Presentació del llibre ESPAI ATENEU El debat de les idees 2

Acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees – 2” 

En el marc de la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, i amb una notable concurrència, es va celebrar el 16/4/2015 l’acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees–2”. Varen ocupar la presidència el president de l’Ateneu, Jordi Casassas, l’editor del llibre, Manuel Baratech, i la Coordinadora de la tertúlia Espai Ateneu, Mina Pedrós.

  Va fer us de la paraula, en primer lloc, Jordi Casassas, qui assegurà que les sessions de les tertúlies de l’Ateneu no es fan amb la xerinola i la disbauxa que reflecteix la portada de llibre; ben al contrari, és debat amb una serietat absoluta. Indicà que “l’Ateneu és un referent a Barcelona i a Catalunya; i ho és, en part important, per l’aportació del voluntariat, de la gent que hi deixa hores i treballs, com són els integrants de les tertúlies”. Recalcà que l’Ateneu és el que és, en bona part, gràcies a persones que, com la Mina, mantenen l’activitat i el vigor de les tertúlies i el debat civilitzat i constructiu, setmana a setmana, amb entrega total.

A continuació, va intervenir l’editor del llibre, i membre de la tertúlia, Manuel Baratech, qui donà unes breus pinzellades sobre el què significa, en les actuals circumstàncies de crisi, la tasca de treure al mercat un llibre com el que es presentava; i va fer-ho glosant les paraules de Manuel Lara, el fundador de Planeta, de que “En España se edita mucho, se vende poco y se lee nada”. En efecte, es dona la paradoxa de que som el país europeu on més títols s’editen a l’any, i alhora és el país on menys llibres es venen: més del 30% d’espanyols van declarar que el 2014 no van comprar ni un sol volum.

Referint-se al naixement de “Espai Ateneu. El debat de les idees 2”, va dir que és un llibre escrit, il·lustrat i editat per socis de l’Ateneu, que explica les activitats d’una de les trenta-i-tantes tertúlies que es reuneixen en aquesta Casa, i assenyalà que s’ha aconseguit publicar-lo “perquè hi ha hagut una persona amb il·lusió i amb moltes ganes de treballar, que ha organitzat les activitats, ha buscat els conferenciants, ha encoratjat els cronistes…; en una paraula, una persona capaç, i compromesa a portar el projecte a bon fi”. Aquesta persona és la Mina, i va passar-li la paraula perquè, va dir, “és ella, millor que ningú, qui ens podrà explicar como ha anat la cosa”.

Mina Pedrós va iniciar la seva intervenció recordant que la tertúlia Espai Ateneu té com a finalitat establir un debat ciutadà, obert i constructiu, sobre els temes que afecten a la nostra societat, i on els ponents convidats, dels més diversos àmbits, exposen les seves idees sobre un tema de debat; una tertúlia de tarannà plural i transversal, on tots els raonaments, que poden ser molt dispars, són escoltats sense prejudicis i sempre amb un gran respecte.

Això ha permès, al llarg d’aquests sis anys de vida de la tertúlia, conversar sobre diversos temes. En l’Àmbit Cultural, va dir, amb el conseller de Cultura Ferran Mascarell que ens ha fet el pròleg del llibre, conjuntament amb el president de l’Ateneu Jordi Casassas. Amb Lluís Juste de Nin, autor de l’espectacular portada, reflex d’una tertúlia a la sala Pompeu Fabra. I amb Salvador Giner, Xavier Rubert de Ventós, Rosa Maria Malet, Agustí Alcoberro, Lluís Bassat i Salvador Claramunt, per citar alguns.
D’Actualitat Política i Social, amb l’alcalde Xavier Trias, Joaquim Ferrer, Miquel Iceta,  Muriel Casals, Josep Rull, Joan Herrera, Joaquim Forn, Antoni Castells, Raül Romeva, Josep-Lluís Carod-Rovira, Heribert Barrera, Agustí Colomines, Sandro Rosell. També Jordi Pujol.
Literaris amb Anna Sallés (amb qui vam recordar a Manuel Vázquez Montalbán), Vicenç Villatoro, Rosa Regàs, Màrius Serra, Andreu Martín. I els mai oblidats Ana Maria Matute, Emili Teixidor i Francisco González Ledesma.
De Cinema, Teatre i Música, amb Enric Majó i Joan Pera, presents a la sala. I Josep Maria Pou, Isona Passola, Ventura Pons, Esteve Riambau, Esteve Polls, Marina Rossell, Núria Feliu, Pedro Ruiz, Carles Sans, Pere Tapia, el Màgic Andreu. I l’inoblidable i recordat Peret.
De Dret i Economia, amb José Antonio González Casanova, Josep Maria Loperena, i Josep Maria Bricall, també presents. Magda Oranich, Lluís Jou, Francesc Cabana, Leopoldo Abadía i Josep Mª Carreras.
D’Actualitat Periodística, amb Joan Tapia, Antonio Franco, Josep Cuní, Patricia Gabancho, Lluís Foix, Vicent Sanchís, Víctor Amela.  I la recordada Margarita Rivière.
De Medicina, amb el doctor Bonaventura Clotet i la gran personalitat que ha estat el doctor Moisés Broggi,
D’Arquitectura i Urbanisme, amb Oriol Bohigas, Beth Galí, Lluís Domènech, Jordi Garcés i  Mateu Barba.
També s’han tractat, amb especialistes dels sectors, temes de Ciència, Tècnica, Astronomia, Física quàntica, Gastronomia i Turisme. A tots ells va expressar el seu reconeixement per les valuoses aportacions d’idees i de coneixements.
Va indicar que al llibre es recullen les Sortides Culturals, que s’organitzen mensualment amb la intenció de “revisitar” els indrets del patrimoni cultural del país. Ja s’han realitzat 58 visites, amb gran èxit de participació. Entre els “guies” de luxe que ens han acompanyat, va recordar als socis i amics:
Joaquim Ferrer, en la visita a Montserrat. Jesús Conte, a Tarragona i a Poblet. Miquel dels Sants Fort, a Santes Creus. Narcís Garolera, la ruta verdagueriana. Maria Pont, a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Lluís Domènech, a Canet de Mar, ens il·lustrà l’arquitectura del seu besavi Domènech i Muntaner. Jaume de Puig i Oliver, a Girona i el proper juny a L’Empordà feudal. Jesús Velacoracho, el nostre conseller gastronòmic
També tingué un record per a tots els directors o representants dels museus, jaciments arqueològics, ateneus i entitats publiques i privades que s’han visitat.
Mina Pedrós va agrair a Manuel Baratech i Pere Costa la seva tasca com a cronistes “titulars” de les tertúlies, i també a Mercè Àlvarez, autora “oficial” de les cròniques de les sortides culturals; així com als tertulians que ocasionalment hi han col·laborat: Ramon Mir, Àngels Bueno, Jesús Conte, María Pont, Miquel dels Sants Fort i Narcís Garolera. Sense oblidar que els actes s’han pogut immortalitzar gràcies a la càmera de Laura Llorens i, en alguns casos, d’Ester Escudero, Hortènsia Cabré, Josefina Clavé, Pepe Boya i José Benito Cortés. Tot un esplèndid equip, al que cal afegir la valuosa i constant col·laboració de Magí Lardiés, el seu principal i indispensable suport, tot un símbol d’eficaç organització.Tingué paraules d’agraïment a les Juntes Directives de l’Ateneu, i dels seus presidents Oriol Bohigas, Francesc Cabana i Jordi Casassas. I a tot l’equip d’excel·lents professionals de la Casa. També va destacar l’exquisida gastronomia de l’hotel Rívoli, on se celebren molts dels dinars de la tertúlia. I la col·laboració de Caves Miquel Pons, que tradicionalment se suma a aquestes ocasions especials, oferint el seu excel·lent cava.
Finalment, manifestà que “l’èxit de la tertúlia, refugi de llibertat on prevalen el diàleg obert, la cultura i el debat, es deu al concurs de tots vosaltres, ponents, tertulians i amics ateneistes: la Tertúlia sou tots vosaltres”.
  A continuació, va demanar la intervenció d’alguns dels convidats i protagonistes del llibre, que eren a la sala. Va pujar en primer lloc a l’estrat Maite Calvo, directora de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la qual va recordar la tertúlia celebrada l’octubre del 2013, a la seu del Parlament Europeu a Barcelona, conjuntament amb Espai Ateneu i Cruïlla. Va indicar que des de la seu a Barcelona del Parlament Europeu tenen molt contacte amb l’Ateneu, “que és com una catedral laica de les idees”; i que l’Espai Ateneu és com una manifestació del caràcter polièdric de la Mina Pedrós, a la qual va encoratjar a seguir en la seva tasca, per assolir l’edició del tercer, del quart i… per què no?,  del desè  volum del “Debat de les Idees”.
Seguidament, va pujar a l’estrat en Joaquim Ferrer, per recordar que una de les coses que més li va agradar del seu pas per la tertúlia Espai Ateneu va ser que, en acabar-se, la Mina li comunicà que havien batut el rècord de duració dels debats; això volia dir que la tertúlia funciona, perquè els Ateneus són l’arma secreta de la cultura; i la clau està en la presència i en l’atenció del públic. En el segle XIX van néixer els Ateneus per suplir unes grans mancances de la societat: alguns portaven incorporades cooperatives, caixes de resistència, etc. En el camp de la cultura, va dir, el “rovell de l’ou” són les tertúlies, on es forgen projectes, suggeriments, comentaris; a l’Ateneu Barcelonès hi ha moltes tertúlies, la qual cosa és un bon símptoma.
  A continuació, Mina donà la paraula a José Antonio González Casanova, al qual va felicitar pel premi Gaziel que recentment li havien atorgat Editorial RBA i la Fundació Godó. González Casanova, després de referir-se molt afectuosament a l’època en que Mina Pedrós va ser alumna seva a la Facultat de Dret, “una Mina Pedrós molt joveneta, elegant, intel·ligent i cordial”, va indicar que l’originalitat de la tertúlia Espai Ateneu radica en que des del primer moment ha manifestat el seu interès pel diàleg i pels debats; això sorprèn en una societat on veiem que el jovent està tot el dia amb els mòbils, on la comunicació, a pesar dels nous i potents medis, és casi nul·la. Aquesta tertúlia, va indicar, és una gran conservadora de la conversació i, alhora, afavoreix la relació humana.
Seguidament, intervingué en Josep M. Loperena; corroborant les paraules de l’editor M. Baratech, va dir que, efectivament, al nostre país no es llegeixen llibres, i va explicar un parell d’anècdotes pròpies per confirmar-ho. Es referí seguidament a l’autocensura que avui en dia hi ha als medis: “Jo he participat, va dir, a moltes tertúlies de ràdio i televisió, fins que vaig dir “prou!”, perquè no em permetien parlar del que jo penso; hi ha unes normes no escrites, per les quals has de seguir la ideologia i el pensament del grup al qual pertanyen els media; és una autocensura tremenda; i com que jo deia el  que volia, sense atenir-me a les indicacions, em van fer fora. “I tot això, va afegir, és el que no passa a la tertúlia “Espai Ateneu”: aquí es parla amb total llibertat i sense cap tipus de censura; segur que aquí vaig dir coses que no van agradar a tothom, però hi ha pluralitat i llibertat, i es pot discutir de tot”.
  A continuació, Enric Majó va recordar la conferència que va donar, sota el títol de “Resistiré!”, que va treure d’una cançó del Duo Dinámico; i indicà que per a un actor “l’important és resistir”; mesos després, en una edició dels premis “Goya”, va sentir una gran satisfacció quan les figures del teatre espanyol allí presents van  avançar cantant el “Resistiré”. I va acabar la seva intervenció felicitant la Mina per l’ambient que regna a la seva tertúlia.
El va seguir en l´ús de la paraula Joan Pera, el qual va recordar que, quan el van invitar a participar en la tertúlia, va preparar durant quinze dies la seva intervenció, escrivint un text molt documentat sobre la situació del teatre durant els últims cinquanta anys. “Després d’esmenar-lo i de tornar-lo a esmenar, va dir, el vaig sotmetre a la consideració de la meva secretària, que és la meva dona, i aquesta el va trobar perfecte. El dia de la conferència, a l’entrada de l’Ateneu, em vaig trobar unes amigues que, en veurem, em van saludar afectuosament, i em van dir: “Què bé que avui sigui vostè el conferenciant! Oi que ens farà riure?”. En aquell moment em vaig oblidar de tot el que havia preparat, i em vaig posar a parlar de forma planera, com en realitat corresponia en una tertúlia”. Va afegir que és un professional del teatre, i quan sent parlar a les grans figures com l’Enric Majó, o d’altres, es deleix. A Barcelona, va indicar, el teatre té un problema, similar al problema dels llibres que ha dit abans l’editor; i és que hi ha 65 locals de teatre, mig milió de butaques al mes; però com que hi va poca gent, els actors no es guanyen la vida; i a més a més, segons les estadístiques oficials, el públic és casi sempre el mateix, de gents de l’eixample, no dels barris.
També Josep Maria Bricall que es va incorporar al final a l’acte, pronuncià unes paraules i elogià la tasca de l’Espai Ateneu.

Finalment, va pujar a l’escenari Lluís Juste de Nin, al qual Mina va qualificar de gran empresari i gran il·lustrador, tot i que ell es defineixi com a “ninotaire”: és l’autor de la coberta del llibre. Juste de Nin va indicar que coneix i valora la tasca que suposen el funcionament setmanal de l’ “Espai Ateneu” i l’edició d’aquest llibre, perquè ell és coordinador d’una altra tertúlia, fundada el 2009 a l’Ateneu, que aplega un grup de gent procedent de diferents àmbits del catalanism I per no repetir-se amb tot el que havien dit els qui l’havien precedit en l’ús de la paraula, va acabar felicitant als tertulians presents, i a la Mina pel seu mestratge.

Mina Pedrós va llegir a continuació una relació dels conferenciants de la tertúlia que, per diversos compromisos, no havien pogut acudir a aquest acte, però que se solidaritzaven amb la celebració: Salvador Giner, Vicenç Villatoro Ferran Mascarell, Muriel Casals, Antoni Castells, Núria Feliu, Lluís Foix, Rosa Maria Malet, Magda Oranich, Isona Passola, Ventura Pons, Xavier Rubert de Ventós i Vicent Sanchís.

Beth Galí, que no va poder assistir-hi, va enviar un afectuós escrit, llegit públicament, en el qual, entre altres coses, deia que “iniciatives com l’Espai Ateneu son les que donen sentit a l’Ateneu. Les activitats culturals son el seu principal actiu, i la constància fa que aquests actius esdevinguin patrimoni cultural de l’entitat”.

També va enviar un escrit l’Oriol Bohigas, excusant la seva presència per imponderables d’última hora, i indicant que la presentació del llibre “Espai Ateneu. El Debat de les Idees-2” marca “dos punts de la nova eficàcia cultural de la institució. Un és organitzar les trobades, les sortides i demés intervencions públiques. Un altre és fer l’esforç per publicar-ne els resums i  deixar-ne, per tant, un bon testimoni”.

Finalment, Mina Pedrós va tancar l’acte invitant els presents a prendre una copa de cava, cortesia de Caves Miquel Pons, i brindar per l’Ateneu, per la Tertúlia i pel naixement del nou llibre.

Manuel Baratech

Video de la presentació

 

EL DEBAT DE LES IDEES 2

Presentació del nou libre de ESPAI ATENEU

 El debat de les idees 2

Cròniques de les tertúlies i sortides culturals dels últims tres anys 2011-2014

Dijous 16 d’Abril, 19h. a la sala Oriol Bohigas

Per Jordi Casassas, President de l’Ateneu Barcelonès,  Mina Pedrós, coordinadora de l’Espai Ateneu,  Manuel Baratech, editor.
Amb la participació dels conferenciants de algunes de les tertúlies
Oriol Bohigas,  Maite Calvo,  Joaquim Ferrer,  Antonio Franco,  Beth Galí,  José Antonio González Casanova,  Lluís Juste de Nin,  Josep Maria Loperena,  Enric Majó,  Joan Pera,  Anna Sallès, Joan Tapia.

L’ADN de l’Ateneu són moltes coses, però que un dels eixos de la seva importància històrica i   actual és la vitalitat de les seves tertúlies. Entre les quals figura Espai Ateneu –la “tertúlia dels dimarts” de l’Ateneu Barcelonès- que coordina la indefallent Mina Pedrós.

Si llegiu aquest llibre us adonareu de quanta energia, quant interès per la cultura, quanta implicació en la nostra realitat social, quanta ànsia de debat, de coneixement i de convivència s’hi encabeix.

Parlem sovint de societat civil.  La seva vàlua s’expressa en les fites decisives, en els grans acords, però també en expressions i realitzacions més quotidianes. Aquella conferència, aquell debat, aquella sortida cultural, aquella tertúlia entre els tertulians de l’Espai.

Del pròleg de Ferran Mascarell, Conseller de Cultura

Us esperem !!!    Esteu tots convidats  per celebrar-ho amb una copa de cava, cortesia de Caves Miquel Pons

El catalanisme en la societat civil per Jordi Casassas

Logo ESPAI ATENEU

Crònica de la tertúlia del 04/02/14 amb JORDI CASASSAS 

EL CATALANISME EN LA SOCIETAT CIVIL

???????????????????????????????????????????????????????????????   Jordi Casassas te un extens i prestigiós currículum, entre el que hi ha la circumstància d´haver escrit la Història de l´Ateneu. Catedràtic d´Història Contemporània de la U.B. desgrana el tema anunciat de manera ordenada partint de la formalització de la societat civil com reacció a la societat de l´Antic Regim integrada pels estaments polític, militar i eclesiàstic que controlen el poder de manera inaccessible per la resta.

Al constituir-se les societats liberals, a Anglaterra i França, i amb l´aparició del IV Estat i l´idea de l´opinió, hi ha una reorganització de la societat exclosa per tractar d´ accedir al poder decisori. Casassas estima tres vectors substancials : la alta burgesia, que s´organitza en grups econòmics d´opinió o pressió; la organització de la protecció, majoritàriament empesa pels municipis i l´Església, i que donaran peu a l´inici del moviment obrer; i la democratització de les idees –ateneus, societats, etc.- amb debat i fonamentació dels criteris, bressol de les classes mitjanes. Les professions liberals s´organitzen talment entorn els seus interessos.

Cada vegada mes complexes, les identitats es comencen a desenvolupar en el món de les ciutats, vers les organitzacions de tipus folklòric –esbarts, corals- i en un entorn afavorit per l´aparició del Romanticisme que envaeix Europa reforçant els elements identitaris –la llengua-, dins la complexitat de unes societats civils que es reconeixen per interessos diferenciats, i que passen a ser patrimoni de societats dinàmiques i avançades.

a RIMG0009

En la simbiosi de sentiment i acció apareix el Catalanisme, que comença a ser qüestionat des de fora en el moment que Catalunya despunta. A l´inici la lluita per convèncer a la gent es difícil : “Erem els dotze apòstols” diu Cambó, a finals del XIX. Mantenir-se en el món literari, d´arrel medieval, afectava a gent culta, però calia organitzar-se en el món que anava sorgint.

Quan connecta amb els problemes de present, arrela en el món de la societat civil, però el fet de no tenir Estat es mou en un món estrany, i molt controlat per la política espanyola. Els joves universitaris se´n adonen que si no penetren les estructures polítiques no hi ha res a fer, i comença “ l´assalt” a institucions com l´Areneu o l´Acadèmia de la Jurisprudència. Guimerà, Almirall, Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, etc. Esdevé el triomf del catalanisme polític, i el segle XX es beneficia d´un moment enriquidor, que s´estronca amb Primo de Rivera, i posteriorment amb la dictadura del general Franco.

La política catalana, amb poc pes decisori, ve determinada per limitacions específiques que debilita les seves possibilitats, i el catalanisme es manté, aleshores, no per la política sinó per la penetració en la societat civil, organitzada en una munió d´institucions que representen la veritable democràcia, tal com passa a Europa.

???????????????????????????????????????????????????????????????  En la transició espanyola, després l´empeny del món resistent dels seixanta –Serra d´Or, Església catalana, etc., el catalanisme resta seduït per la suggestió de l’autonomia, i cedeix a la classe política la responsabilitat del país. En el moment actual, i en l´encreuament de factors, el catalanisme s´organitza de nou, recuperant el protagonisme davant de la classe política.

Acabada la ponència del convidat hi ha un torn de preguntes i comentaris, als que respon extensament, evidenciant-se talment la pluralitat de criteris dels comensals.

Finalment va signar al Llibre d’Honor de l’Espai Ateneu.

Ramon Mir

Acte final de campanya de Futur Ateneu

Brillant final de campanya de la candidatura Construïm el futur a l’Ateneu

L’equip i el programa de la candidatura Construïm el futur a l’Ateneu es van exposar de manera brillant i contundent en els dos darrers actes de la campanya, que encara ara la seva recta final, a quatre dies de la jornada electoral. El dimecres 19 de març va tenir lloc un debat cara a cara entre els dos candidats, Josep Maria Carreras i Jordi Casassas, moderat de forma impecable pel periodista Eduard Berraondo i amb una nodrida assistència d’ateneistes. Al llarg del debat,  es va evidenciar l’existència d’un amplíssim programa, treballat i detallat, en contrast amb la candidatura oponent.

???????????????????????????????????????????????????????????????
En l’acte del dijous, 20 de març, en canvi, es va posar de relleu la alta qualitat personal, professional i intel·lectual de l’equip. Tots els candidats van ser presentats, d’un en un, i van intervenir per destacar diversos aspectes de la proposta per al futur de l’Ateneu. L’acte, presidit per una senyera, el va conduir el periodista i candidat Vicent Sanchis, que va anar cridant a l’escenari tots els seus companys d’equip, d’un en un.

RIMG0078RIMG0006RIMG0061

RIMG0065???????????????????????????????????????????????????????????????RIMG0018   En el transcurs de l’acte es van poder visionar videos dels presidents Oriol Bohigas i Francesc Cabana, ambdós compromesos amb la candidatura de Josep M. Carreras, a la qual donen suport sense matisos. Bohigas i Cabana, que van ser presents a l’acte, van manifestar de manera personal i directa el seu suport al candidat a succeir-los, en un ambient distès i amb un excel·lent bon humor.

RIMG0091  L’acte va finalitzar amb un parlament de Carreras, que va voler posar de relleu la qualitat de l’equip, al qual va agrair la feina feta durant els més de dos mesos de treball per construir la candidatura. Va agrair a tots els socis el suport que estava rebent l’equip i va fa una nova crida a la participació en les eleccions, tot demanant el vot per garantir i preservar el futur de l’Ateneu i per comprometre l’entitat amb el país.

Comparteix: