David Moner i Codina: “La UFEC i el futur de l’esport federatiu català”

ESPORTS I ATENEU del 28 d’abril de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor David Moner, President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. També va agrair l’assistència dels senyors Gerard Esteva, Vicepresident de la UFEC i President de la Federació Catalana de Vela i del senyor Jordi Sans, Director Esportiu i de Relacions Institucionals de la UFEC.

David Moner i Gerard Esteva

David Moner i Gerard Esteva

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant: nascut a Barcelona l’any 1933 fill d’una família de Banyoles, Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1957, especialitzat en Dret Civil, Mercantil, Fiscal i Hipotecari. Té bufet propi amb seus a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla, Málaga, Menorca i Eivissa. Va ser President de la secció de dret esportiu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i més tard membre del Tribunal d’Arbitratge del Comitè Olímpic Internacional (COI).

De jove fou nedador, jugà al waterpolo al Club Natació Banyoles i al rugbi al Barcelona Universitari Club (BUC).

Fundador de la Copa Pirineus i de la “Challenge David Moner” pel que fa a la natació, també va participar en la constitució de la Federación Española de Esquí Náutico. Convertí l’Estany de Banyoles en l’única pista de rem reglamentària aleshores en tot l’Estat Espanyol i posà en marxa el primer Centre d’Alt Rendiment Esportiu del Rem Espanyol. Posteriorment va ser president de la Federació Catalana de Rem i de la Federació Catalana de Natació de 1977 a 1995, etapa en la qual se celebrà la primera edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació. En l’actualitat i des de 1996 –va afegir- és president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat que representa al conjunt de les federacions esportives catalanes, 67 en l’actualitat. L’any 1933 es constituí la primera Unió Catalana de Federacions Esportives, que va tenir Pompeu Fabra com a president. Tres anys més tard, la Unió va haver de finalitzar la seva activitat degut al començament de la Guerra Civil. L’any 1985, pel Decret de la Generalitat de Catalunya 196/1985 de 15 de juliol, es regulà la creació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, recuperant els ideals del 1933.

Creu de Sant Jordi 2010 lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya MH senyor José Montilla

El senyor David Moner és Soci d’Honor de nombrosos clubs esportius i ha estat guardonat, entre d’altres, amb l’Ordre Olímpica d’Argent, la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Barcelona, la Medalla d’Or de la Federació Catalana de Rem, la Medalla d’Or de la Real Federación Española de Natación i els Anells d’Or del Comitè Olímpic Internacional. També és Chevalier de l’Ordre National du Mérite de la República Francesa i l’any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi per la promoció i la projecció internacional del nostre esport.

El President de la UFEC va començar el seu parlament en relació al present i al futur de l’esport federatiu català. Els 10.000 clubs que funcionen a Catalunya sostenen la seva activitat o la redueixen, però la gran majoria continuen endavant. Gràcies bàsicament al voluntariat i a les aportacions dels socis, els clubs catalans continuen treballant. La gran riquesa de l’associacionisme esportiu català es fonamenta en l’esport de base, bàsic per a la seva existència actual i el seu futur.

L’esport és competició -va dir- i aquesta ha d’anar imprescindiblement associada al “fair play”. Malgrat existeixen problemes educacionals i handicaps familiars sobre els quals cal actuar, sóc optimista davant els reptes que ens planteja el futur.

Els clubs i entitats esportives han de ser conscients que algun dia les subvencions què han permès mantenir les seves activitats ordinàries seran suprimides i tan sols es podrà comptar amb aportacions de les administracions públiques per a actuacions o activitats concretes.

El ponent fa esment a les funcions, competències i objectius de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), entre d’altres, la promoció, defensa i representació de l’esport federat català en el seu conjunt, la col·laboració amb totes les entitats i organismes públics i privats en la millora de l’esport a Catalunya, així com la proposició de les iniciatives que cregui oportunes per a una millor política esportiva catalana.

La UFEC gestiona directament sis centres o complexos esportius a les poblacions d’Alella, Arenys de Mar, Barcelona, Sabadell, Salt i Sant Celoni; disposa d’una corredoria d’assegurances pròpia (Corredoria d’Assegurances Unifedesport) i d’un pressupost anual important, del qual tant sols el 5% procedeix de subvencions públiques.

03

Així mateix, presta tot un seguit de serveis a les federacions esportives catalanes en l’àmbit de l’assessorament jurídic, fiscal, comptable, laboral i del disseny i la imatge. Mitjançant el seu Servei de Premsa cobreix diferents tasques amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió de l’esport federat a Catalunya, entre d’altres, amb l’edició del butlletí informatiu bimensual amb l’actualitat més destacada de l’esport federat català, manté el contingut del portal web UFECtv, difon totes aquelles notícies generades per la UFEC i les pròpies federacions a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube) i coordina el contingut del Bloc de la UFEC, que promou l’esport i un estil de vida saludable. Gens menyspreable és la feina que la UFEC ha fet i segueix fent per la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’esport a través del seu Servei Lingüístic col·laborant, entre d’altres, amb la creació d’eines i recursos sobre llengua i esport.

En relació a la presència internacional de l’esport català, recorda la ratificació per part del Tribunal Suprem l’any 2002 de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 1996, anul·lant dos articles del Decret 70/1994, de 22 de març, de la Generalitat de Catalunya pel qual es regulaven les federacions esportives catalanes, en concret els referits a la participació de les federacions esportives catalanes en competicions internacionals i a la seva articulació amb el moviment olímpic.

David Moner i Codina

David Moner i Codina

En aquest sentit, el senyor Moner es mostra convençut que les federacions catalanes acabaran disposant de presència pròpia en les competicions esportives internacionals, bé per la consolidació del procés vers la independència, trobant alternatives mitjançant els campionats d’Europa de Regions o la representació directa en les federacions internacionals en els casos en que no existeix federació espanyola de la corresponent disciplina esportiva.

El ponent considera que l’administració de la Generalitat de Catalunya hauria d’establir relacions directes amb les federacions esportives internacionals, apunta la necessitat de realitzar un treball de lobby pel reconeixement internacional de l’esport català i destaca les accions a tot nivell realitzades des de les estructures de l’estat per impedir la representació internacional de les federacions esportives catalanes, posant com exemple el cas del patinatge.

Comenta el senyor Moner la manca continuada de suport econòmic de les federacions espanyoles a les federacions esportives catalanes; la limitació des de fa uns vint anys de les aportacions del Consejo Superior de Deportes (CSD) exclusivament a l’esport d’elit i a l’alt rendiment; les inspeccions rebudes per part d’alguns clubs esportius catalans des de l’any 2012 per part de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social així com les recents iniciatives legislatives del Govern d’Espanya pel que fa a la implantació de la llicència esportiva única estatal.

Fa esment a les diferents gestions que la UFEC ha realitzat i està realitzant en relació a alguns dels temes comentats, així com a la manca de coneixement que algunes d’elles denoten en relació a la realitat de l’esport i, en especial, de l’esport català, que té una important participació de voluntaris, especialment en l’àmbit de l’esport infantil i juvenil. Tanmateix, manifesta la seva total convicció de que les bases de l’esport català són sòlides i el seu futur esperançador.

Finalitzada la interessant intervenció del senyor Moner, que tots vàrem seguir amb gran atenció, es va produir un interessant i animat debat, en el qual varen participar molts dels assistents, bé realitzant preguntes o donant opinions sobre els temes exposats.

Com a cloenda de la jornada, el conferenciant va firmar en el Llibre d’Honor de la Tertúlia “Esports i Ateneu”, i es va fer la corresponent “foto de família” amb tots els participants.

Foto de grup de la tertúlia "Esports i Ateneu"

Foto de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

S’ha d’afegir que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, reunit en data 9 de maig de 2014, per acord unànime de tots els grups municipals, atorgà al senyor David Moner i Codina la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona.

Ramon Agenjo Bosch: “El CF Damm, formador de persones i viver de grans jugadors”

ESPORTS I ATENEU del 31 de març de 2014

El conferenciant, besnét de Joseph Damm, el fundador de l’empresa cervesera, és diplomat en Ciències Empresarials, Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i en Economia. És Conseller i Secretari de SA Damm; Patró i Director de la Fundació Damm; i President del CF Damm.

Ranon Agenjo amb jugadors del CF Damm

Ramon Agenjo amb jugadors del CF Damm

Mecenes, patró o membre de la Junta Directiva de diverses institucions esportives, socials i culturals, així com representant del Grup Damm en diversos programes de mecenatge, com el Programa Olímpic ADO.

Guardonat amb la Real Orden del Mérito Deportivo amb la categoria de Placa de Plata concedida pel Consejo Superior de Deportes l’any 2009. Soci d’Honor d’Esport Solidari Internacional i guardonat també l’any 2009 amb el Premi Esport Solidari Internacional.

Membre de la Taula Assessora de l’Esport Català (TAEC), de la Generalitat de Catalunya i del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona.

El senyor Ramon Agenjo va venir a parlar-nos a la Tertúlia “Esports i Ateneu“, on molts dels assistents estan vinculats a la gestió i direcció esportiva, del CF Damm, tot un referent en la promoció de l’esport al país; un Club constituït l’any 1954 amb la finalitat de formar i educar a la joventut a través de la pràctica del futbol; un Club que no té un equip professional i que ha aconseguit fites molt importants per la seva filosofia i la seva aportació al futbol base; un Club que ha estat i és formador de persones i viver de grans jugadors.

Escut del CF Damm

Escut del CF Damm

Ramon Agenjo va iniciar el seu parlament explicant, amb unes breus dades, la importància de l’empresa Damm: per exemple, produeixen més de 900 milions de litres de cervesa a l’any, amb una plantilla de tres mil treballadors; estant també en el mercat de les aigües i les begudes de gran distribució, i han entrat no fa gaire en Cacaolat.

Va indicar que a Damm diferencien clarament els patrocinis (en cultura, esport, etc) dels actes de filantropia, pels quals no aspiren a rebre cap tipus de contrapartida: per a realitzar aquests últims, van constituir la Fundació Damm, que actua en tres vessants. Primera, en el camp cultural, patrocinant activitats en institucions com l’Ateneu Barcelonès, el Palau de la Música Catalana, el Conservatori del Liceu, i quaranta més. Segona, en el camp social, ajudant a entitats com la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Càritas, fundacions d’investigació de medicina, etc. I tercera, en el camp de l’esport, on col·labora, entre d’altres, amb Sport Cultura Barcelona, la Fundació de la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Esport Escolar i, també, on finança el CF Damm (la seva actuació més important), un Club únic a Catalunya i a Espanya, dedicat només al futbol base, per a nois de 7 a 18 anys, cent per cent gratuït.

Un dels equips del CF Damm

Un dels equips del CF Damm

El CF Damm és, va dir, un Club dedicat a l’alta competició, que té equips en totes les lligues de primera divisió de les diferents edats, i on, d’una manera contínua, es dóna formació als nois i se’ls hi ensenyen valors, i el que és molt important, sense cobrar-los-hi ni un euro. El Club té una plantilla de cent persones (inclòs un ampli equip de metges, fisioterapeutes, entrenadors, etc.).

Des del Consell d’Administració de l’empresa Damm segueixen molt de prop la marxa del CF Damm, i l’hi dediquen un pressupost anual molt important. L’any vinent, va avançar, incorporarà per primera vegada un equip femení.

Celebració d'un gol del CF Damm

Celebració d’un gol del CF Damm

En acabar la conferència, al llarg de la qual va fer un exhaustiu relat de la tasca que du a terme el CF Damm, relat que va ser seguit amb gran interès pels oients, es va obrir un torn d’intervencions dels participants a la tertúlia, que va donar lloc a un interessant debat, durant el qual el conferenciant va tenir l’ocasió de contestar acomplidament totes les preguntes i on es va ressaltar que el CF Damm té com a objectiu la promoció de valors com són el respecte als altres equips, l’amistat entre els companys del club i el recolzament als jugadors perquè puguin seguir els seus estudis. Es vol que els joves del CF Damm segueixin vinculats al club durant molts anys desprès de deixar de jugar i, en molts de casos, així és. Després, el conferenciant es va fer la “foto de família” amb els assistents, i va signar el llibre d’honor de la Tertúlia “Esports i Ateneu“.

Josep Lluís Vilaseca: “La crisi econòmica en l’esport i la bombolla futbolística”

ESPORTS I ATENEU del 28 d’octubre de 2013

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors  d’”Esports i Ateneu”  va iniciar la reunió saludant els assistentes; seguidament, informà que acaba de publicar-se un llibre sobre Paulino Alcántara, “Paulino, el primer crac de la història del Barça”, del que és coautor el company de la Tertúlia David Valero i l’escriptor Àngel Iturriaga; comunicà també que la propera tertúlia se celebrarà el dia 25 de novembre sobre Barcelona World Race, l’univers de la navegació oceànica”; a càrrec d’Andor Serra Merckens.

Josep Lluís Vilaseca i Guasch

Josep Lluís Vilaseca i Guasch

Seguidament, l’altre coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs presentà el conferenciant, Josep Lluís Vilaseca, de qui va dir que és advocat; mutualista i polític; barceloní i barcelonista. Vinculat al món de l’esport des de jove, va ser membre de la Junta Directiva del FC Barcelona de 1966 a 1977, sota la presidència d’Agustí Montal. Director General d’Esports i posteriorment Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 1995 durant un període altament fructífer de la política esportiva catalana, destacant-se especialment per la dotació d’equipaments esportius a una bona part del territori català, la creació de l’INEFC, del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i la candidatura, procés d’organització i celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. Va ser també diputat per CiU al Parlament de Catalunya des de 1995 a 1997; Jurat dels premis de la Fundación Príncipe de Asturias; i membre de la Comissió Jurídica i de Disciplina de la UEFA. Està en possessió de la Creu de Sant Jordi, de l’Ordre del Mèrit de la UEFA, i Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.

Actualment –va afegir-, és membre del Comité Olímpico Español, President del Tribunal Español de Arbitraje Deportivo d’aquest organisme i membre de la Comisión Directiva del Consejo Superior de Deportes, com a persona de reconegut prestigi en el món de l’esport. És també president de la Fundació Agrupació.

Tot seguit, va passar la paraula a Josep Lluís Vilaseca, el qual va iniciar la seva intervenció felicitant l’Ateneu per haver creat una tertúlia dedicada específicament al món de l’esport. Va indicar que la crisi ha afectat molt l’esport en general; però que l’esport català té unes arrels molt fondes tant en el temps como en la seva imbricació dins la societat civil, i va posar com exemple el Centre Excursionista de Catalunya, que ha anat creixent amb la ciutat, i té ja més de 150 anys. “En un país amb aquests arrels, -va dir-, l’esport no pot morir”.

No obstant, va advertir de que tant l’esport espanyol com el català han d’adaptar-se a la situació real actual, la d’una economia que està molt tocada, i d’una globalització que afecta tot el món, imposant uns canvis de mentalitat.Seguidament es va referir a la situació oficial de l’esport. El 1980 va ser nomenat Director General d’Esports, màxim responsable de l’esport a Catalunya, per un període de dos anys; però el seu mandat es va perllongar per tretze anys més (8 anys com a Director General d’Esports i 7 anys ja com a Secretari General de l’Esport), degut a la preparació i execució dels Jocs Olímpics del 92. Però després els Directors o Secretaris Generals només han estat de promig dos anys i escaig al càrrec; temps insuficient per poder dur a terme polítiques esportives sòlides.

I altre tant es pot dir del Consejo Superior de Deportes: des de 1980 han passat onze Secretarios de Estado: amb només dos anys de promig al càrrec és impossible dur a terme cap projecte.

El conferenciant va parlar després de la situació dels esports de competició, esports als quals es dedica una gran quantitat de diners i en els quals Catalunya es troba en primera línia. Hi participen en la seva dinamització l’INEFC amb el Centre d’Alt Rendiment, els ajuntaments, les diputacions i quasi totes les institucions.

Es va referir concretament al futbol, el motor i el tennis. Del primer va destacar que tenim el millor equip del món, el FC Barcelona, i que amb això queda tot dit. Referent al motor, el proper diumenge tindrem tres campions del món, cosa que no ha passat mai en cap país; i que ha estat possible per la gran tradició que el motor té a Catalunya, on l’afició ve de lluny;i n’és un exemple el RACC; el Circuit de Barcelona-Catalunya ha acabat de donar-li força.

En quant al tennis, va dir que els jugadors catalans ho han guanyat tot. I això només ho pot aconseguir un país com el nostre, amb una vocació i una afició tennística grans, que ha anat augmentant pas a pas, fins arribar al triomf; abocant-hi diners, es pot guanyar una o dues temporades; però els grans resultats només arriben amb paciència, i treballant-hi dur.

Miquel Àngel Barrabia, Josep Lluís Vilaseca i Albert Bayó

Es va referir seguidament, als Jocs Olímpics, va dir que Joan Antoni Samaranch, ens els va facilitar; i que els havia potenciat donant-los-hi l’enorme difusió internacional que ara tenen. Des dels Jocs del 92 hi ha un abans i un després de l’esport espanyol: varem aconseguir dotze medalles!

Finalment, Josep Lluís Vilaseca va referir-se a la bombolla futbolística. Va recordar que el futbol està regulat per les dues institucions privades (sense connotacions polítiques) més grans del món, la FIFA i la UEFA, que han aconseguit per als campionats mundials i la champions fama planetària.

La bombolla –va dir- sorgeix per la mentalitat de que sense futbol no es pot viure: la gent, si passa quinze dies sense partits, ja no sap de què parlar; això passava el segle passat i també passa ara, tots els governs han quedat atrapats, per aquesta realitat.

I la bombolla creix de forma accelerada. El 1990, quan els clubs de futbol devien 35.000 milions de pessetes (uns 210 milions d’euros), a més del deute a la Seguretat Social, Javier Gómez Navarro, que era Secretario de Estado de Deportes, va intentar frenar aquest desgavell, posant en marxa el pla de convertir els Clubs en societats anònimes, donant-los-hi més percentatge de les travesses, per sanejar els seus comptes, i per controlar-los. Però la cosa no va funcionar: el 2012 el deute havia pujat a 750 milions d’euros: una xifra de tal magnitud, que és impossible que els Clubs la puguin arribar a pagar mai.

Si una empresa deixa de pagar a Hisenda o a la Seguretat Social –va dir- l’embarguen i l’executen; però en el futbol és diferent. A Rafael Cortés Elvira, el Secretario de Estado que va aplicar la llei al Sevilla i al Celta, fent-los baixar a segona divisió per no haver regularitzat els comptes, li van organitzar tals manifestacions, que als pocs dies va haver de fer-se enrere, acabant per crear aquella estranya lliga de 22 equips.

El conferenciant va remarcar que tot això només s’explica “perquè és un problema polític, i no hi ha Govern que s’atreveixi a punxar la bombolla. Els Secretarios de Estado, quan arriben al càrrec, es troben amb aquest pastís; però com que només duren dos o tres anys, el deixen pel seu successor; i així seguim en aquesta situació d’incoherència”.

El senyor Vilaseca va acabar la seva exposició preguntant-se si la bombolla explotarà; però es va mostrar confiat en que no, i que s’intentarà desinflar-la poc a poc. Però per aconseguir-ho caldrà fer canvis extraordinaris, com organitzar una primera divisió de setze equips, que s’autofinancin; i que els equips es mentalitzin que els que no tinguin els comptes en ordre, o es regularitzen, o desapareixen.

Després de la molt interessant intervenció del conferenciant, es va establir un animat col·loqui, després del qual va firmar en el Llibre d’honor de la Tertúlia, i va posar amb els assistents per a la “foto de família”.

Josep Lluís Vilaseca signant el Llibre d’Honor de la tertúlia