Jaume Mora: “L’esport escolar a Barcelona”

ESPORTS I ATENEU del 23 de març de 2015

Miquel Àngel Barrabia, un dels dos Coordinadors d’Esports i Ateneu, inicià la tertúlia agraint als assistents la seva presència i donà la benvinguda al senyor Jaume Mora, President del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i al senyor Joan Villacampa, Vicepresident de Relacions Institucionals de la mateixa entitat. Prossegueix fent esment a la importància que té l’esport escolar en el desenvolupament personal dels nens i nenes participants, així com per la vinculació i el compromís que fer-ho possible comporta també per al conjunt de la unitat familiar i els col·laboradors del Consell.

A continuació pren la paraula l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, i fa esment a la inestimable pèrdua que ha suposat per a l’esport escolar de la ciutat el recent decés d’en Josep Sardà, Secretari General del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, que morí sobtadament el passat 25 de gener. En Xavier Bachs fa lliurament al President del Consell, en nom dels membres de la tertúlia “Esports i Ateneu” de l’Ateneu Barcelonès, d’una carta de condol, pregant la faci arribar als membres del Consell i a la seva família, com a reconeixement a la tasca professional realitzada i a la qualitat humana d’en Josep Sardà.

El senyor Jaume Mora agraeix aquest fet, i emocionat, fa esment a les importants aportacions fetes per en Josep Sardà, a la seva dedicació a l’esport durant tota la seva vida i dóna les gràcies a l’Ateneu Barcelonès en nom del Consell i de la seva família. Afegeix que és conscient que alguns dels membres de la tertúlia eren amics d’en Josep Sardà i trasllada l’estima que li consta aquest els hi tenia.

DSC_2548

Jaume Mora i Arribas

A continuació, Xavier Bachs va fer la presentació del ponent. Va dir que en Jaume Mora i Arribas, va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1966 i té estudis en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vinculat a l’esport de “tota la vida”, va exercir com a Director d’instal·lació als Jocs Olímpics de Barcelona 92; va ser fundador l’any 1995 i President del Col·lectiu d’Esport per a Tothom 10 (CET-10); membre del Comitè Organitzador Eurojamboree 97 (iniciativa conjunta del Comitè Organitzador de l’Eurobasket’97 i la FIBA) i President del Comitè Organitzador de les Jornades Internacionals d’Esport Escolar realitzades a Barcelona l’any 2008.

El defineix com a persona inquieta i emprenedora, que ha participat com a conferenciant en diversos països de l’Amèrica Llatina i ha exercit diferents càrrecs i col·laboracions amb universitats i governs llatinoamericans, en especial de Mèxic i Argentina.

Actualment és Vicepresident de l’Associació per al Desenvolupament de la Infància a l’Àfrica (ADIA) i President de International Sociological Sport Observatory. Des del maig de l’any 2007 és President del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i, així mateix, és President de la seva fundació, la Fundació de l’Esport Escolar de Barcelona.

Substituí, al front del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, a en Joan Durà i Riera, el seu President durant més de trenta anys. Ha escrit el llibre “He conegut un home”, dedicat a la figura de Joan Durà i està apunt de presentar-ne un altre, “El color del hilo”, dedicat a la seva experiència personal com a pare adoptiu. La recaptació que s’obtingui d’aquest llibre, que està previst presentar el 13 d’abril i editat per Edicions Solidàries, serà íntegrament destinada als menjadors infantils que l’entitat ADIA té a la regió del Tigray (Etiòpia).

Logotip

Logotip

El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona es fundà com a entitat l’any 1977 per part d’un grup d’escoles, majoritàriament privades. Els seus objectius fundacionals eren ben clars: fer esport, utilitzar-lo com a eina educativa i organitzar-lo des de la pròpia escola. El 14 de desembre de 1981 el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona va ésser inscrit al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

Cal fer esment a que la legislació i normativa catalanes sobre l’organització de l’esport escolar recullen el fet diferencial del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona respecte a la resta de Consell Esportius de Catalunya, on hi tenen un pes determinant els ajuntaments i els consells comarcals. El Consell té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, és una entitat sense afany de lucre i tots els seus ingressos econòmics s’han d’aplicar a l’acompliment dels seus fins socials.

El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona ofereix tot un seguit d’activitats esportives de diferents tipologies, generalment en horari extraescolar:

  • Competicions esportives dins del programa dels Jocs Esportius Escolars.
  • Trobades d’iniciació adreçades a esportistes d’algun esport concret sense vocació competitiva.
  • Jornades de promoció i d’implementació adreçades a donar a conèixer esports nous o minoritaris.
  • Jornades obertes en alguns esports amb oferta en els Jocs Esportius, però amb participació oberta.
  • Lligues recreatives d’esports d’equip.

El Consell agrupa més de 500 centres, bàsicament a la ciutat de Barcelona però també de l’entorn metropolità. Escoles concertades i privades, escoles públiques, clubs i associacions esportives i d’altres entitats. Organitza activitats de 35 modalitats esportives, individuals i d’equip, amb més de 2.000 equips en competició i gairebé 36.000 participants.

Així mateix, a través de la seva Fundació desenvolupa programes d’actuació sobre immigració i esport, esport i salut, esport i adolescència, esport i gènere i d’altres. Gestiona el CEM La Mar Bella de l’Ajuntament de Barcelona i és propietari de la casa de colònies de Can Font al poble de Brunyola (comarca de La Selva).

En Xavier Bachs diu que en Jaume Mora ens parlarà de l’esport escolar a Barcelona, de les línies de treball fixades i els reptes de futur.

s-ceeb

El ponent inicia la seva intervenció fent esment a que la pràctica esportiva s’ha convertit en un fet normal i habitual a la ciutat de Barcelona, i això ens indica que “en aquesta ciutat s’han fet les coses molt bé, i cal dir-ho“. En aquest sentit, “Barcelona s’ha convertit en un referent per a d’altres ciutats” i ho manifesta des de la seva posició “d’observador independent i implicat amb la ciutat de Barcelona, després de vint-i-cinc anys participant en política esportiva sense vinculació a cap partit polític i, en conseqüència, amb total i plena llibertat de dir el que es creu i es pensa”.

Prossegueix dient que a nivell personal li encanta el que fa i comenta la transcendència de l’esport com a eina de cohesió social i aportació de valors positius, en especial en edat escolar. En Jaume Mora ressalta la quotidianitat del fet de l’esport escolar a la ciutat de Barcelona, malgrat moltes vegades no hi ha consciència del què hi ha al darrera a nivell organitzatiu.

Activitats de "el Consell"

Activitats de “el Consell”

Fa esment a l’excel·lent relació i complicitat del Consell amb el conjunt de federacions esportives catalanes, així com amb les diferents administracions públiques, en els diferents moments polítics viscuts a Catalunya. Es mostra contundent quan preveu i qualifica de “bo el futur de l’esport escolar a Barcelona” i és rotund quan manifesta que “l’esport en edat escolar de la ciutat, tan pel que fa als programes en horari lectiu com en les activitats extraescolars, funciona molt bé“. Considera que en el camp de l’esport en edat escolar “la feina feta en els darrers trenta anys ha estat ben feta”, encara que evidentment, “’tot és millorable i cal saber evolucionar per no estancant-se”.

Pel que fa al canvi de l’opció política de govern a l’Ajuntament de Barcelona, produïda a partir de les eleccions municipals de 2011, ressalta que l’actual equip de govern no ha considerat necessari un canvi de model i que s’ha donat una certa continuïtat a les polítiques d’esport en edat escolar. Jutja el fet com a important i destaca la maduresa que aquest comporta, doncs no hi ha hagut voluntat de trencar amb el que s’havia fet bé abans.

D’aquest darrer període destaca la voluntat de l’administració municipal en involucrar a l’esport federatiu i l’escolar en els esdeveniments esportius internacionals celebrats en els darrers anys amb la seva participació en activitats de promoció, així com la reconversió del projecte “L’esport ens fa iguals”, com a Mesura de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de ser estès a totes les zones de la ciutat que presenten dèficits de promoció esportiva extraescolar com a contribució a la cohesió social a través del nou programa “Convivim Esportivament”.

Tot seguit, el ponent fa un breu relat històric de l’evolució de l’esport escolar a la ciutat, fent esment a “una certa depressió post Jocs Olímpics, doncs Barcelona’92 s’ho va menjar tot” i es manifesta crític amb els importants esforços econòmics realitzats posteriorment per a la captació i organització de grans esdeveniments esportius internacionals. Jaume Mora té clar que “el millor gran esdeveniment esportiu per a la ciutat és la mobilització de 150.000 persones els caps de setmana en l’esport escolar”.

Jaume Mora durant la seva intervenció

Jaume Mora durant la seva intervenció

El ponent considera que l’esport escolar a la ciutat de Barcelona resulta molt econòmic, i malgrat lloa l’esforç pressupostari de l’Ajuntament realitzat a partir dels anys 2006/2007 (es passa de 60.000 a 250.000.-€ d’aportació municipal a l’any), permetent fer un important salt en la qualitat organitzadora de les activitats ordinàries del Consell, lamenta que “aquí s’hagi quedat”. En aquest sentit, manifesta que les aportacions de l’Ajuntament i la Generalitat al Consell de l’Esport Escolar de Barcelona per nen, encara estan clarament per sota de les que es reben per part d’altres membres de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC).

En Jaume Mora destaca que l’esport escolar a Barcelona està molt ben implementat, així com els esforços realitzats en els darrers anys pel que fa a la formació dels tutors de joc (àrbitres) i els treballs del Comitè ètic, el qual està permanentment cercant alternatives formadores a les penalitzacions tradicionals, de les quals en posa diversos i interessants exemples.

Pel que fa al futur, diu que cal “combatre la inèrcia amb innovació constant” i apunta dues línies de treball que considera estratègiques:

  • Un projecte ambiciós de treball en valors, aplicant noves metodologies, doncs els valors s’entrenen, com la pròpia pràctica esportiva, tot prenent consciència de la potent eina que tenim a les nostres mans.
  • Afrontar el repte d’exportació del model que tenim, aprofitant la nostra experiència, la qualitat tècnica dels recursos humans dels que disposem i la capacitat organitzadora assolida per tal de, en aquest món global, encetar projectes, no de colonització, si no de cooperació i col·laboració amb comunitats menys desenvolupades.
Jaume Mora signant el Llibre d'Honor de la tertúlia

Jaume Mora signant el Llibre d’Honor de la tertúlia

Després de la intervenció del conferenciant, seguida amb molt d’interès pels assistents, es va obrir un interessant debat durant el qual Jaume Mora va tenir ocasió de contestar i donar la seva opinió a les diverses intervencions dels tertulians sobre els temes tractats en la seva exposició. Finalment, Jaume Mora va signar el Llibre d’Honor d’Esports i Ateneu, i es va fer la corresponent foto amb els participants de la tertúlia.

David Moner i Codina: “La UFEC i el futur de l’esport federatiu català”

ESPORTS I ATENEU del 28 d’abril de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor David Moner, President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. També va agrair l’assistència dels senyors Gerard Esteva, Vicepresident de la UFEC i President de la Federació Catalana de Vela i del senyor Jordi Sans, Director Esportiu i de Relacions Institucionals de la UFEC.

David Moner i Gerard Esteva

David Moner i Gerard Esteva

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant: nascut a Barcelona l’any 1933 fill d’una família de Banyoles, Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1957, especialitzat en Dret Civil, Mercantil, Fiscal i Hipotecari. Té bufet propi amb seus a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla, Málaga, Menorca i Eivissa. Va ser President de la secció de dret esportiu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i més tard membre del Tribunal d’Arbitratge del Comitè Olímpic Internacional (COI).

De jove fou nedador, jugà al waterpolo al Club Natació Banyoles i al rugbi al Barcelona Universitari Club (BUC).

Fundador de la Copa Pirineus i de la “Challenge David Moner” pel que fa a la natació, també va participar en la constitució de la Federación Española de Esquí Náutico. Convertí l’Estany de Banyoles en l’única pista de rem reglamentària aleshores en tot l’Estat Espanyol i posà en marxa el primer Centre d’Alt Rendiment Esportiu del Rem Espanyol. Posteriorment va ser president de la Federació Catalana de Rem i de la Federació Catalana de Natació de 1977 a 1995, etapa en la qual se celebrà la primera edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació. En l’actualitat i des de 1996 –va afegir- és president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat que representa al conjunt de les federacions esportives catalanes, 67 en l’actualitat. L’any 1933 es constituí la primera Unió Catalana de Federacions Esportives, que va tenir Pompeu Fabra com a president. Tres anys més tard, la Unió va haver de finalitzar la seva activitat degut al començament de la Guerra Civil. L’any 1985, pel Decret de la Generalitat de Catalunya 196/1985 de 15 de juliol, es regulà la creació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, recuperant els ideals del 1933.

Creu de Sant Jordi 2010 lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya MH senyor José Montilla

El senyor David Moner és Soci d’Honor de nombrosos clubs esportius i ha estat guardonat, entre d’altres, amb l’Ordre Olímpica d’Argent, la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Barcelona, la Medalla d’Or de la Federació Catalana de Rem, la Medalla d’Or de la Real Federación Española de Natación i els Anells d’Or del Comitè Olímpic Internacional. També és Chevalier de l’Ordre National du Mérite de la República Francesa i l’any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi per la promoció i la projecció internacional del nostre esport.

El President de la UFEC va començar el seu parlament en relació al present i al futur de l’esport federatiu català. Els 10.000 clubs que funcionen a Catalunya sostenen la seva activitat o la redueixen, però la gran majoria continuen endavant. Gràcies bàsicament al voluntariat i a les aportacions dels socis, els clubs catalans continuen treballant. La gran riquesa de l’associacionisme esportiu català es fonamenta en l’esport de base, bàsic per a la seva existència actual i el seu futur.

L’esport és competició -va dir- i aquesta ha d’anar imprescindiblement associada al “fair play”. Malgrat existeixen problemes educacionals i handicaps familiars sobre els quals cal actuar, sóc optimista davant els reptes que ens planteja el futur.

Els clubs i entitats esportives han de ser conscients que algun dia les subvencions què han permès mantenir les seves activitats ordinàries seran suprimides i tan sols es podrà comptar amb aportacions de les administracions públiques per a actuacions o activitats concretes.

El ponent fa esment a les funcions, competències i objectius de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), entre d’altres, la promoció, defensa i representació de l’esport federat català en el seu conjunt, la col·laboració amb totes les entitats i organismes públics i privats en la millora de l’esport a Catalunya, així com la proposició de les iniciatives que cregui oportunes per a una millor política esportiva catalana.

La UFEC gestiona directament sis centres o complexos esportius a les poblacions d’Alella, Arenys de Mar, Barcelona, Sabadell, Salt i Sant Celoni; disposa d’una corredoria d’assegurances pròpia (Corredoria d’Assegurances Unifedesport) i d’un pressupost anual important, del qual tant sols el 5% procedeix de subvencions públiques.

03

Així mateix, presta tot un seguit de serveis a les federacions esportives catalanes en l’àmbit de l’assessorament jurídic, fiscal, comptable, laboral i del disseny i la imatge. Mitjançant el seu Servei de Premsa cobreix diferents tasques amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió de l’esport federat a Catalunya, entre d’altres, amb l’edició del butlletí informatiu bimensual amb l’actualitat més destacada de l’esport federat català, manté el contingut del portal web UFECtv, difon totes aquelles notícies generades per la UFEC i les pròpies federacions a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube) i coordina el contingut del Bloc de la UFEC, que promou l’esport i un estil de vida saludable. Gens menyspreable és la feina que la UFEC ha fet i segueix fent per la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’esport a través del seu Servei Lingüístic col·laborant, entre d’altres, amb la creació d’eines i recursos sobre llengua i esport.

En relació a la presència internacional de l’esport català, recorda la ratificació per part del Tribunal Suprem l’any 2002 de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 1996, anul·lant dos articles del Decret 70/1994, de 22 de març, de la Generalitat de Catalunya pel qual es regulaven les federacions esportives catalanes, en concret els referits a la participació de les federacions esportives catalanes en competicions internacionals i a la seva articulació amb el moviment olímpic.

David Moner i Codina

David Moner i Codina

En aquest sentit, el senyor Moner es mostra convençut que les federacions catalanes acabaran disposant de presència pròpia en les competicions esportives internacionals, bé per la consolidació del procés vers la independència, trobant alternatives mitjançant els campionats d’Europa de Regions o la representació directa en les federacions internacionals en els casos en que no existeix federació espanyola de la corresponent disciplina esportiva.

El ponent considera que l’administració de la Generalitat de Catalunya hauria d’establir relacions directes amb les federacions esportives internacionals, apunta la necessitat de realitzar un treball de lobby pel reconeixement internacional de l’esport català i destaca les accions a tot nivell realitzades des de les estructures de l’estat per impedir la representació internacional de les federacions esportives catalanes, posant com exemple el cas del patinatge.

Comenta el senyor Moner la manca continuada de suport econòmic de les federacions espanyoles a les federacions esportives catalanes; la limitació des de fa uns vint anys de les aportacions del Consejo Superior de Deportes (CSD) exclusivament a l’esport d’elit i a l’alt rendiment; les inspeccions rebudes per part d’alguns clubs esportius catalans des de l’any 2012 per part de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social així com les recents iniciatives legislatives del Govern d’Espanya pel que fa a la implantació de la llicència esportiva única estatal.

Fa esment a les diferents gestions que la UFEC ha realitzat i està realitzant en relació a alguns dels temes comentats, així com a la manca de coneixement que algunes d’elles denoten en relació a la realitat de l’esport i, en especial, de l’esport català, que té una important participació de voluntaris, especialment en l’àmbit de l’esport infantil i juvenil. Tanmateix, manifesta la seva total convicció de que les bases de l’esport català són sòlides i el seu futur esperançador.

Finalitzada la interessant intervenció del senyor Moner, que tots vàrem seguir amb gran atenció, es va produir un interessant i animat debat, en el qual varen participar molts dels assistents, bé realitzant preguntes o donant opinions sobre els temes exposats.

Com a cloenda de la jornada, el conferenciant va firmar en el Llibre d’Honor de la Tertúlia “Esports i Ateneu”, i es va fer la corresponent “foto de família” amb tots els participants.

Foto de grup de la tertúlia "Esports i Ateneu"

Foto de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

S’ha d’afegir que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, reunit en data 9 de maig de 2014, per acord unànime de tots els grups municipals, atorgà al senyor David Moner i Codina la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona.

Ramon Agenjo Bosch: “El CF Damm, formador de persones i viver de grans jugadors”

ESPORTS I ATENEU del 31 de març de 2014

El conferenciant, besnét de Joseph Damm, el fundador de l’empresa cervesera, és diplomat en Ciències Empresarials, Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i en Economia. És Conseller i Secretari de SA Damm; Patró i Director de la Fundació Damm; i President del CF Damm.

Ranon Agenjo amb jugadors del CF Damm

Ramon Agenjo amb jugadors del CF Damm

Mecenes, patró o membre de la Junta Directiva de diverses institucions esportives, socials i culturals, així com representant del Grup Damm en diversos programes de mecenatge, com el Programa Olímpic ADO.

Guardonat amb la Real Orden del Mérito Deportivo amb la categoria de Placa de Plata concedida pel Consejo Superior de Deportes l’any 2009. Soci d’Honor d’Esport Solidari Internacional i guardonat també l’any 2009 amb el Premi Esport Solidari Internacional.

Membre de la Taula Assessora de l’Esport Català (TAEC), de la Generalitat de Catalunya i del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona.

El senyor Ramon Agenjo va venir a parlar-nos a la Tertúlia “Esports i Ateneu“, on molts dels assistents estan vinculats a la gestió i direcció esportiva, del CF Damm, tot un referent en la promoció de l’esport al país; un Club constituït l’any 1954 amb la finalitat de formar i educar a la joventut a través de la pràctica del futbol; un Club que no té un equip professional i que ha aconseguit fites molt importants per la seva filosofia i la seva aportació al futbol base; un Club que ha estat i és formador de persones i viver de grans jugadors.

Escut del CF Damm

Escut del CF Damm

Ramon Agenjo va iniciar el seu parlament explicant, amb unes breus dades, la importància de l’empresa Damm: per exemple, produeixen més de 900 milions de litres de cervesa a l’any, amb una plantilla de tres mil treballadors; estant també en el mercat de les aigües i les begudes de gran distribució, i han entrat no fa gaire en Cacaolat.

Va indicar que a Damm diferencien clarament els patrocinis (en cultura, esport, etc) dels actes de filantropia, pels quals no aspiren a rebre cap tipus de contrapartida: per a realitzar aquests últims, van constituir la Fundació Damm, que actua en tres vessants. Primera, en el camp cultural, patrocinant activitats en institucions com l’Ateneu Barcelonès, el Palau de la Música Catalana, el Conservatori del Liceu, i quaranta més. Segona, en el camp social, ajudant a entitats com la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Càritas, fundacions d’investigació de medicina, etc. I tercera, en el camp de l’esport, on col·labora, entre d’altres, amb Sport Cultura Barcelona, la Fundació de la Federació Catalana de Futbol, la Fundació Esport Escolar i, també, on finança el CF Damm (la seva actuació més important), un Club únic a Catalunya i a Espanya, dedicat només al futbol base, per a nois de 7 a 18 anys, cent per cent gratuït.

Un dels equips del CF Damm

Un dels equips del CF Damm

El CF Damm és, va dir, un Club dedicat a l’alta competició, que té equips en totes les lligues de primera divisió de les diferents edats, i on, d’una manera contínua, es dóna formació als nois i se’ls hi ensenyen valors, i el que és molt important, sense cobrar-los-hi ni un euro. El Club té una plantilla de cent persones (inclòs un ampli equip de metges, fisioterapeutes, entrenadors, etc.).

Des del Consell d’Administració de l’empresa Damm segueixen molt de prop la marxa del CF Damm, i l’hi dediquen un pressupost anual molt important. L’any vinent, va avançar, incorporarà per primera vegada un equip femení.

Celebració d'un gol del CF Damm

Celebració d’un gol del CF Damm

En acabar la conferència, al llarg de la qual va fer un exhaustiu relat de la tasca que du a terme el CF Damm, relat que va ser seguit amb gran interès pels oients, es va obrir un torn d’intervencions dels participants a la tertúlia, que va donar lloc a un interessant debat, durant el qual el conferenciant va tenir l’ocasió de contestar acomplidament totes les preguntes i on es va ressaltar que el CF Damm té com a objectiu la promoció de valors com són el respecte als altres equips, l’amistat entre els companys del club i el recolzament als jugadors perquè puguin seguir els seus estudis. Es vol que els joves del CF Damm segueixin vinculats al club durant molts anys desprès de deixar de jugar i, en molts de casos, així és. Després, el conferenciant es va fer la “foto de família” amb els assistents, i va signar el llibre d’honor de la Tertúlia “Esports i Ateneu“.

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 28 d’octubre 2013

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 28 d’octubre – Sala Pompeu Fabra, 14 h.

La crisi econòmica en l’esport i la bombolla futbolística

        Amb: Josep Lluís Vilaseca, membre del Comité Olímpico Español i de la Comisión Directiva del Consejo Superior de Deportes, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya (1980-1995)

 Foto Josep Lluís Vilaseca

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)