LLUÍS FOIX a l’ESPAI ATENEU

Logo   LLUÍS FOIX   “Periodisme i literatura”

Tertúlia 04/03/2014


Lluís Foix, llicenciat en Dret i periodista, ha treballat més de 40 anys a La Vanguardia, on va ser, en successives etapes, corresponsal a Londres (durant vuit anys) i a Washington (durant tres anys), subdirector, director adjunt i durant una llarga etapa, director. Escriu a La Vanguardia, El Punt-Avui i El Mundo Deportivo. Participa com a tertulià als programes de televisió “8 al Dia”, i “El món a RAC1”; i a diverses tertúlies radiofòniques . 

Actualment es presenta com Vocal a les eleccions de l’Ateneu Barcelonès amb la candidatura  CONSTRUIM EL FUTUR A L’ATENEU  liderada per Josep Maria Carreras.

Durant la seva dilatada carrera professional ha escrit milers d’articles, entrevistes, cròniques i columnes d’opinió; i ha enviat cròniques des de més de 82 països. Va impulsar i va ser director de l’edició digital de La Vanguardia durant set anys; i és autor del llibre “La Marinada sempre arriba”, del qual s’han fet ja cinc edicions.

  Lluís Foix és, a més a més, un antic amic de l’Espai Ateneu. Com va recordar Mina Pedrós en fer la presentació, el conferenciant ja va estar a la tertúlia, el 3 de març de 2009, poc després de la investidura del flamant president Obama, que ell havia presenciat, per parlar-nos d’un tema tan candent com ”Què es pot esperar del president Obama?” Tot i que ens va dir que era massa aviat per a aventurar pronòstics, amb la seva lucidesa i experiència ens va comentar que no calia fer-se masses il•lusions i expectatives sobre el futur mandat Obama, tenint en compte la situació crítica mundial que ja es perfilava, de la que, va pronosticar, costaria molt de temps sortir-se’n; i va afegir que la crisi passaria factura a molts del governs d’aleshores.

També va estar amb nosaltres, com a conferenciant, en una reunió celebrada el passat 29 d’octubre a la seu a Barcelona del Parlament Europeu, per parlar-nos, amb la seva habitual clarividència, d’un tema de tanta actualitat com son “Les eleccions europees”.

Lluís Foix va iniciar la seva intervenció agraint a Josep Maria Carreras, que es presenta a les properes eleccions a Junta Directiva de l’Ateneu, presidint la candidatura  CONSTRUÏM EL FUTUR A L’ATENEU,  per haver-lo proposat per a una vocalia.


Entrant en el tema de la seva dissertació, va dir que amb les paraules es construeixen grans edificis emocionals: de vegades fa més mal una paraula que un cop de puny. I que la literatura és la força de la paraula escrita, que ens serveix per a recrear situacions, espais, entorns, o per a construir mons a partir de la ficció, de la història o dels records.

Constantment apareixen paraules noves (per exemple, la “prima de risc”) i d’altres desapareixen; es perillós que la societat perdi el sentit de les paraules: estan plenament vigents les sentències de Montaigne i Lewis, de que és molt fàcil canviar el sentit de les paraules, la qual cosa és el primer pas per a deformar la realitat, i convertir-la en propaganda.
El periodisme, va assenyalar, és literatura; dolenta, pot ser, per les presses; però també, de vegades, literatura molt bona; i si més no, és el primer esborrall de la història. I tant la literatura com el periodisme tenen com a instrument fonamental la paraula. Per això és tan important parlar. I per això, també, salvar la llengua és preservar la llibertat: cada llengua representa una finestra a un mon totalment diferent.

El conferenciant va recordar que, segons Steiner, “l’ordinador, la cultura populista i de comercialització a gran escala parlen angloamericà, des dels clubs nocturns de Portugal fins als locals de menjar ràpid de Vladivostock”. Europa morirà sens dubte si no lluita per les seves llengües. Vivim temps de pensament ràpid, de 59 segons, de 140 caràcters: són els medis que utilitzem. Però el que acaba imposant-se és la paraula ben col•locada, el sentit dels relats.

  Va recordar els molts grans escriptors que han utilitzat el llenguatge per fer periodisme, i els periodistes que han estat considerats com grans escriptors. Tots, va dir, podem escriure i fer-ho bé; tothom pot escriure com Víctor Hugo. El periodisme és un camí; i hi ha milers i milers de periodistes: de manera que el llenguatge està guanyant.

L’Ateneu, va assenyalar, és un espai per conrear la llengua, l’escriptura, el llenguatge; a través de les paraules, a l’Ateneu es debat, s’enraona, es conviu i s’avença pel camí del progrés. I tots hem de procurar que segueixi sent així, un autèntic temple del saber, en uns temps en que s’està perdent el sentit humanista de la vida.

En acabar la seva intervenció, es va produir un animat debat, en el curs del qual Lluís Foix va contestar a totes les preguntes que li van fer els nombrosos assistents. Finalment, va escriure unes paraules al llibre d’honor de la tertúlia, i va posar per a fer l’habitual “foto de família”.

Manuel Baratech

Acte al Parlament Europeu

   EL REPTE DE LES ELECCIONS EUROPEES

PE BCN 2

Tertúlia del 29 d’octubre de 2013 – Conferenciant: Lluís Foix

Aquesta va ser una tertúlia molt especial, tant pel marc com pels assistents. Davant les eleccions al Parlament Europeu, el periodista Lluís Foix  ens va donar una conferència; però aquesta vegada no ens vàrem reunir a les sales de l’Ateneu, sinó a l’Aula Europa, a les instal·lacions de la seu a Barcelona del Parlament Europeu, molt acollidores, situades al bell mig de la ciutat, Passeig de Gràcia – Mallorca. I en aquesta ocasió els tertulians d’ Espai Ateneu ens vàrem aplegar amb els de la tertúlia Cruïlla de Debat. Va ser una experiència molt positiva, que podria tenir continuïtat en el futur.

???????????????????????????????????????????????????????????????       ???????????????????????????????????????????????????????????????       ???????????????????????????????????????????????????????????????

Va iniciar la sessió l’amfitriona i directora de la Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maite Calvo, donant la benvinguda als nombrosos participants.

Mina Pedrós va manifestar la seva satisfacció per estar a la seu de la Delegació del Parlament Europeu, una institució en la qual es trobava com a casa seva, després de col·laborar-hi professionalment molts anys a Estrasburg, Brussel·les i el Luxemburg, per incidir en la importància de les properes eleccions europees. I també va mostrar-se molt complaguda pel fet d’ haver organitzat aquesta sessió conjunta de les dues tertúlies, com testimoni de la bona col·laboració entre els ateneistes.

Seguidament, l’Enric Cirici va recordar vells temps, quan es va diplomar en temes comunitaris europeus, dient que va formar part d’una llista de candidats a les eleccions al Parlament Europeu, tot i que de seguida es va decebre, en constatar que la representació no la tenien les persones, sinó els partits.

Maite Calvo, abans de donar la paraula al conferenciant, va presentar un vídeo promocional de la campanya, basat en el lema “acció-reacció-decisió”; i va recalcar la importància d’aquestes eleccions, que són les més grans de totes les celebrades al mon democràtic: afecten a una població de 507 milions de ciutadans, dels quals 413 milions tenen dret a vot.

Seguidament, Lluís Foix va iniciar el seu parlament declarant-se europeista convençut: “la Unió Europea –va dir- és el millor antídot contra la guerra; només en un segle, Europa ha patit tres grans i terribles conflictes, els de 1870, de1914 i de 1939, on van morir desenes de milions d’homes. No podem permetre que torni a haver-hi un Verdum, la batalla més inhumana de la història de la humanitat”.

Va assenyalar que la guerra ha estat l’estat natural d’Europa, que sempre fou una incubadora de conflictes armats. Europa va començar en uns moments determinats de la història, després de la caiguda de l’Imperi romà, i des de llavors sempre ha estat o humanista o guerrera. Per això, a mitjans del segle passat, dos grans polítics, Mitterrand i Kohl, van decidir reunir-se i dir “prou!” a tanta barbàrie, iniciant la construcció d’Europa: una sèrie de països que comparteixen el mateix espai de civilització: la religió catòlica, la civilització grega i el dret romà; sobre aquesta triple base –va dir- s’està construït Europa; una Europa que primer es va dir Mercat Comú, i últimament Unió Europea (UE).

Va explicar que quan es va iniciar la unió, Europa estava dividida entre l’OTAN i el Pacte de Varsòvia o bloc comunista. I llavors semblava que aquella unió no podria continuar, com ho demostra que l’any 1989 van preguntar a Mitterrand quan pensava que s’arribaria a unificar Alemanya i va contestar que no ho veuria la seva generació; i l’endemà va caure el mur!  Avui dia, la UE s’ha  fet gran: sobrepassa les fronteres del Vístula i de Polònia, i compren ja 28 estats; a més a més, és un espai molt plural, amb moltes minories a les quals cal protegir. La qual cosa no significa que no hi hagi problemes, com els creats per l’ingrés  d’algun país de l’antic bloc comunista, que s’ha fet d’una forma poc meditada, com és el cas de Croàcia. O la inclusió d’Anglaterra, que en realitat no se sent gens europea.

Tanmateix, va afegir, “Europa avança; avança i seguirà avançant mitjançant el dret, i el debat, i la gestió, i el respecte als altres… però mai per l’acció de la força!  Hem arribat fins aquí gràcies a una política de pactes, no de conflictes: un sistema i un espai on més de 500 milions de persones convivim sota els mateixos paràmetres”. El balanç final és positiu: en efecte, avui estem molt millor que l’any 1990, o el 2000, o el 2010. Com a mostra, l’exemple de l’italià Draghi, que al front del BCE, ha aconseguit mantenir la solvència de l’euro, resistint prou bé les brutals embranzides de la City i de Wall Street.

En referència a les properes eleccions, va dir que el primer problema que tenim és el de la participació. Actualment, els ciutadans europeus no connecten amb els polítics que els representen a la UE, i moltes vegades ni tan sols coneixen el nom dels seus delegats. La majoria dels ciutadans pensen que la UE només tracta de preus i taxes; però no es fixen, per exemple, que el Banc Central Europeu ha absorbit quasi totes les competències dels països membres.

Un altre problema és l’ascens d’una sèrie de partits xenòfobs i racistes; és un perill perquè poden crear greus turbulències; a les eleccions municipals franceses guanyarà segurament Le Pen. I això és una de les conseqüències de la crisi econòmica. La crisi ha fet augmentar el número de pobres, ha incidit especialment sobres les classes mitjanes; i en la mesura que augmenta la diferència entre rics i pobres, Europa, l’Europa de les persones, s’afebleix.

???????????????????????????????????????????????????????????????             Foto0103      

El conferenciant es va mostrar convençut que aquestes eleccions són una oportunitat par avançar, per donar un pas endavant encara que potser calgui fer després mig pas enrere. En aquest sentit, va recordar les paraules de Macmillan, que ja el 1960 va dir:  “Els europeus mai ho hem tingut tan bé; mai hem viscut als nostres països un termini tan llarg de convivència i de pau social”. I des de 1960, l’avenç ha estat constant i espectacular!

Lluís Foix va acabar la seva intervenció recalcant que els europeus hem après a viure en pau i a respectar-nos, dins un espai amb diferents cultures i amb ètnies diferents. “La meva generació –va assenyalar-, que ha passat del carro al twitter, que va viure i va patir el passat, no vol de cap manera que les nacions tornin a la guerra”

Seguidament es va iniciar un ampli col·loqui, en el curs del qual es van plantejar diversos temes, als quals el veterà periodista va donar complerta resposta. En acabar, els membres de les dues tertúlies, tots plegats, vàrem compartir dinar al restaurant “Pomarada”, on alguns van perllongar la tertúlia fins avançada la tarda.

M. Baratech