòmicament quan els costos son desproporcionats, i contrarestar les ofertes d’altres amb l’actuació d’un lobby esportiu, creat a partir de l’experiència dels molts dirigents que tots els esdeveniments esportius han generat aquests anys a la nostra ciutat: lobby que amb els seus contactes internacionals ajudi a influir sobre els òrgans de decisió de cada esdeveniment, i també faciliti la captació d’alts nivells de patrocini que permetin completar les candidatures.

DSC_2021

Jordi Vallverdú signant al Llibre d’Honor de la tertúlia

Després de la intervenció del conferenciant, que va ser seguida amb molt d’interès, es va obrir un debat, durant el qual el senyor Vallverdú va tenir ocasió de contestar a les diverses intervencions dels tertulians sobre el Campionat del Món de Natació del 2013, el Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 i altres temes relacionats amb la gestió de grans esdeveniments esportius. Finalment, va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia, i es va fer la corresponent foto de família amb els assistents.

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 26 de gener 2015

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 26 de gener – Sala Pompeu Fabra, 14.00 h.

Barcelona i els grans esdeveniments esportius internacionals

        Amb: Jordi Vallverdú i Gimeno, Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1987) i Vicepresident de la Diputació de Barcelona (1983-1987). Consultor en disseny i gestió d’instal·lacions polivalents i esdeveniments.

 

 
Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

Pere Alcober: “L’esport, una eina per construir ciutat”

ESPORTS I ATENEU del 29 de setembre de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia, va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor Pere Alcober i Solanas haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. Va fer esment a la seva condició de contertulià des de la posada en marxa d’aquesta tertúlia a l’Ateneu Barcelonès i va remarcar la importància que suposa per a la tertúlia comptar com a contertulians habituals a alguns dels ponents que ja hi han intervingut com és el cas d’en Manuel Ibern i en Andor Serra o de propers ponents com la doctora Carmen Salcedo, agraint també a tots ells la seva assistència.

225px-Pere_Alcober_i_Solanas_-_001

Pere Alcober i Solanas

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant i va dir que Pere Alcober va néixer a Barcelona l’any 1949, al barri de Sants. Es declara com a santsenc i barceloní de cap a peus i n’ exerceix.

Des de jove participa en el ric món associatiu del barri de Sants. Desenvolupa la seva vida professional en la indústria del moble i del disseny, en els darrers anys en aquestes activitats com a empresari.

Vinculat a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1983 com a membre del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, l’any 1995 l’Alcalde Pasqual Maragall li proposa formar part de les llistes electorals socialistes i surt escollit regidor.

En el període 1995-2011 forma part dels diferents equips polítics dels alcaldes Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, exercint diferents responsabilitats bàsicament en els camps de la participació ciutadana, la cooperació i l’esport.

En Pere Alcober ha viscut i ha estat protagonista en primera persona de la política municipal a Barcelona des del restabliment de la democràcia als ajuntaments (1979) fins el 2011. Com a responsable directe d’un territori concret, el Districte de Sants-Montjuïc al qual està històricament vinculat, així com per la seva decisiva intervenció en els àmbits de la participació ciutadana, la cooperació i l’esport de la ciutat, en Pere Alcober disposa d’una experiència i d’una visió immillorables per parlant-se de l’esport com a eina per construir ciutat .

Pere Alcober inicia la seva intervenció agraint a l´Ateneu Barcelonès la creació d´aquestes tertúlies que permeten disposar d’un espai de coneixement i debat on tractar la temàtica esportiva des de diferents vessants.

Seguidament el ponent va dir, a títol d’introducció, que “en les tertúlies celebrades el passat curs, s’han tocat molts temes relacionats amb l’esport, segur que en la meva exposició, encara que de passada, en faré menció a alguns d’ells. Hem vist en els dinar-tertúlia anteriors la diversitat del món de l’esport. Avui m’agradaria fer-ho des d’una visió global que ens faci entendre i reflexionar sobre l’esport com a eina per construir ciutat. Però quina ciutat?. Com la definirem?. Una ciutat equilibrada, una ciutat saludable, una ciutat inclusiva, una ciutat desenvolupada social i econòmicament, una ciutat basada en valors, una ciutat educadora i educada, una ciutat on l’urbanisme es posa al servei dels ciutadans, una ciutat associativa, una ciutat en la qual el disseny del seu futur sigui compartit per tots i totes, una ciutat cosmopolita i diversa, una ciutat de referència internacional, en resum una Barcelona no tan sols capital de Catalunya, si no una ciutat de referència al món; aquest món on les ciutats estan destinades a jugar cada cop més un paper de present i de futur fonamental. Així doncs, s’ha de valorar si l’esport, en aquesta definició feta anteriorment, hi pot jugar un paper clau, si pot ajudar a construir permanentment aquesta ciutat que volem i, al meu parer, la resposta és rotundament sí.

En Pere Alcober va fer esment a la importància que l’esport ha tingut i té per a la ciutat de Barcelona des de mitjans del segle XIX i, sobretot, a partir de principis del segle XX, quan neixen molts dels clubs de tota mena que encara avui segueixen actius i juguen un paper de cohesió i relació social molt important, com en el seu moment van jugar o segueixen jugant els Cors de Clavé, els Centres Culturals, els Centre Obrers, els Ateneus i les Biblioteques Populars entre d’altres, llocs on es socialitza el saber, les penes i alegries i es comparteixen il·lusions.

Tot això i molt més és el que jo defenso que va donar sentit i raons profundes  a aquesta ciutat per, després de diferents intents, ser Ciutat Olímpica el 1992. Els Jocs Olímpics no són un bolet si no una conseqüència lògica, ben guanyada per la nostra història. Segurament per això varen ser tan especials i reconeguts encara avui a tot el món, varen ser un jocs amb ànima!”, va manifestar.

Pere Alcober durant el debat

Pere Alcober durant el debat

El ponent va continuar la seva intervenció afirmant la necessitat que l’esport sigui un dels eixos estratègics del govern de la ciutat, sempre comptant amb tots els seus diversos agents, per la potent eina en què aquest s’ha convertit. Per aquest motiu, l’any 2003 es va impulsar des de l’Ajuntament de Barcelona el 1er. Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona. En la seva elaboració hi van  participar, durant molts mesos, més de 400 persones de tots els sectors (institucions, clubs, universitats, esportistes, educadors, empreses, mitjans de comunicació, gestors esportius, etc.) per tal d’identificar i definir tant els objectius que ens fixàvem com els instruments amb els quals ens havíem de dotar per fer-ho. Aquest va ser el primer pla estratègic d’una ciutat en l’àmbit de l’esport.

En Pere Alcober va fer especial incidència en la necessitat de conèixer amb profunditat la realitat esportiva de la ciutat per tal de poder definir polítiques actives en l’àmbit de l’esport i destacà que en el període 2003-2011, entre d’altres, es constituí i posà en marxa l’Institut Barcelona Esports, s’encarregà una Enquesta d’Hàbits Esportius a Barcelona, s’elaborà el Mapa d’Equipaments Esportius, s’aprovà el Pla de l’Esport en Edat Escolar de la ciutat de Barcelona, s’impulsaren tot tipus de programes i activitats esportives (esport adaptat, esport i dona, esport i gent gran, esport i salut, esport i valors), es treballà en el reconeixement de l’esport que es duu a terme en la ciutat i, per altra banda, la internacionalització de Barcelona per mitjà de l’esport.

El 25% de l’associacionisme de la ciutat correspon a associacionisme esportiu, d’acord amb l’Enquesta d’Hàbits Esportius realitzada l’any 2006 el 64,6% dels seus habitants practicaven activitats físiques i esportives i un 75% utilitzaven l’espai públic per fer-ho”. En aquest sentit, ressaltà el pes de la pràctica esportiva a Barcelona i la importància que té l’espai públic en aquesta. “Això ens obre la possibilitat de reflexionar quant n’és d’important que en el disseny urbanístic es tingui en compte aquests usos, o el paper que juga aquesta conjunció d’espai públic-esport, la socialització de l’espai i la creació de xarxes socials”, va dir. I recomanà la lectura dels monogràfics “Els espais públics urbans i l’esport com a generadors de xarxes socials a les grans ciutats: El cas de Barcelona” de Núria Puig i Gaspar Maza i “Barcelona, immigració i cultures esportives: estudi per determinar criteris d’intervenció i promoció esportiva” de Martí Niubò i Bruno Avelar.

El ponent també es va referir a la col·laboració públic-privat en el model de gestió d’equipaments esportius municipals de la ciutat de Barcelona, el qual fa possible compatibilitzar estructures de gestió àgils i alhora el manteniment d’activitats i programes d’interès social (114 unitats de gestió, 180.000 abonats, gairebé 400.000 usuaris, 2.000 llocs de treball) i l’existència de més de 1.600 espais esportius en instal·lacions de titularitat pública a la ciutat. A aquesta oferta pública, cal afegir els equipaments esportius privats, alguns d’ells amb una oferta també molt important (70.000 abonats).

En Pere Alcober també fa esment tant al gran nombre de programes esportius, especialment als destinats a infants en edat escolar (en horari lectiu i en horari extraescolar) i als destinats a col·lectius i sectors de la població específics, així com a la gran quantitat d’esdeveniments esportius d’alt nivell i d’altres científics o artístics vinculats a l’esport que cada any se celebren a la ciutat de Barcelona.

D’altra banda, destaca l’important nombre d’esdeveniments esportius excepcionals i de primer nivell internacional celebrats a la ciutat de Barcelona en els darrers anys, resultat d’un esforçat treball que ve de lluny i què han estat possibles per la clara aposta que la ciutat va fer en l’àmbit de l’esport. Entre d’altres, fa esment a una etapa del Tour de França i a la Final de la Copa Davis (2009), el Campionat d’Europa d’Atletisme, la Final Four de Beisbol i la Barcelona World Race (2010); el Campionat del Món d’Snowboard, la Final Four de Bàsquet i una prova de la Copa del Món d’Escalada (2011); la Copa del Món de Vela 4.70, el Campionat del Món Júnior d’Atletisme i la celebració dels actes del Centenari de la IAAF (2012); el Campionat del Món d’Handbol i els Campionats del Món de Natació (2013) i la Copa del Món de Bàsquet (2014).

Per acabar, en Pere Alcober sentencia: “es pot dir que de la mateixa manera que la lírica no es només el Liceu, l’esport no es només el futbol i el Barça, encara que si llegeixes la premsa esportiva això sembla”.

Una vegada acabada la seva intervenció, va seguir un debat en el qual van participar els assistentes. Seguidament, es va fer la corresponent foto de “família”.

Per als interessats s’inclou el document Anuari Estadístic Esports Barcelona 2010.

Assistents a la tertúlia

Foto de “família” dels assistents a la tertúlia del 29 de setembre

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 29 de setembre 2014

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 29 de setembre – Hotel Rivoli Rambla (La Rambla, 128), 14.00 h.

L’esport, una eina per construir ciutat

        Amb: Pere Alcober, Diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona (2003-2007) i Regidor i Delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona (2003-2011).

    foto Pere Alcober

 
Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

David Moner i Codina: “La UFEC i el futur de l’esport federatiu català”

ESPORTS I ATENEU del 28 d’abril de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor David Moner, President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. També va agrair l’assistència dels senyors Gerard Esteva, Vicepresident de la UFEC i President de la Federació Catalana de Vela i del senyor Jordi Sans, Director Esportiu i de Relacions Institucionals de la UFEC.

David Moner i Gerard Esteva

David Moner i Gerard Esteva

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant: nascut a Barcelona l’any 1933 fill d’una família de Banyoles, Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1957, especialitzat en Dret Civil, Mercantil, Fiscal i Hipotecari. Té bufet propi amb seus a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla, Málaga, Menorca i Eivissa. Va ser President de la secció de dret esportiu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i més tard membre del Tribunal d’Arbitratge del Comitè Olímpic Internacional (COI).

De jove fou nedador, jugà al waterpolo al Club Natació Banyoles i al rugbi al Barcelona Universitari Club (BUC).

Fundador de la Copa Pirineus i de la “Challenge David Moner” pel que fa a la natació, també va participar en la constitució de la Federación Española de Esquí Náutico. Convertí l’Estany de Banyoles en l’única pista de rem reglamentària aleshores en tot l’Estat Espanyol i posà en marxa el primer Centre d’Alt Rendiment Esportiu del Rem Espanyol. Posteriorment va ser president de la Federació Catalana de Rem i de la Federació Catalana de Natació de 1977 a 1995, etapa en la qual se celebrà la primera edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació. En l’actualitat i des de 1996 –va afegir- és president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat que representa al conjunt de les federacions esportives catalanes, 67 en l’actualitat. L’any 1933 es constituí la primera Unió Catalana de Federacions Esportives, que va tenir Pompeu Fabra com a president. Tres anys més tard, la Unió va haver de finalitzar la seva activitat degut al començament de la Guerra Civil. L’any 1985, pel Decret de la Generalitat de Catalunya 196/1985 de 15 de juliol, es regulà la creació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, recuperant els ideals del 1933.

Creu de Sant Jordi 2010 lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya MH senyor José Montilla

El senyor David Moner és Soci d’Honor de nombrosos clubs esportius i ha estat guardonat, entre d’altres, amb l’Ordre Olímpica d’Argent, la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Barcelona, la Medalla d’Or de la Federació Catalana de Rem, la Medalla d’Or de la Real Federación Española de Natación i els Anells d’Or del Comitè Olímpic Internacional. També és Chevalier de l’Ordre National du Mérite de la República Francesa i l’any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi per la promoció i la projecció internacional del nostre esport.

El President de la UFEC va començar el seu parlament en relació al present i al futur de l’esport federatiu català. Els 10.000 clubs que funcionen a Catalunya sostenen la seva activitat o la redueixen, però la gran majoria continuen endavant. Gràcies bàsicament al voluntariat i a les aportacions dels socis, els clubs catalans continuen treballant. La gran riquesa de l’associacionisme esportiu català es fonamenta en l’esport de base, bàsic per a la seva existència actual i el seu futur.

L’esport és competició -va dir- i aquesta ha d’anar imprescindiblement associada al “fair play”. Malgrat existeixen problemes educacionals i handicaps familiars sobre els quals cal actuar, sóc optimista davant els reptes que ens planteja el futur.

Els clubs i entitats esportives han de ser conscients que algun dia les subvencions què han permès mantenir les seves activitats ordinàries seran suprimides i tan sols es podrà comptar amb aportacions de les administracions públiques per a actuacions o activitats concretes.

El ponent fa esment a les funcions, competències i objectius de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), entre d’altres, la promoció, defensa i representació de l’esport federat català en el seu conjunt, la col·laboració amb totes les entitats i organismes públics i privats en la millora de l’esport a Catalunya, així com la proposició de les iniciatives que cregui oportunes per a una millor política esportiva catalana.

La UFEC gestiona directament sis centres o complexos esportius a les poblacions d’Alella, Arenys de Mar, Barcelona, Sabadell, Salt i Sant Celoni; disposa d’una corredoria d’assegurances pròpia (Corredoria d’Assegurances Unifedesport) i d’un pressupost anual important, del qual tant sols el 5% procedeix de subvencions públiques.

03

Així mateix, presta tot un seguit de serveis a les federacions esportives catalanes en l’àmbit de l’assessorament jurídic, fiscal, comptable, laboral i del disseny i la imatge. Mitjançant el seu Servei de Premsa cobreix diferents tasques amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió de l’esport federat a Catalunya, entre d’altres, amb l’edició del butlletí informatiu bimensual amb l’actualitat més destacada de l’esport federat català, manté el contingut del portal web UFECtv, difon totes aquelles notícies generades per la UFEC i les pròpies federacions a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube) i coordina el contingut del Bloc de la UFEC, que promou l’esport i un estil de vida saludable. Gens menyspreable és la feina que la UFEC ha fet i segueix fent per la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’esport a través del seu Servei Lingüístic col·laborant, entre d’altres, amb la creació d’eines i recursos sobre llengua i esport.

En relació a la presència internacional de l’esport català, recorda la ratificació per part del Tribunal Suprem l’any 2002 de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 1996, anul·lant dos articles del Decret 70/1994, de 22 de març, de la Generalitat de Catalunya pel qual es regulaven les federacions esportives catalanes, en concret els referits a la participació de les federacions esportives catalanes en competicions internacionals i a la seva articulació amb el moviment olímpic.

David Moner i Codina

David Moner i Codina

En aquest sentit, el senyor Moner es mostra convençut que les federacions catalanes acabaran disposant de presència pròpia en les competicions esportives internacionals, bé per la consolidació del procés vers la independència, trobant alternatives mitjançant els campionats d’Europa de Regions o la representació directa en les federacions internacionals en els casos en que no existeix federació espanyola de la corresponent disciplina esportiva.

El ponent considera que l’administració de la Generalitat de Catalunya hauria d’establir relacions directes amb les federacions esportives internacionals, apunta la necessitat de realitzar un treball de lobby pel reconeixement internacional de l’esport català i destaca les accions a tot nivell realitzades des de les estructures de l’estat per impedir la representació internacional de les federacions esportives catalanes, posant com exemple el cas del patinatge.

Comenta el senyor Moner la manca continuada de suport econòmic de les federacions espanyoles a les federacions esportives catalanes; la limitació des de fa uns vint anys de les aportacions del Consejo Superior de Deportes (CSD) exclusivament a l’esport d’elit i a l’alt rendiment; les inspeccions rebudes per part d’alguns clubs esportius catalans des de l’any 2012 per part de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social així com les recents iniciatives legislatives del Govern d’Espanya pel que fa a la implantació de la llicència esportiva única estatal.

Fa esment a les diferents gestions que la UFEC ha realitzat i està realitzant en relació a alguns dels temes comentats, així com a la manca de coneixement que algunes d’elles denoten en relació a la realitat de l’esport i, en especial, de l’esport català, que té una important participació de voluntaris, especialment en l’àmbit de l’esport infantil i juvenil. Tanmateix, manifesta la seva total convicció de que les bases de l’esport català són sòlides i el seu futur esperançador.

Finalitzada la interessant intervenció del senyor Moner, que tots vàrem seguir amb gran atenció, es va produir un interessant i animat debat, en el qual varen participar molts dels assistents, bé realitzant preguntes o donant opinions sobre els temes exposats.

Com a cloenda de la jornada, el conferenciant va firmar en el Llibre d’Honor de la Tertúlia “Esports i Ateneu”, i es va fer la corresponent “foto de família” amb tots els participants.

Foto de grup de la tertúlia "Esports i Ateneu"

Foto de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

S’ha d’afegir que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, reunit en data 9 de maig de 2014, per acord unànime de tots els grups municipals, atorgà al senyor David Moner i Codina la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona.