Pere Alcober: “L’esport, una eina per construir ciutat”

ESPORTS I ATENEU del 29 de setembre de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia, va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor Pere Alcober i Solanas haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. Va fer esment a la seva condició de contertulià des de la posada en marxa d’aquesta tertúlia a l’Ateneu Barcelonès i va remarcar la importància que suposa per a la tertúlia comptar com a contertulians habituals a alguns dels ponents que ja hi han intervingut com és el cas d’en Manuel Ibern i en Andor Serra o de propers ponents com la doctora Carmen Salcedo, agraint també a tots ells la seva assistència.

225px-Pere_Alcober_i_Solanas_-_001

Pere Alcober i Solanas

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant i va dir que Pere Alcober va néixer a Barcelona l’any 1949, al barri de Sants. Es declara com a santsenc i barceloní de cap a peus i n’ exerceix.

Des de jove participa en el ric món associatiu del barri de Sants. Desenvolupa la seva vida professional en la indústria del moble i del disseny, en els darrers anys en aquestes activitats com a empresari.

Vinculat a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1983 com a membre del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, l’any 1995 l’Alcalde Pasqual Maragall li proposa formar part de les llistes electorals socialistes i surt escollit regidor.

En el període 1995-2011 forma part dels diferents equips polítics dels alcaldes Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, exercint diferents responsabilitats bàsicament en els camps de la participació ciutadana, la cooperació i l’esport.

En Pere Alcober ha viscut i ha estat protagonista en primera persona de la política municipal a Barcelona des del restabliment de la democràcia als ajuntaments (1979) fins el 2011. Com a responsable directe d’un territori concret, el Districte de Sants-Montjuïc al qual està històricament vinculat, així com per la seva decisiva intervenció en els àmbits de la participació ciutadana, la cooperació i l’esport de la ciutat, en Pere Alcober disposa d’una experiència i d’una visió immillorables per parlant-se de l’esport com a eina per construir ciutat .

Pere Alcober inicia la seva intervenció agraint a l´Ateneu Barcelonès la creació d´aquestes tertúlies que permeten disposar d’un espai de coneixement i debat on tractar la temàtica esportiva des de diferents vessants.

Seguidament el ponent va dir, a títol d’introducció, que “en les tertúlies celebrades el passat curs, s’han tocat molts temes relacionats amb l’esport, segur que en la meva exposició, encara que de passada, en faré menció a alguns d’ells. Hem vist en els dinar-tertúlia anteriors la diversitat del món de l’esport. Avui m’agradaria fer-ho des d’una visió global que ens faci entendre i reflexionar sobre l’esport com a eina per construir ciutat. Però quina ciutat?. Com la definirem?. Una ciutat equilibrada, una ciutat saludable, una ciutat inclusiva, una ciutat desenvolupada social i econòmicament, una ciutat basada en valors, una ciutat educadora i educada, una ciutat on l’urbanisme es posa al servei dels ciutadans, una ciutat associativa, una ciutat en la qual el disseny del seu futur sigui compartit per tots i totes, una ciutat cosmopolita i diversa, una ciutat de referència internacional, en resum una Barcelona no tan sols capital de Catalunya, si no una ciutat de referència al món; aquest món on les ciutats estan destinades a jugar cada cop més un paper de present i de futur fonamental. Així doncs, s’ha de valorar si l’esport, en aquesta definició feta anteriorment, hi pot jugar un paper clau, si pot ajudar a construir permanentment aquesta ciutat que volem i, al meu parer, la resposta és rotundament sí.

En Pere Alcober va fer esment a la importància que l’esport ha tingut i té per a la ciutat de Barcelona des de mitjans del segle XIX i, sobretot, a partir de principis del segle XX, quan neixen molts dels clubs de tota mena que encara avui segueixen actius i juguen un paper de cohesió i relació social molt important, com en el seu moment van jugar o segueixen jugant els Cors de Clavé, els Centres Culturals, els Centre Obrers, els Ateneus i les Biblioteques Populars entre d’altres, llocs on es socialitza el saber, les penes i alegries i es comparteixen il·lusions.

Tot això i molt més és el que jo defenso que va donar sentit i raons profundes  a aquesta ciutat per, després de diferents intents, ser Ciutat Olímpica el 1992. Els Jocs Olímpics no són un bolet si no una conseqüència lògica, ben guanyada per la nostra història. Segurament per això varen ser tan especials i reconeguts encara avui a tot el món, varen ser un jocs amb ànima!”, va manifestar.

Pere Alcober durant el debat

Pere Alcober durant el debat

El ponent va continuar la seva intervenció afirmant la necessitat que l’esport sigui un dels eixos estratègics del govern de la ciutat, sempre comptant amb tots els seus diversos agents, per la potent eina en què aquest s’ha convertit. Per aquest motiu, l’any 2003 es va impulsar des de l’Ajuntament de Barcelona el 1er. Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona. En la seva elaboració hi van  participar, durant molts mesos, més de 400 persones de tots els sectors (institucions, clubs, universitats, esportistes, educadors, empreses, mitjans de comunicació, gestors esportius, etc.) per tal d’identificar i definir tant els objectius que ens fixàvem com els instruments amb els quals ens havíem de dotar per fer-ho. Aquest va ser el primer pla estratègic d’una ciutat en l’àmbit de l’esport.

En Pere Alcober va fer especial incidència en la necessitat de conèixer amb profunditat la realitat esportiva de la ciutat per tal de poder definir polítiques actives en l’àmbit de l’esport i destacà que en el període 2003-2011, entre d’altres, es constituí i posà en marxa l’Institut Barcelona Esports, s’encarregà una Enquesta d’Hàbits Esportius a Barcelona, s’elaborà el Mapa d’Equipaments Esportius, s’aprovà el Pla de l’Esport en Edat Escolar de la ciutat de Barcelona, s’impulsaren tot tipus de programes i activitats esportives (esport adaptat, esport i dona, esport i gent gran, esport i salut, esport i valors), es treballà en el reconeixement de l’esport que es duu a terme en la ciutat i, per altra banda, la internacionalització de Barcelona per mitjà de l’esport.

El 25% de l’associacionisme de la ciutat correspon a associacionisme esportiu, d’acord amb l’Enquesta d’Hàbits Esportius realitzada l’any 2006 el 64,6% dels seus habitants practicaven activitats físiques i esportives i un 75% utilitzaven l’espai públic per fer-ho”. En aquest sentit, ressaltà el pes de la pràctica esportiva a Barcelona i la importància que té l’espai públic en aquesta. “Això ens obre la possibilitat de reflexionar quant n’és d’important que en el disseny urbanístic es tingui en compte aquests usos, o el paper que juga aquesta conjunció d’espai públic-esport, la socialització de l’espai i la creació de xarxes socials”, va dir. I recomanà la lectura dels monogràfics “Els espais públics urbans i l’esport com a generadors de xarxes socials a les grans ciutats: El cas de Barcelona” de Núria Puig i Gaspar Maza i “Barcelona, immigració i cultures esportives: estudi per determinar criteris d’intervenció i promoció esportiva” de Martí Niubò i Bruno Avelar.

El ponent també es va referir a la col·laboració públic-privat en el model de gestió d’equipaments esportius municipals de la ciutat de Barcelona, el qual fa possible compatibilitzar estructures de gestió àgils i alhora el manteniment d’activitats i programes d’interès social (114 unitats de gestió, 180.000 abonats, gairebé 400.000 usuaris, 2.000 llocs de treball) i l’existència de més de 1.600 espais esportius en instal·lacions de titularitat pública a la ciutat. A aquesta oferta pública, cal afegir els equipaments esportius privats, alguns d’ells amb una oferta també molt important (70.000 abonats).

En Pere Alcober també fa esment tant al gran nombre de programes esportius, especialment als destinats a infants en edat escolar (en horari lectiu i en horari extraescolar) i als destinats a col·lectius i sectors de la població específics, així com a la gran quantitat d’esdeveniments esportius d’alt nivell i d’altres científics o artístics vinculats a l’esport que cada any se celebren a la ciutat de Barcelona.

D’altra banda, destaca l’important nombre d’esdeveniments esportius excepcionals i de primer nivell internacional celebrats a la ciutat de Barcelona en els darrers anys, resultat d’un esforçat treball que ve de lluny i què han estat possibles per la clara aposta que la ciutat va fer en l’àmbit de l’esport. Entre d’altres, fa esment a una etapa del Tour de França i a la Final de la Copa Davis (2009), el Campionat d’Europa d’Atletisme, la Final Four de Beisbol i la Barcelona World Race (2010); el Campionat del Món d’Snowboard, la Final Four de Bàsquet i una prova de la Copa del Món d’Escalada (2011); la Copa del Món de Vela 4.70, el Campionat del Món Júnior d’Atletisme i la celebració dels actes del Centenari de la IAAF (2012); el Campionat del Món d’Handbol i els Campionats del Món de Natació (2013) i la Copa del Món de Bàsquet (2014).

Per acabar, en Pere Alcober sentencia: “es pot dir que de la mateixa manera que la lírica no es només el Liceu, l’esport no es només el futbol i el Barça, encara que si llegeixes la premsa esportiva això sembla”.

Una vegada acabada la seva intervenció, va seguir un debat en el qual van participar els assistentes. Seguidament, es va fer la corresponent foto de “família”.

Per als interessats s’inclou el document Anuari Estadístic Esports Barcelona 2010.

Assistents a la tertúlia

Foto de “família” dels assistents a la tertúlia del 29 de setembre

Andor Serra: “Barcelona World Race: l’univers de la vela oceànica”

ESPORTS I ATENEU del 25 de novembre de 2013

Al voltant d’una vintena d’ateneistes aficionats a l’esport ens vam reunir el passat vint-i-cinc de novembre a les dues en punt de la tarda per escoltar la xerrada d’Andor Serra sobre la Barcelona World Race.

El nostre ponent, Andor Serra Merckens, és nascut a Barcelona l’any 1963, on va cursar estudis d’arquitectura tècnica (Universitat Politècnica de Catalunya). Posteriorment, va fer el Màster en Gestió Econòmica d’Entitats Esportives de la Universitat de Barcelona. Ha dedicat tota la seva vida a la vela, tant en la vessant d’esportista com en la de gestor. Va ser campió del món de la classe olímpica Flying Dutchman l’any 1987, fent parella amb Luis Doreste. Va ser director de vela als Jocs Olímpics de Barcelona, director gerent de la Federació Catalana de Vela (FCV) i comissari del Festival del Mar dins del Fòrum de les Cultures del 2004. Des de l’any 2005 és director general del Consorci El Far i de la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB). És membre de la ISAF (International Sailing Federation) i de la IMOCA (International Monohull Open Classes Association). D’entre les distincions rebudes, té la insígnia d’or de la FCV, el Diploma al Mèrit Olímpic, la Medalla al Mèrit de la Real Federación Española de Vela (RFEV) i recentment (2011) va ser distingit com a Millor Dirigent Professional de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport. Aquests darrers anys ha participat activament en la constitució del Barcelona Clúster Nàutic, format per trenta-cinc empreses i entitats , que pretén posicionar Barcelona com a referent del sector nàutic.

El primer en prendre la paraula va ser el contertulià habitual Pere Alcober, persona clau en la posta en marxa d’aquest projecte des de l’Ajuntament de Barcelona, i que com preàmbul ens va explicar que la Barcelona World Race és una competició organitzada per la FNOB. L’origen d’aquesta iniciativa cal buscar-lo a la candidatura de Barcelona per a l’America’s Cup. Es va plantejar com a objectiu crear algun esdeveniment que no existís i que fos “propietat” de Barcelona, i així és com va néixer aquesta volta al món “a dos”.

Miquel Àngel Barrabia, Andor Serra i Pere Alcober

Miquel Àngel Barrabia, Andor Serra i Pere Alcober

Posteriorment, el coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer una breu introducció assenyalant que el títol escollit per a la tertúlia d’avui, “Barcelona World Race, l’univers de la navegació oceànica” no és un joc de paraules. Des del Consorci El Far (on hi són presents l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Port de Barcelona) i des de la FNOB (de la qual en són patrons l’Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona, l’Autoritat Portuària i la Cambra de Comerç), a més d’organitzar-se un gran esdeveniment esportiu: la regata Barcelona World Race, volta al món a vela, a dos, sense escales, a bord dels vaixells Open 60 dins del calendari internacional IMOCA, s’han desenvolupat tot un seguit de projectes, programes i iniciatives que inclouen la celebració d’altres esdeveniments esportius relacionats amb la vela; programes formatius, educatius i de conscienciació en el respecte al medi ambient de mars i oceans; programes de recerca i investigació de noves tecnologies, reciclatge i reutilització, medicina a distància, energies renovables, etc. S’ha cercat la implicació i col·laboració del teixit universitari, institucional i empresarial per a la creació de projectes de valor. Tot un univers!

Andor Serra durant la seva intervenció

Andor Serra durant la seva intervenció

Un cop finalitzats els preàmbuls, l’Andor Serra va prendre la paraula per donar-nos unes pinzellades sobre la història de la relació entre l’esport de la vela i la ciutat de Barcelona. Va destacar la importància de la base, el planter de la vela, que s’havia abandonat en dècades anteriors. Inicialment, la vela dels Jocs Olímpics de Barcelona no s’havia de fer a la ciutat, sinó que es pensava buscar una sub-seu. Dins el món de la vela es va produir una reacció contra aquesta decisió, que finalment va poder ser rectificada. La conseqüència immediata va ser la creació del Centre Municipal de Vela ubicat al Port Olímpic de Barcelona. A partir d’aquell moment es va començar una important tasca de foment del planter, perquè la realitat era que aleshores el món federatiu estava molt més enfocat en guanyar medalles que no pas a crear base. Com a mostra d’això és que no hi havia cap possibilitat d’iniciar-se a la vela passats els vint anys d’edat. Així doncs, Barcelona va poder comptar amb una iniciativa pionera en el foment de la pràctica de la vela.

L’embrió de la Barcelona World Race es va crear per donar contingut al Fòrum 2004 i havia de ser una regata que sortís un cop acabat el Fòrum per “explicar al món” el que s’havia dit als actes culturals. Després d’aquella idea inicial, l’activitat va quedar aturada. Temps més tard va venir la candidatura a l’America’s Cup, que es va perdre tenint molts elements en contra (l’elecció final va ser entre València i Palma). Sens dubte, el projecte de Barcelona era el millor dels presentats en aquella edició de 2007, però van pesar més d’altres factors. Suïssa havia d’organitzar-la atès que una embarcació d’aquell país havia estat la campiona de l’edició anterior, però per raons obvies els era impossible. Va posar a subhasta els drets i  Barcelona va presentar un projecte que anava molt més enllà de l’esport. Els suïssos consideraven que el millor projecte era el barceloní, però ben aviat van comprovar com de lentes eren les decisions de les administracions sobre la candidatura de Barcelona respecte a la de València.

Més tard va sorgir la possibilitat d’organitzar la Volvo Ocean Race, una volta al món a vela patrocinada pel fabricant suec d’automòbils. Els drets per a organitzar-la ascendien a sis milions d’euros, més dos milions d’euros de cost. Aquestes xifres tan elevades van fer que Barcelona hi renunciés i decidís crear algun esdeveniment propi. L’esdeveniment triat seria una volta al món “a dos” que tingués Barcelona com a punt de sortida.

El primer debat va ser pel nom: “Barcelona” o “Catalunya”. Finalment es va triar Barcelona World Race per la gran projecció internacional de la ciutat. Inicialment, i per tal de fer un esdeveniment d’alt nivell, es van cedir part dels drets a OC Events, empresa vinculada a la navegant en solitari Ellen MacArthur, però a la segona edició es van recomprar. La primera edició, la 2007/08 va tenir nou vaixells participants, la segona, la 2010/11, catorze, i la tercera, que s’iniciarà a finals del 2014, en tindrà al voltant de dotze.

Recorregut de la primera edició de la Barcelona World Race

Recorregut de la primera edició de la Barcelona World Race

El primer patrocinador destacat en arribar va ser Danone, al qual s’anirien unint després molts d’altres que han fet possible l’existència d’aquest esdeveniment, sent els patrocinadors principals de la regata 2010/2011: Estrella Damm, Renault i Johnson&Johnson. Un altre aspecte important de la Barcelona World Race és la quantitat d’actes paral·lels que s’hi fan, com per exemple el projecte “Vela oceànica i medi ambient”. Les embarcacions fan una tasca científica com és la captació de mostres de salinitat de l’aigua (per estudiar el canvi climàtic), captació de partícules de plàstic, etc. Un seguit d’activitats d’acord amb la Unesco on  s’aprofita que les regates passen per trams que no estan a l’abast de les navegacions comercials.

Sortida de la primera edició de la Barcelona World Race

Sortida de la primera edició de la Barcelona World Race

Alguns dels vaixells de la Barcelona World Race 2007-2008

Alguns dels vaixells de la Barcelona World Race 2007-2008

Després de les paraules d’Andor Serra es va obrir una tertúlia molt animada que es perllongaria fins ben passades les quatre de la tarda.

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 25 de novembre 2013

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 25 de novembre – Sala Pompeu Fabra, 14 h.

Barcelona World Race, l’univers de la navegació oceànica

        Amb: Andor Serra, director general de la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona, director de vela als JJOO de Barcelona’92 (1988-1992), director general de la Federació Catalana de Vela (1992-2000)

   Foto Andor Serra

 
Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

Josep Lluís Vilaseca: “La crisi econòmica en l’esport i la bombolla futbolística”

ESPORTS I ATENEU del 28 d’octubre de 2013

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors  d’”Esports i Ateneu”  va iniciar la reunió saludant els assistentes; seguidament, informà que acaba de publicar-se un llibre sobre Paulino Alcántara, “Paulino, el primer crac de la història del Barça”, del que és coautor el company de la Tertúlia David Valero i l’escriptor Àngel Iturriaga; comunicà també que la propera tertúlia se celebrarà el dia 25 de novembre sobre Barcelona World Race, l’univers de la navegació oceànica”; a càrrec d’Andor Serra Merckens.

Josep Lluís Vilaseca i Guasch

Josep Lluís Vilaseca i Guasch

Seguidament, l’altre coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs presentà el conferenciant, Josep Lluís Vilaseca, de qui va dir que és advocat; mutualista i polític; barceloní i barcelonista. Vinculat al món de l’esport des de jove, va ser membre de la Junta Directiva del FC Barcelona de 1966 a 1977, sota la presidència d’Agustí Montal. Director General d’Esports i posteriorment Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 1995 durant un període altament fructífer de la política esportiva catalana, destacant-se especialment per la dotació d’equipaments esportius a una bona part del territori català, la creació de l’INEFC, del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i la candidatura, procés d’organització i celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. Va ser també diputat per CiU al Parlament de Catalunya des de 1995 a 1997; Jurat dels premis de la Fundación Príncipe de Asturias; i membre de la Comissió Jurídica i de Disciplina de la UEFA. Està en possessió de la Creu de Sant Jordi, de l’Ordre del Mèrit de la UEFA, i Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.

Actualment –va afegir-, és membre del Comité Olímpico Español, President del Tribunal Español de Arbitraje Deportivo d’aquest organisme i membre de la Comisión Directiva del Consejo Superior de Deportes, com a persona de reconegut prestigi en el món de l’esport. És també president de la Fundació Agrupació.

Tot seguit, va passar la paraula a Josep Lluís Vilaseca, el qual va iniciar la seva intervenció felicitant l’Ateneu per haver creat una tertúlia dedicada específicament al món de l’esport. Va indicar que la crisi ha afectat molt l’esport en general; però que l’esport català té unes arrels molt fondes tant en el temps como en la seva imbricació dins la societat civil, i va posar com exemple el Centre Excursionista de Catalunya, que ha anat creixent amb la ciutat, i té ja més de 150 anys. “En un país amb aquests arrels, -va dir-, l’esport no pot morir”.

No obstant, va advertir de que tant l’esport espanyol com el català han d’adaptar-se a la situació real actual, la d’una economia que està molt tocada, i d’una globalització que afecta tot el món, imposant uns canvis de mentalitat.Seguidament es va referir a la situació oficial de l’esport. El 1980 va ser nomenat Director General d’Esports, màxim responsable de l’esport a Catalunya, per un període de dos anys; però el seu mandat es va perllongar per tretze anys més (8 anys com a Director General d’Esports i 7 anys ja com a Secretari General de l’Esport), degut a la preparació i execució dels Jocs Olímpics del 92. Però després els Directors o Secretaris Generals només han estat de promig dos anys i escaig al càrrec; temps insuficient per poder dur a terme polítiques esportives sòlides.

I altre tant es pot dir del Consejo Superior de Deportes: des de 1980 han passat onze Secretarios de Estado: amb només dos anys de promig al càrrec és impossible dur a terme cap projecte.

El conferenciant va parlar després de la situació dels esports de competició, esports als quals es dedica una gran quantitat de diners i en els quals Catalunya es troba en primera línia. Hi participen en la seva dinamització l’INEFC amb el Centre d’Alt Rendiment, els ajuntaments, les diputacions i quasi totes les institucions.

Es va referir concretament al futbol, el motor i el tennis. Del primer va destacar que tenim el millor equip del món, el FC Barcelona, i que amb això queda tot dit. Referent al motor, el proper diumenge tindrem tres campions del món, cosa que no ha passat mai en cap país; i que ha estat possible per la gran tradició que el motor té a Catalunya, on l’afició ve de lluny;i n’és un exemple el RACC; el Circuit de Barcelona-Catalunya ha acabat de donar-li força.

En quant al tennis, va dir que els jugadors catalans ho han guanyat tot. I això només ho pot aconseguir un país com el nostre, amb una vocació i una afició tennística grans, que ha anat augmentant pas a pas, fins arribar al triomf; abocant-hi diners, es pot guanyar una o dues temporades; però els grans resultats només arriben amb paciència, i treballant-hi dur.

Miquel Àngel Barrabia, Josep Lluís Vilaseca i Albert Bayó

Es va referir seguidament, als Jocs Olímpics, va dir que Joan Antoni Samaranch, ens els va facilitar; i que els havia potenciat donant-los-hi l’enorme difusió internacional que ara tenen. Des dels Jocs del 92 hi ha un abans i un després de l’esport espanyol: varem aconseguir dotze medalles!

Finalment, Josep Lluís Vilaseca va referir-se a la bombolla futbolística. Va recordar que el futbol està regulat per les dues institucions privades (sense connotacions polítiques) més grans del món, la FIFA i la UEFA, que han aconseguit per als campionats mundials i la champions fama planetària.

La bombolla –va dir- sorgeix per la mentalitat de que sense futbol no es pot viure: la gent, si passa quinze dies sense partits, ja no sap de què parlar; això passava el segle passat i també passa ara, tots els governs han quedat atrapats, per aquesta realitat.

I la bombolla creix de forma accelerada. El 1990, quan els clubs de futbol devien 35.000 milions de pessetes (uns 210 milions d’euros), a més del deute a la Seguretat Social, Javier Gómez Navarro, que era Secretario de Estado de Deportes, va intentar frenar aquest desgavell, posant en marxa el pla de convertir els Clubs en societats anònimes, donant-los-hi més percentatge de les travesses, per sanejar els seus comptes, i per controlar-los. Però la cosa no va funcionar: el 2012 el deute havia pujat a 750 milions d’euros: una xifra de tal magnitud, que és impossible que els Clubs la puguin arribar a pagar mai.

Si una empresa deixa de pagar a Hisenda o a la Seguretat Social –va dir- l’embarguen i l’executen; però en el futbol és diferent. A Rafael Cortés Elvira, el Secretario de Estado que va aplicar la llei al Sevilla i al Celta, fent-los baixar a segona divisió per no haver regularitzat els comptes, li van organitzar tals manifestacions, que als pocs dies va haver de fer-se enrere, acabant per crear aquella estranya lliga de 22 equips.

El conferenciant va remarcar que tot això només s’explica “perquè és un problema polític, i no hi ha Govern que s’atreveixi a punxar la bombolla. Els Secretarios de Estado, quan arriben al càrrec, es troben amb aquest pastís; però com que només duren dos o tres anys, el deixen pel seu successor; i així seguim en aquesta situació d’incoherència”.

El senyor Vilaseca va acabar la seva exposició preguntant-se si la bombolla explotarà; però es va mostrar confiat en que no, i que s’intentarà desinflar-la poc a poc. Però per aconseguir-ho caldrà fer canvis extraordinaris, com organitzar una primera divisió de setze equips, que s’autofinancin; i que els equips es mentalitzin que els que no tinguin els comptes en ordre, o es regularitzen, o desapareixen.

Després de la molt interessant intervenció del conferenciant, es va establir un animat col·loqui, després del qual va firmar en el Llibre d’honor de la Tertúlia, i va posar amb els assistents per a la “foto de família”.

Josep Lluís Vilaseca signant el Llibre d’Honor de la tertúlia

Presentació de la tertúlia Esports i Ateneu

Esports i Ateneu

Actualment  hi ha més de 30  tertúlies a l’Ateneu Barcelonès i estan obertes a tots els socis. A la tertúlia Esports i Ateneu ens trobem els darrers dilluns de cada mes, menys els mesos d’estiu, i està oberta a tots els socis de l’Ateneu. Les nostres activitats es difonen mitjançant la publicació mensual d’activitats de l’Ateneu.  Ens reunim a la Sala Pompeu Fabra  de 14 a 16.30 hores per compartir amb el convidat un dinar i una tertúlia que volem que sigui molt participativa. 

Placa de l'Ateneu Barcelonès

Placa de l’Ateneu Barcelonès

Tractem esdeveniments esportius d’actualitat com vàrem fer a la primera tertúlia del mes de maig de 2013, on en Manuel Ibern, que ha estat secretari general de l’esport de la Generalitat i darrerament director Esportiu dels Campionats del Món de Natació BCN 2013, ens va parlar d’aquest esdeveniment que s’ha celebrat a Barcelona del 19 de juliol al 4 d’agost.

Però també volem parlar de temes que ajudin a la reflexió, com farem aquest mes de setembre amb  en Juli Pernas, director del Museu Olímpic i de l’Esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol, que ens parlarà de la historia de l’esport.

Hi haurà tertúlies amb uns continguts que ens donaran peu al debat, com la que farem al mes d’octubre, on en Josep Lluis Vilaseca (secretari general de l’Esport de la Generalitat del 1980 al 1995 i membre del Comitè Olímpic Espanyol) ens parlarà de “La crisi econòmica en l’esport i la bombolla futbolística “.

Pels propers mesos, malgrat encara s’han de concretar els diferents temes a tractar, ja ens han confirmat la seva predisposició a participar en la tertúlia com a ponents:

  •  Enric Truñó, regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona del 1979 al 1998 i actualment comissionat de l’Ajuntament de Barcelona per a la Candidatura Barcelona-Pirineus 2022.
  • Andor Serra, ha estat gerent de la Federació Catalana de Vela i actualment és el director general de la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB), organitzadora de la Barcelona World Race.
  • Carles Santacana, historiador i professor de la Universitat de Barcelona, ha dirigit la publicació de la Enciclopèdia de l’Esport Català.
  • Albert Soler, ha estat secretari d’estat per a l’Esport i president del Consejo Superior de Deportes (CSD), actualment diputat a les Corts.

Esteu tots convidats a participar els darrers dilluns de cada mes a intercanviar idees sobre l’esport des de diferents visions i perspectives.  Us hi esperem perquè volem que a l’Ateneu també tinguin un espai les idees que envolten l’activitat física i esportiva, on s’aniran tractant temes com la salut i l’esport, l’esport com a eina d’integració social dels joves, l’esport als barris i les escoles… i, a més a més, no deixarem de parlar dels principals temes de l’actualitat esportiva i dels principals esdeveniments esportius que tenen i tindran lloc a la nostra ciutat.

"El Marc", escultura de Robert Llimós plaça dels voluntaris - Barcelona

“El Marc”, escultura de Robert Llimós
plaça dels voluntaris – Barcelona

 Xavier Bachs i Miquel Àngel Barrabia, coordinadors de la tertúlia Esports i Ateneu