Rubèn Peris: La “Volta”, 95 edicions

ESPORTS I ATENEU del 25 de maig de 2015

En Miquel Àngel Barrabia, un dels coordinadors de la tertúlia, dóna la benvinguda als assistents i, en especial al senyor Rubèn Peris, ponent de la tertúlia d’avui. Tot seguit passa la paraula a la senyora Mina Pedròs, qui distribueix còpia i comenta als assistents dues notícies de premsa publicades a La Vanguardia i al diari Dicen els dies 24 i 26 de setembre de 1972 respectivament, relatives a la presentació de la IX Escalada Ciclista al Castell de Montjuïc d’aquell any a la Terrassa Martini i a la qual va assistir, entre d’altres, el ciclista Eddy Merckx.

DSC_3276

Rubèn Peris Latorre

Tot seguit pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, per tal de presentar al ponent. Rubèn Peris Latorre, diu, va néixer el 25 de juliol de 1953 a Barcelona i és un dels grans especialistes en l’organització de proves ciclistes de Catalunya.

Professionalment és des de finals de l’any 2006 el Director de Ciclisme de l’empresa RPM Racing, del Grup Alesport. Anteriorment ha estat Cap de l’Àrea de Relacions Externes i Socials de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) en el període 2000/2006; Cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya (1994/2000) i Director Esportiu de Ciclisme dels JJOO de Barcelona’92 (1990/1992).

Vinculat a l’organització de la “Volta” des de fa més de 35 anys des de que l’any 1979 va entrar a formar part de la seva organització, ha exercit de Responsable de Relacions Institucionals i Protocol (1981/1987); de Director d’Organització (1988/1999) i des de l’any 2004 n’és Director General i President de l’entitat organitzadora.

En Rubèn Peris ha estat Cap d’Equip de la Selecció Espanyola de Ciclisme als JJOO d’Atenes 2004 i als JJOO de Londres 2012, és Vicepresident de l’Associació Espanyola d’Organitzacions Ciclistes (AEOC) i de l’Associació Internacional d’Organitzadors de Curses Ciclistes (AIOCC). En el període 2010/2012 va exercir com a Vicepresident de la Real Federación Española de Ciclismo.

L’any 2010 va ser guardonat amb la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu per part del Consejo Superior de Deportes.

logo_organitzacio

Logotip de la “Volta”

La Volta Ciclista a Catalunya, prova centenària del ciclisme, és conjuntament amb el “Tour” de França (1903) i el “Giro” d’Itàlia (1909), una de les proves ciclistes per etapes més antigues del món.

La “Volta” va ser guardonada l’any 1986 per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi i el 1995 amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.

Avui, la “Volta” és l’únic referent important que ens queda del ciclisme professional internacional a Catalunya, una vegada desaparegudes tan l’Escalada Ciclista a Montjuïc com la Setmana Catalana de Ciclisme. Amb un pressupost que està al voltant del milió i mig d’euros, en Rubèn Peris i els seus col·laboradors continuen fent possible, edició a edició, aquesta històrica prova ciclista.

En Rubèn Peris, acaba dient en Xavier Bachs, ens parlarà de la “Volta”, de la seva història, del seu present i, sobretot, del seu futur.

El ponent, tot seguit, inicia la seva intervenció dient que la Volta Ciclista a Catalunya, coneguda com la “Volta”, va complir 100 anys l’any 2011 i enguany ha estat la seva 95ena edició. Ha superat dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espanyola i ha conviscut amb governs de monarquia, república o dictadura a l’Estat Espanyol, i ha tingut el suport de la Generalitat de Catalunya. La continuïtat en aquestes variades circumstàncies polítiques són la millor prova de l’arrelament que té al nostre país i que va més enllà d’un esdeveniment esportiu.

Als inicis del segle XX, diu en Rubèn Peris, el ciclisme i l’esport en general era practicat per les classes benestants que creuen que Catalunya es mereix una prova similar al “Tour” de França que havia disputat la seva primera edició l’any 1903. Així doncs, el Club Deportivo Barcelona fa seva la idea i assumeix l’organització de la “Volta”, que comença el 6 de gener de 1911 a l’antiga vila de Sarrià. Edició amb tres etapes, 34 participants i un total de 1.700 pessetes en premis (en la darrera edició l’import dels premis ha estat de 109.500.-€).

La “Volta” no es va celebrar entre els anys 1914 i 1919, ambdós inclosos, a conseqüència de la I Guerra Mundial i torna al 1920 organitzada per la Unión Velocípeda Española, antecessora de la Federación Española de Ciclismo, ara ja amb participació internacional.

Cartell 1939Cartell 1936Finalment, a partir de l’any 1923, va passar a ser organitzada per la Unió Esportiva de Sants. Des d’aleshores s’ha organitzat de forma ininterrompuda (excepte els anys 1937 i 1938 de la Guerra Civil) fins aquesta 95ena edició, corresponent a l’any 2015. A l’any 2006 l’organització de la “Volta” va passar de la Secció Ciclista de la Unió Esportiva de Sants a una entitat constituïda expressament per a la seva organització, Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva.

L’any 1945 va celebrar la seva 25ena edició i l’any 1970 les seves ”Noces d’Or” en un moment de gran esplendor, però sense cap mena de dubte havia estat Mariano Cañardo, nascut el 1906 a Olite (Navarra) i fet ciclista al barri barceloní de Sant Andreu, qui, amb les seves encara no superades set victòries, ja havia convertit la “Volta” a Catalunya en un fenomen de masses a finals dels anys vint i la dècada dels trenta. Cañardo va vèncer en les edicions de 1928, 29, 30, 32, 35, 36 i 39, quan la pancarta d’arribada no lluïa un altre eslògan de patrocini que “Año de la Victoria. Franco, Franco, Franco”. Llavors la carrera ja era una prova de prestigi, amb nou etapes, sonades festes en cada final d’etapa i una nombrosa representació internacional. Cartell 1986 75 edicionsCartell 2011 100 anysA partir de l’edició de 2008, quan la crisi econòmica comença a aflorar, la “Volta” veu perillar arribar al seu centenari (2011) per manca de finançament tot i estar inclosa a la màxima categoria del ciclisme mundial. La crisi dificulta enormement trobar patrocinis privats, un dels actius històrics d’aquesta competició. En aquesta situació, s’aconsegueix mobilitzar a la Generalitat de Catalunya, que es fa càrrec del Gran Premi, com va fer entre els anys 1932-1936, i s’aconsegueix preservar la competició, malgrat en l’any del seu centenari, per manca de recursos, no es retransmet per televisió. En les darreres edicions s’ha pogut comptar amb el suport de Turisme de Catalunya, que aposta per la competició amb la marca “Catalunya”.

Des de l’any 2003 es recupera Barcelona (Montjuïc) com a final de la “Volta”. La capital catalana ha acollit totes les edicions des del 1911 en diversos barris de la ciutat com Sants, Gràcia, Barceloneta, Nou Barris o en indrets com l’Arc de Triomf, la Pedrera, la Sagrada Família, Les Rambles, Plaça Catalunya…

S’adjunten una breu història de la “Volta” i el llibre de ruta de 2015 lliurades per Rubèn Peris.

voltaatalunya_807_BANNER07

La “Volta” és la tercera competició ciclista per etapes que compta amb més edicions després del “Giro” i del “Tour”, i forma part del calendari “UCI World Tour”. Això suposa que estan obligats a participar en la competició els 18 millors equips ciclistes professionals del món, però també que l’organització resta obligada a pagar-ho tot (hotels, diners de butxaca, etc.). Els costos corresponents a la producció de televisió, que inclou 2 helicòpters, suposa un cost d’aproximadament 300.000.-€ i els premis un cost de 109.500.-€. El pressupost total de la “Volta” es situa actualment en un milió i mig d’euros i està organitzada per una estructura formada per voluntariat.

DSC_3287

Miquel Àngel Barrabia, Rubèn Peris i Pere Alcober

Segons en Rubèn Peris, darrerament el ciclisme està ressorgint i deixant enrere èpoques molt difícils, malgrat això la “Volta” es pot continuar organitzant gràcies al treball d’un centenar de voluntaris i al recolzament institucional de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions i els Ajuntaments.

Després de la intervenció del conferenciant, que va ser seguida amb molt d’interès, es va obrir un debat, durant el qual el senyor Peris va tenir ocasió de contestar a les diverses intervencions dels tertulians sobre la “Volta” i altres temes relacionats amb la situació actual del ciclisme professional. Finalment, va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia, i es va fer la corresponent foto de grup amb els assistents.

Presentació del llibre ESPAI ATENEU El debat de les idees 2

Acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees – 2” 

En el marc de la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, i amb una notable concurrència, es va celebrar el 16/4/2015 l’acte de presentació del llibre “Espai Ateneu. El debat de les idees–2”. Varen ocupar la presidència el president de l’Ateneu, Jordi Casassas, l’editor del llibre, Manuel Baratech, i la Coordinadora de la tertúlia Espai Ateneu, Mina Pedrós.

  Va fer us de la paraula, en primer lloc, Jordi Casassas, qui assegurà que les sessions de les tertúlies de l’Ateneu no es fan amb la xerinola i la disbauxa que reflecteix la portada de llibre; ben al contrari, és debat amb una serietat absoluta. Indicà que “l’Ateneu és un referent a Barcelona i a Catalunya; i ho és, en part important, per l’aportació del voluntariat, de la gent que hi deixa hores i treballs, com són els integrants de les tertúlies”. Recalcà que l’Ateneu és el que és, en bona part, gràcies a persones que, com la Mina, mantenen l’activitat i el vigor de les tertúlies i el debat civilitzat i constructiu, setmana a setmana, amb entrega total.

A continuació, va intervenir l’editor del llibre, i membre de la tertúlia, Manuel Baratech, qui donà unes breus pinzellades sobre el què significa, en les actuals circumstàncies de crisi, la tasca de treure al mercat un llibre com el que es presentava; i va fer-ho glosant les paraules de Manuel Lara, el fundador de Planeta, de que “En España se edita mucho, se vende poco y se lee nada”. En efecte, es dona la paradoxa de que som el país europeu on més títols s’editen a l’any, i alhora és el país on menys llibres es venen: més del 30% d’espanyols van declarar que el 2014 no van comprar ni un sol volum.

Referint-se al naixement de “Espai Ateneu. El debat de les idees 2”, va dir que és un llibre escrit, il·lustrat i editat per socis de l’Ateneu, que explica les activitats d’una de les trenta-i-tantes tertúlies que es reuneixen en aquesta Casa, i assenyalà que s’ha aconseguit publicar-lo “perquè hi ha hagut una persona amb il·lusió i amb moltes ganes de treballar, que ha organitzat les activitats, ha buscat els conferenciants, ha encoratjat els cronistes…; en una paraula, una persona capaç, i compromesa a portar el projecte a bon fi”. Aquesta persona és la Mina, i va passar-li la paraula perquè, va dir, “és ella, millor que ningú, qui ens podrà explicar como ha anat la cosa”.

Mina Pedrós va iniciar la seva intervenció recordant que la tertúlia Espai Ateneu té com a finalitat establir un debat ciutadà, obert i constructiu, sobre els temes que afecten a la nostra societat, i on els ponents convidats, dels més diversos àmbits, exposen les seves idees sobre un tema de debat; una tertúlia de tarannà plural i transversal, on tots els raonaments, que poden ser molt dispars, són escoltats sense prejudicis i sempre amb un gran respecte.

Això ha permès, al llarg d’aquests sis anys de vida de la tertúlia, conversar sobre diversos temes. En l’Àmbit Cultural, va dir, amb el conseller de Cultura Ferran Mascarell que ens ha fet el pròleg del llibre, conjuntament amb el president de l’Ateneu Jordi Casassas. Amb Lluís Juste de Nin, autor de l’espectacular portada, reflex d’una tertúlia a la sala Pompeu Fabra. I amb Salvador Giner, Xavier Rubert de Ventós, Rosa Maria Malet, Agustí Alcoberro, Lluís Bassat i Salvador Claramunt, per citar alguns.
D’Actualitat Política i Social, amb l’alcalde Xavier Trias, Joaquim Ferrer, Miquel Iceta,  Muriel Casals, Josep Rull, Joan Herrera, Joaquim Forn, Antoni Castells, Raül Romeva, Josep-Lluís Carod-Rovira, Heribert Barrera, Agustí Colomines, Sandro Rosell. També Jordi Pujol.
Literaris amb Anna Sallés (amb qui vam recordar a Manuel Vázquez Montalbán), Vicenç Villatoro, Rosa Regàs, Màrius Serra, Andreu Martín. I els mai oblidats Ana Maria Matute, Emili Teixidor i Francisco González Ledesma.
De Cinema, Teatre i Música, amb Enric Majó i Joan Pera, presents a la sala. I Josep Maria Pou, Isona Passola, Ventura Pons, Esteve Riambau, Esteve Polls, Marina Rossell, Núria Feliu, Pedro Ruiz, Carles Sans, Pere Tapia, el Màgic Andreu. I l’inoblidable i recordat Peret.
De Dret i Economia, amb José Antonio González Casanova, Josep Maria Loperena, i Josep Maria Bricall, també presents. Magda Oranich, Lluís Jou, Francesc Cabana, Leopoldo Abadía i Josep Mª Carreras.
D’Actualitat Periodística, amb Joan Tapia, Antonio Franco, Josep Cuní, Patricia Gabancho, Lluís Foix, Vicent Sanchís, Víctor Amela.  I la recordada Margarita Rivière.
De Medicina, amb el doctor Bonaventura Clotet i la gran personalitat que ha estat el doctor Moisés Broggi,
D’Arquitectura i Urbanisme, amb Oriol Bohigas, Beth Galí, Lluís Domènech, Jordi Garcés i  Mateu Barba.
També s’han tractat, amb especialistes dels sectors, temes de Ciència, Tècnica, Astronomia, Física quàntica, Gastronomia i Turisme. A tots ells va expressar el seu reconeixement per les valuoses aportacions d’idees i de coneixements.
Va indicar que al llibre es recullen les Sortides Culturals, que s’organitzen mensualment amb la intenció de “revisitar” els indrets del patrimoni cultural del país. Ja s’han realitzat 58 visites, amb gran èxit de participació. Entre els “guies” de luxe que ens han acompanyat, va recordar als socis i amics:
Joaquim Ferrer, en la visita a Montserrat. Jesús Conte, a Tarragona i a Poblet. Miquel dels Sants Fort, a Santes Creus. Narcís Garolera, la ruta verdagueriana. Maria Pont, a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Lluís Domènech, a Canet de Mar, ens il·lustrà l’arquitectura del seu besavi Domènech i Muntaner. Jaume de Puig i Oliver, a Girona i el proper juny a L’Empordà feudal. Jesús Velacoracho, el nostre conseller gastronòmic
També tingué un record per a tots els directors o representants dels museus, jaciments arqueològics, ateneus i entitats publiques i privades que s’han visitat.
Mina Pedrós va agrair a Manuel Baratech i Pere Costa la seva tasca com a cronistes “titulars” de les tertúlies, i també a Mercè Àlvarez, autora “oficial” de les cròniques de les sortides culturals; així com als tertulians que ocasionalment hi han col·laborat: Ramon Mir, Àngels Bueno, Jesús Conte, María Pont, Miquel dels Sants Fort i Narcís Garolera. Sense oblidar que els actes s’han pogut immortalitzar gràcies a la càmera de Laura Llorens i, en alguns casos, d’Ester Escudero, Hortènsia Cabré, Josefina Clavé, Pepe Boya i José Benito Cortés. Tot un esplèndid equip, al que cal afegir la valuosa i constant col·laboració de Magí Lardiés, el seu principal i indispensable suport, tot un símbol d’eficaç organització.Tingué paraules d’agraïment a les Juntes Directives de l’Ateneu, i dels seus presidents Oriol Bohigas, Francesc Cabana i Jordi Casassas. I a tot l’equip d’excel·lents professionals de la Casa. També va destacar l’exquisida gastronomia de l’hotel Rívoli, on se celebren molts dels dinars de la tertúlia. I la col·laboració de Caves Miquel Pons, que tradicionalment se suma a aquestes ocasions especials, oferint el seu excel·lent cava.
Finalment, manifestà que “l’èxit de la tertúlia, refugi de llibertat on prevalen el diàleg obert, la cultura i el debat, es deu al concurs de tots vosaltres, ponents, tertulians i amics ateneistes: la Tertúlia sou tots vosaltres”.
  A continuació, va demanar la intervenció d’alguns dels convidats i protagonistes del llibre, que eren a la sala. Va pujar en primer lloc a l’estrat Maite Calvo, directora de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la qual va recordar la tertúlia celebrada l’octubre del 2013, a la seu del Parlament Europeu a Barcelona, conjuntament amb Espai Ateneu i Cruïlla. Va indicar que des de la seu a Barcelona del Parlament Europeu tenen molt contacte amb l’Ateneu, “que és com una catedral laica de les idees”; i que l’Espai Ateneu és com una manifestació del caràcter polièdric de la Mina Pedrós, a la qual va encoratjar a seguir en la seva tasca, per assolir l’edició del tercer, del quart i… per què no?,  del desè  volum del “Debat de les Idees”.
Seguidament, va pujar a l’estrat en Joaquim Ferrer, per recordar que una de les coses que més li va agradar del seu pas per la tertúlia Espai Ateneu va ser que, en acabar-se, la Mina li comunicà que havien batut el rècord de duració dels debats; això volia dir que la tertúlia funciona, perquè els Ateneus són l’arma secreta de la cultura; i la clau està en la presència i en l’atenció del públic. En el segle XIX van néixer els Ateneus per suplir unes grans mancances de la societat: alguns portaven incorporades cooperatives, caixes de resistència, etc. En el camp de la cultura, va dir, el “rovell de l’ou” són les tertúlies, on es forgen projectes, suggeriments, comentaris; a l’Ateneu Barcelonès hi ha moltes tertúlies, la qual cosa és un bon símptoma.
  A continuació, Mina donà la paraula a José Antonio González Casanova, al qual va felicitar pel premi Gaziel que recentment li havien atorgat Editorial RBA i la Fundació Godó. González Casanova, després de referir-se molt afectuosament a l’època en que Mina Pedrós va ser alumna seva a la Facultat de Dret, “una Mina Pedrós molt joveneta, elegant, intel·ligent i cordial”, va indicar que l’originalitat de la tertúlia Espai Ateneu radica en que des del primer moment ha manifestat el seu interès pel diàleg i pels debats; això sorprèn en una societat on veiem que el jovent està tot el dia amb els mòbils, on la comunicació, a pesar dels nous i potents medis, és casi nul·la. Aquesta tertúlia, va indicar, és una gran conservadora de la conversació i, alhora, afavoreix la relació humana.
Seguidament, intervingué en Josep M. Loperena; corroborant les paraules de l’editor M. Baratech, va dir que, efectivament, al nostre país no es llegeixen llibres, i va explicar un parell d’anècdotes pròpies per confirmar-ho. Es referí seguidament a l’autocensura que avui en dia hi ha als medis: “Jo he participat, va dir, a moltes tertúlies de ràdio i televisió, fins que vaig dir “prou!”, perquè no em permetien parlar del que jo penso; hi ha unes normes no escrites, per les quals has de seguir la ideologia i el pensament del grup al qual pertanyen els media; és una autocensura tremenda; i com que jo deia el  que volia, sense atenir-me a les indicacions, em van fer fora. “I tot això, va afegir, és el que no passa a la tertúlia “Espai Ateneu”: aquí es parla amb total llibertat i sense cap tipus de censura; segur que aquí vaig dir coses que no van agradar a tothom, però hi ha pluralitat i llibertat, i es pot discutir de tot”.
  A continuació, Enric Majó va recordar la conferència que va donar, sota el títol de “Resistiré!”, que va treure d’una cançó del Duo Dinámico; i indicà que per a un actor “l’important és resistir”; mesos després, en una edició dels premis “Goya”, va sentir una gran satisfacció quan les figures del teatre espanyol allí presents van  avançar cantant el “Resistiré”. I va acabar la seva intervenció felicitant la Mina per l’ambient que regna a la seva tertúlia.
El va seguir en l´ús de la paraula Joan Pera, el qual va recordar que, quan el van invitar a participar en la tertúlia, va preparar durant quinze dies la seva intervenció, escrivint un text molt documentat sobre la situació del teatre durant els últims cinquanta anys. “Després d’esmenar-lo i de tornar-lo a esmenar, va dir, el vaig sotmetre a la consideració de la meva secretària, que és la meva dona, i aquesta el va trobar perfecte. El dia de la conferència, a l’entrada de l’Ateneu, em vaig trobar unes amigues que, en veurem, em van saludar afectuosament, i em van dir: “Què bé que avui sigui vostè el conferenciant! Oi que ens farà riure?”. En aquell moment em vaig oblidar de tot el que havia preparat, i em vaig posar a parlar de forma planera, com en realitat corresponia en una tertúlia”. Va afegir que és un professional del teatre, i quan sent parlar a les grans figures com l’Enric Majó, o d’altres, es deleix. A Barcelona, va indicar, el teatre té un problema, similar al problema dels llibres que ha dit abans l’editor; i és que hi ha 65 locals de teatre, mig milió de butaques al mes; però com que hi va poca gent, els actors no es guanyen la vida; i a més a més, segons les estadístiques oficials, el públic és casi sempre el mateix, de gents de l’eixample, no dels barris.
També Josep Maria Bricall que es va incorporar al final a l’acte, pronuncià unes paraules i elogià la tasca de l’Espai Ateneu.

Finalment, va pujar a l’escenari Lluís Juste de Nin, al qual Mina va qualificar de gran empresari i gran il·lustrador, tot i que ell es defineixi com a “ninotaire”: és l’autor de la coberta del llibre. Juste de Nin va indicar que coneix i valora la tasca que suposen el funcionament setmanal de l’ “Espai Ateneu” i l’edició d’aquest llibre, perquè ell és coordinador d’una altra tertúlia, fundada el 2009 a l’Ateneu, que aplega un grup de gent procedent de diferents àmbits del catalanism I per no repetir-se amb tot el que havien dit els qui l’havien precedit en l’ús de la paraula, va acabar felicitant als tertulians presents, i a la Mina pel seu mestratge.

Mina Pedrós va llegir a continuació una relació dels conferenciants de la tertúlia que, per diversos compromisos, no havien pogut acudir a aquest acte, però que se solidaritzaven amb la celebració: Salvador Giner, Vicenç Villatoro Ferran Mascarell, Muriel Casals, Antoni Castells, Núria Feliu, Lluís Foix, Rosa Maria Malet, Magda Oranich, Isona Passola, Ventura Pons, Xavier Rubert de Ventós i Vicent Sanchís.

Beth Galí, que no va poder assistir-hi, va enviar un afectuós escrit, llegit públicament, en el qual, entre altres coses, deia que “iniciatives com l’Espai Ateneu son les que donen sentit a l’Ateneu. Les activitats culturals son el seu principal actiu, i la constància fa que aquests actius esdevinguin patrimoni cultural de l’entitat”.

També va enviar un escrit l’Oriol Bohigas, excusant la seva presència per imponderables d’última hora, i indicant que la presentació del llibre “Espai Ateneu. El Debat de les Idees-2” marca “dos punts de la nova eficàcia cultural de la institució. Un és organitzar les trobades, les sortides i demés intervencions públiques. Un altre és fer l’esforç per publicar-ne els resums i  deixar-ne, per tant, un bon testimoni”.

Finalment, Mina Pedrós va tancar l’acte invitant els presents a prendre una copa de cava, cortesia de Caves Miquel Pons, i brindar per l’Ateneu, per la Tertúlia i pel naixement del nou llibre.

Manuel Baratech

Video de la presentació

 

EL DEBAT DE LES IDEES 2

Presentació del nou libre de ESPAI ATENEU

 El debat de les idees 2

Cròniques de les tertúlies i sortides culturals dels últims tres anys 2011-2014

Dijous 16 d’Abril, 19h. a la sala Oriol Bohigas

Per Jordi Casassas, President de l’Ateneu Barcelonès,  Mina Pedrós, coordinadora de l’Espai Ateneu,  Manuel Baratech, editor.
Amb la participació dels conferenciants de algunes de les tertúlies
Oriol Bohigas,  Maite Calvo,  Joaquim Ferrer,  Antonio Franco,  Beth Galí,  José Antonio González Casanova,  Lluís Juste de Nin,  Josep Maria Loperena,  Enric Majó,  Joan Pera,  Anna Sallès, Joan Tapia.

L’ADN de l’Ateneu són moltes coses, però que un dels eixos de la seva importància històrica i   actual és la vitalitat de les seves tertúlies. Entre les quals figura Espai Ateneu –la “tertúlia dels dimarts” de l’Ateneu Barcelonès- que coordina la indefallent Mina Pedrós.

Si llegiu aquest llibre us adonareu de quanta energia, quant interès per la cultura, quanta implicació en la nostra realitat social, quanta ànsia de debat, de coneixement i de convivència s’hi encabeix.

Parlem sovint de societat civil.  La seva vàlua s’expressa en les fites decisives, en els grans acords, però també en expressions i realitzacions més quotidianes. Aquella conferència, aquell debat, aquella sortida cultural, aquella tertúlia entre els tertulians de l’Espai.

Del pròleg de Ferran Mascarell, Conseller de Cultura

Us esperem !!!    Esteu tots convidats  per celebrar-ho amb una copa de cava, cortesia de Caves Miquel Pons

Frederic Porta: “El Barça dels anys 50”

ESPORTS I ATENEU del 24 de novembre de 2014

Caricatura de Kubala signada

Caricatura de Kubala signada

Miquel Àngel Barrabia, Coordinador de la Tertúlia Esports i Ateneu, va donar la benvinguda als assistents, especialment a Ángel Iturriaga i a David Valero autors del llibre sobre Paulino Alcántara i també als qui venien per primera vegada; i passà la paraula a Mina Pedrós, que va comentar una caricatura de Kubala que el jugador li havia dedicat, i de la qual es va obsequiar amb una còpia a cada un dels presents.

Seguidament, Xavier Bachs, l’altre Coordinador, va fer la presentació del conferenciant, i va dir que en Frederic Porta és llicenciat en Ciències de la Informació i en Relacions Públiques, i compta amb una àmplia trajectòria professional en el món del periodisme, tant en premsa com en ràdio, televisió, internet, i en gabinets de comunicació corporativa i consultoria.

En efecte, va començar a treballar al Diari de Tarragona i a Ràdio Popular de Reus; als vint anys es va incorporar a Televisió Espanyola com a redactor i presentador dels esports a l’informatiu de TVE Catalunya, al temps que col·laborava a El Noticiero Universal, El Periódico i Sport.

El presentador va indicar que en Frederic Porta es va traslladar durant set anys als Estats Units, primer a Phoenix i després a Nova York, on va exercir de corresponsal de TVE, d’El Periódico i de la revista Tribuna; també col·laborà a la revista Superbasket, de la NBA, i a la cadena d’esports ESPN.

L’any 1995, de tornada a Barcelona, es va incorporar a El Periódico com a cap de la secció de política; un any després dirigí i va copresentar el magazine “Bonic Vespre”, de TV3, i posteriorment realitzà retransmissions esportives a Antena3 i Canal Satélite Digital. En el període 2000-2003 va posar en marxa i dirigí el portal Futvol.com. En 2004 va ser cap de premsa del Fòrum Universal de les Cultures, i de 2005 a 2007, director de comunicació de Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA). L’any 2008 va ser sotsdirector de Programes de Catalunya Ràdio.

Frederic Porta durant la seva intervenció

Frederic Porta durant la seva intervenció

Actualment es dedica a l’assessoria de comunicació i la consultoria, i col·labora en diversos mitjans, com “l’Esportiu” de Punt Diari, i és responsable de la “Col·lecció Narrativa Blaugrana” d’Edicions Saldonar. Ha publicat els llibres “Sempre guanyen els mateixos”, “Kubala: l’heroi que va canviar la història del Barça”, “Contes del camp vell”, i “De blues i grana” (I i II). Per tot plegat, Xavier Bachs es va preguntar: “Qui millor que en Frederic Porta per parlar-nos del Barça dels anys 50?”, i li va passar l’ús de la paraula.

El conferenciant va iniciar la seva xerrada agraint la invitació a parlar a l’Ateneu, les intervencions dels Coordinadors M. A. Barrabia i X. Bachs, i la presència dels tertulians; després, abans d’entrar en matèria, va fer unes reflexions: primera, que la història del Barça encara està per escriure, ¡després de 120 anys!; i segona, que aquesta història ens arriba en forma de llegenda urbana, que no s’acosta a la realitat. “Aquí –va dir- ens movem per percepcions, per fets aïllats; enlloc d’estudiar la història del Club, ens passem la vida analitzant i discutint els resultats de l’últim partit, o les expectatives de guanyar el proper…

Actualment, va indicar, s’estan descobrint coses fascinants; per exemple, que el Barça té un milió de fotografies encara inèdites; o que guarda una maleta, que porta 42 anys tancada, amb les pertinences personals d’en Samitier; o la primícia informativa de que la Junta va estar a punt d’expulsar Kubala: ja tenia redactat l’escrit, però a l’últim moment no es van atrevir, per qüestions d’imatge.

A continuació, Frederic Porta va fer una detallada exposició del que van ser els anys cinquanta, la dècada prodigiosa, “el Barça de les cinc copes”. El Club fa un salt qualitatiu i passa de ser una entitat esportiva a convertir-se en un fenomen social, en el refugi emocional d’un país, en el pal de paller del catalanisme. El canvi va començar amb el president Agustí Montal i Galobart, que va comprar els terrenys del Camp Nou (llavors denominat “el camp de tota la vida”, perquè estava a tocar de la Maternitat i del Cementiri).

06

Va comentar l’arribada, l’any 45, d’un personatge que “no s’havia mullat” amb la guerra civil, Pepe Samitier, rei del Paral·lel (que coneix personalment a Maurice Chevalier i a Carlos Gardel), i que es va convertir ràpidament en el referent del Barça: primer, com a entrenador d’èxit, i després com el Secretari Tècnic que fa els grans fitxatges. Era un home molt llest, que tan bon punt guanyà la primera Lliga, traspassà el càrrec d’entrenador a l’Enrique Fernándezperquè la banqueta crema molt”.  En aquella època, a pesar de la pobresa general, el Barça aconseguí un gran nombre de socis, perquè el futbol era el “panem et circenses”.

Kubala

Kubala

Quan va venir a jugar l’equip de l’Hungaria, el Reial Madrid va intentar fitxar Kubala (“un jugador molt bo, que tirava les faltes amb efecte, i xutava uns penals com ningú”), però no podia jugar a cap competició oficial perquè el Govern comunista d’Hongria el va denunciar per desertor. Kubala va fitxar amb el Barça perquè li van  oferir que el seu cunyat (Fernando Daucik) fos l’entrenador de l’equip. El Barça va saber aprofitar l’ascendent de Samitier sobre Franco que era un gran afeccionat al futbol, i Samitier, que  tenia entrada directa a El Pardo, va aconseguir que el Govern donés la nacionalitat espanyola al jugador.

En aquest moment neix el Barça de les cinc copes. I es que Kubala, a banda d’un gran jugador, és alhora una gran persona, que es fa amic de tots els companys i cohesiona l’equip. El Barça guanyà la Lliga i la Copa del 51/52, i quan va aconseguir també la Copa Llatina, a París, el poble va rebre amb bogeria a la comitiva de l’equip, des de la frontera fins a Barcelona, com a autèntics herois.

Però amb el temps, Kubala cau malalt de tuberculosi, i al Club li entra el pànic. Samitier busca un recanvi, i fitxa a Di Stefano, l’argentí que estava jugant a Colòmbia. Quan la “saeta rubia” arriba a Barcelona, Kubala ja està curat; però comença a patir lesions greus (en número de 18; entre d’altres, un trencament de lligaments creuats); i a més a més, comença a sortir “de nit i de farra”, amb els seus companys César i Biosca. El joc baixa molt; passen per l’equip diversos entrenadors. I el Real Madrid de Santiago Bernabeu s’emporta a Di Stefano.

Equip del Barça dels anys 50

Equip del Barça dels anys 50

El conferenciant comentà també l’època del nou estadi, que serà la ruïna del barcelonisme, perquè el pressupost inicial, de 66 milions es converteix al final en 288 milions, i enfonsa econòmicament el Club. Samitier compra jugadors i més jugadors; triplica l’import de les primes; i al final, aconsegueix fitxar el gran entrenador Helenio Herrera: un home que en sap molt, però amb qui el vestuari sembla “l’exèrcit de Pancho Villa”, perquè tothom –catalans d’una banda, hongaresos de l’altra, i sudamericans de més enllà- va al seu aire. Kubala s’ha fet gran, no és el d’abans; ras i curt, ja no té lloc al Barça; però com que vol arrelar-se, amb la família, a Barcelona, fitxa per l’Espanyol, i es converteix, als ulls del culés, en un traïdor… A la final de Berna del 1961 el Barça es presenta sense president, sense entrenador, amb la gran figura traspassada…; i allí s’inicia la travessa del desert.

El Govern apostà pel Reial Madrid, com ambaixador de l’esport espanyol arreu del món, un Madrid que ha aixecat el cap definitivament, i amb el joc de Di Stefano s’inicia els anys d’hegemonia esportiva de l’equip blanc. Llavors, el fatalisme i el victimisme creen dins el Barça un complex de perdedors, de que no es pot lluitar contra forces superiors… Tanmateix, a mitjans del setanta, un any abans de la mort de Franco, en Cruyff ens portarà de nou la il·lusió.

Com a conclusions de la seva intervenció, en Frederic Porta assenyalà que ha estat necessari que passin dècades per escriure la història del Barça, per deixar constància de com van succeir reialment les coses. I que encara ara, cada vegada que s’investiga dins el Club, es troben històries noves i dades desconegudes. També constata que, un cop més, és l’esport el que configura la societat.

A l’hora del col·loqui, es va crear un animat debat, en el curs del qual el conferenciant va tenir ocasió d’aprofundir i ampliar alguns dels temes apuntats. Seguidament, es va fer la “foto de família”, i Frederic Porta va signar en el Llibre d’Honor de la tertúlia.

Foto de "família" dels contertulians

Foto de “família” dels contertulians

Els Jocs del 2017, una oportunitat per a Tarragona

Logo espai ateneu

“Els Jocs del 2017, una oportunitat per a Tarragona”

La sala Verdaguer de l’Ateneu va ser el marc on es va desenvolupar la primera part de la tertúlia de l’Espai Ateneu dedicada als Jocs Mediterranis del 2016.  Mina Pedrós va obrir l’acte amb una breu salutació als presents, especialment als membres de la tertúlia “Esports i Ateneu” que ens acompanyaven, i als seus Coordinadors Miquel Angel Barrabia i Xavier Bachs.

   Seguidament, passà la paraula al company de tertúlia Jesús Conte, a fi de que fes la presentació del conferenciant. Conte es va declarar enamorat de Tarragona, capital amb la qual se sent molt vinculat, com ho demostra el seu un article quinzenal, ”Hola, Tarraco”, al diari local; i ara col•labora professionalment amb l’Ajuntament donant-li suport en el tema dels Jocs. Seguidament, va fer la presentació de Ramon Cuadrat que és, va dir, llicenciat en INEFC per la Universitat de Lleida; màster en Administració i Direcció de l’Esport, per la Complutense de Madrid; postgrau en Gestió d’Instal•lacions Esportives per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat gerent del Patronat de l’Esport d’El Vendrell durant deu anys; i des del 2008 és gerent del Patronat Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona. I és el Director General del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017.

   ???????????????????????????????????????????????????????????????

Respecte a l’activitat gestora, el presentador va destacar que Ramon Cuadrat ha aplicat a Tarragona, durant els quatre últims anys, un nou model que ha recuperat les instal•lacions esportives municipals, que estaven externalitzades, i s’ha aconseguit passar de 3.000 a 11.000 abonats; i reduir el dèficit municipal del 69% al 19%; i estan en camí d’obtenir l’autofinanciació esportiva de la ciutat.

Com a organitzador, va dir, Cuadrat va dirigir els Campionats de trial indoor, la mitja marató “Ciutat de Tarragona”, la Volta Ciclista a Espanya, la Volta Ciclista de Catalunya, etc. I com a esportista, va ser jugador de water-polo durant sis anys, aconseguint ser campió de Catalunya i subcampió d’Espanya; i forma part del Comitè Tècnic de la Federació Catalana de Natació.

A continuació va prendre la paraula en Ramon Cuadrat, que va passar per la pantalla, comentant-lo amb detall, el power-point que van presentar a Turquia durant la celebració dels últims Jocs, quan Tarragona va rebre el “testimoni” del relleu en l’organització dels Jocs, la “flama olímpica”, en aquest cas una àmfora d’aigua mediterrània.

Va comentar que Tarragona serà la més petita de les ciutats que han organitzat uns Jocs Mediterranis durant les seves divuit edicions. Els Jocs es fan amb el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional, i a través del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, format pels 24 països membres. D’altra banda, el Comitè Organitzador dels Jocs de Tarragona 2017 el formen cinc institucions: l’Estat Espanyol; el Comité Olímpico Español; la Generalitat de Catalunya; i la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona.

Partint de la convicció de que els Jocs són una oportunitat única e irrepetible per la ciutat, el power-point desenvolupa tres punts-clau: què son els Jocs; què i cóm s’ha de fer per a realitzar-los, i quin llegat deixaran a la ciutat de Tarragona i al territori.

Sobre el primer punt, va dir que durant els deu dies de competicions, del 30 de juny al 10 de juliol del 2017, hi participaran 4.500 esportistes, de 24 països diferents, en 36 disciplines esportives (inclosos atletisme i natació per a discapacitats), amb més de 200 proves. Està prevista l’assistència de 1.000 jutges i representants de les federacions internacionals; de més de 1.000 periodistes d’arreu del mon; de 3.500 voluntaris; i de 150.000 espectadors.

Les proves es disputaran en 16 diferents seus, situades en un radi de 30 km. des de Cambrils a Vendrell, a 20 minuts en automòbil. També hi participarà Barcelona: dues de les proves es faran al Club de Polo i al Canal Olímpic de Castelldefels. Però la majoria es realitzaran a Campclar, dins la zona municipal de Tarragona, on està fet el 30% de les instal•lacions; caldrà afegir-hi una pista d’atletisme (efímera) amb capacitat per a 15.000 espectadors; un palau d’esports per a 5.000 espectadors; i una piscina de competició per a 3.000 espectadors.

El cost dels nous equipaments i de l’adequació dels existents és de 45,4 milions d’euros; i el pressupost de realització dels Jocs és de 35,2 milions d’euros més. L’allotjament dels esportistes, jutges i delegats es farà en una zona hotelera que han contractat a Salou i Port Aventura, amb la qual cosa s’ha aconseguit una notable reducció de costos, a l’estalviar-se d’afrontar la construcció de 2.500 pisos.

Abans, el 80% de les inversions es feien amb diner públic, i el 20% amb diner privat; però que en aquests Jocs pretenen donar la volta, i que la inversió privada sigui del 80% i la pública del 20%. “Estem fent, va dir, un gran esforç per reduir costos i, alhora, augmentar els patrocinis. I sembla que ens en sortirem: hem aconseguit d’Hisenda que les aportacions econòmiques de les empreses desgravin en un 90%, la qual cosa facilita, a pesar de la crisi, la captació de “sponsors”.

Sobre el segon punt, la tasca a fer per preparar els Jocs, el power-point indica que es pretén aconseguir uns Jocs innovadors, que fomentin la participació esportiva de màxim nivell; que afavoreixin la política esportiva de qualitat; i que potenciïn l’esport de base, millorant la pràctica d’esports en l’edat escolar.

Amb aquesta finalitat està en marxa un programa de captació de voluntaris, dels que, hores d’ara, a tres anys de l’esdeveniment, tenen 2.500 inscrits. També s’està treballant amb la Universitat Rovira i Virgili en un projecte educatiu per sensibilitzar la gent amb els valors dels Jocs Mediterranis. Volem desenvolupar, va dir, diferents projectes educatius que contemplin l’educació integral des de primària fins a secundària. També estan treballant amb la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, en un programa cultural basat en l’ideari del Mediterrani com a mar de civilitzacions, mar de cultures i mar de futur.

En quant al tercer punt, quin llegat deixaran els Jocs, va dir que l’herència d’unes instal•lacions esportives, valorades en 45,4 milions, noves i perfectament sostenibles, és molt important. Però, va recalcar, els Jocs deixaran també uns altres llegats, alguns intangibles però no menys importants, com són:
Creació de molts llocs de treball – Millora de les comunicacions barris–centre – Impuls al turisme esportiu – Millor posicionament internacional de Tarragona – Creació d’una xarxa sòlida de voluntariat – Augment de les possibilitats d’integració laboral dels voluntaris, gràcies al Pla de Formació – Promoció dels valors de l’esport, la convivència i la salut a través de les escoles – Dinamització cultural del territori (Programa Cultural) – Foment de l’esport de base, etc.

En acabar la seva la seva exposició, que va ser seguida amb molt interès, Ramon Cuadrat va passar un breu vídeo turístic sobre Tarragona. I vàrem anar a dinar.

A l’hora dels postres, va tenir lloc la segona part de la jornada, l’habitual col•loqui, que va ser un animat debat, en el que qual varen intervenir molts dels assistents, i que va donar ocasió a que el conferenciant amplies alguns punts, i n’afegís altres de curiosos; en alguna de les respostes hi va col•laborar en Ramon Pallejà, Director Operatiu del Comitè Organitzador dels Jocs Tarragona 2017, que acompanyava al Director General. Per exemple, ens vàrem assabentar de que es va triar la data del 30 de juny a 10 de juliol per evitar coincidir amb el Ramadà, en considerar que vuit dels països participants són musulmans.

Durant les seves intervencions, Ramon Cuadrat ens va avançar una primícia: possiblement en aquest Jocs hi haurà un acte espectacular: la celebració, dins del marc impressionant del circ romà, dels partits de volei-platja.

Crònica del segon acte de campanya de la candidatura CONSTRUÏM EL FUTUR A L’ATENEU

Crònica del segon acte de campanya: compromís nacional, radicalitat democràtica i innovació cultural

“Com creiem que ha de ser la programació cultural de l’Ateneu els pròxims tres anys?” Amb aquesta pregunta ha obert Pep Montes, candidat a Vicepresident primer, el segon acte públic de la candidatura Construïm el futur a l’Ateneu, davant dels socis que omplien de nou la sala Verdaguer. Però no només de cultura s’ha parlat durant l’acte: avui s’ha confirmat que l’Ateneu Barcelonès forma part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir des de setembre de 2013, moment en què l’actual junta directiva en va aprovar l’adhesió.

Tots els que hi hem assistit coincidiríem a dir que ha estat un acte amb molt de contingut, profund i àgil, en què s’han anat desglossant els eixos que regiran la gestió cultural de l’Ateneu si guanya aquesta candidatura. A més de Pep Montes hi han intervingut Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró i candidata a una de les vocalies,  el tecnoantropòleg Ricard Faura, la candidata a bibliotecària Mina Pedrós, el sociòleg Miquel-Lluís Muntané, el consultor en comunicació Jesús Conte i el periodista Vicent Sanchis.

Pep Montes, ha destacat dues idees centrals de l’equip de Josep Maria Carreras per a l’organització de la seva oferta cultural: la radicalitat democràtica i la voluntat propositiva.

Per explicar el que la candidatura entén per radicalitat democràtica ha posat tres exemples: ”Primer, el Baròmetre Ateneu. Intentarem posar en marxa un dispositiu que ens permeti fer consultes fàcils al soci, periòdiques, en funció de les necessitats. Tenim eines per fer-ho d’una manera àgil”.

“En segon lloc, la reforma, millora o suport a les seccions de la casa: una de les primeres accions de la nova junta seria convocar els ponents de totes les seccions i consensuar amb ells la reforma que sigui necessària.”

I, finalment,  donar suport al Govern i a les institucions posant l’Ateneu i els seus recursos al servei de moviments com ara el procés de construcció nacional: “Oferiríem l’Ateneu a qui en cada moment governi, posant les nostres instal·lacions a disposició de les institucions del país. Així, l’Ateneu podria arribar a ser, per exemple, un espai logístic per a la celebració de la consulta prevista per al 9 de novembre, si és que finalment s’arriba a realitzar. Una actuació d’aquesta importància, però, requeriria, segons Montes la consulta prèvia als socis.

Futurateneu

Respecte la “Voluntat propositiva” Pep Montes ha explicat que “no tenim ganes que l’Ateneu funcioni a remolc d’estímuls externs sinó que ha de tenir un projecte propi, ben definit. Volem ser propositius, que l’Ateneu sigui un espai de construcció de projectes que l’entitat podrà oferir al país.  Per què no intentem que el principal valor de l’Ateneu, el debat i el diàleg, siguin la llavor de projectes de futur per als país?”

També ha repassat dues línies de debat que es volen desplegar al llarg dels propers tres anys: sobre el sistema cultural català i sobre el model de ciutat per a Barcelona: “Triarem 15 temes centrals per a cada un dels dos àmbits, convidarem experts i construirem propostes plurals. Arribarem a final de mandat amb dues propostes articulades sobre cultura catalana i model Barcelona.”

Pep Montes ha tancat la seva intervenció remarcant que l’Escola d’Escriptura “s‘ha convertit en un dels grans puntals de la casa i cal continuar potenciant-la. També intentarem agrupar esforços de l’Escola d’Escriptura amb les associacions d’escriptors que allotgem.”

A continuació Mina Pedrós, candidata a Bibliotecària, ha destacat: “Utilitzarem les noves tecnologies per gestionar els préstecs, potenciarem el premi Creixells i intensificarem les campanyes d’apadrinament per a restauració de volums històrics. Realitzarem activitats d’alfabetització digital. Seguirem potenciant l’arxiu de la paraula, que atresora conferències celebrades des de 1974. Potenciarem la pàgina web. Ens prepararem per al llibre electrònic. Promourem acords amb centres acadèmics per incentivar la recerca amb materials de la nostra biblioteca.”

També ha afegit que la filosofia  de la candidatura és la d’un Ateneu del soci per al soci: “Volem donar suport incondicional al desenvolupament de les tertúlies, propiciar el contacte personal dels membres de la Junta amb els socis, a través d’un ‘Cafè amb el soci i instaurar un ‘Speaker’s Garden’, on els socis que ho desitgin tinguin la possibilitat d’expressar-se”.

Futurateneu2

Rosa Maria Malet ha començat la seva intervenció amb un relat personal:  ”Sóc ateneista des de fa relativament poc temps, me’n vaig fer a l’època d’Oriol Bohigas. Per la meva professió, pels vincles amb l’art contemporani des de la generació de Joan Miró fins ara, per l’exemple de personatges a qui he tingut la possibilitat de conèixer, crec que és molt el que des de l’Ateneu es pot fer en el sentit d’apropar artistes contemporanis a la institució i d’aquesta manera contribuir a garantir la continuïtat generacional. És molt el que els artistes visuals poden aportar i crec que aquesta pot ser l’aportació que jo puc fer”. I ha acabat amb una recomanació: “Vegin la pàgina web de la nostra candidatura.”

Per la seva banda, Ricard Faura ha destacat que  centra la seva participació en la candidatura en diversos conceptes: “El privilegi de viure en aquesta ciutat i en aquest país en què estan passant coses impactants, de formar part de la candidatura amb membres d’un gran valor humà i cultural: creiem que la construcció d’un país comença on som, en el nostre cas a l’Ateneu”.

També ha ressaltat que “els membres de la candidatura hi som perquè creiem que la feina que s’ha fet aquests anys encara pot anar endavant, que podem aprofitar l’impuls de Barcelona i un moment en què, malgrat la situació econòmica, tenim una il·lusió per fer coses noves i transformar el país.”

Respecte la nova societat del coneixement a l’Ateneu , Faura ha proposat l’extensió de la connectivitat: “Aquest edifici té dificultat a nivell de wifi per l’augment dels usuaris i pel volum de les parets; potenciarem la banda ampla per poder fer retransmissions en streaming. Aprofitarem la comunitat de gent que som socis de l’Ateneu per crear un ‘núvol de l’Ateneu’: que la gent hi pugui dir la seva i fent cròniques del que es fa a l’Ateneu, que després difondríem”.

“D’altra banda, molts dels socis estan en situació econòmica complexa però tenen projectes per tirar endavant: farem que compartir l’espai pugui ajudar també a crear nous projectes entre tots; serà el projecte de cotreball o coworking de l’Ateneu”.

Miquel-Lluís Muntané ha recordat que “queda una setmana per les votacions i per decidir qui volem que es posi a la sala de màquines d’aquest Ateneu que tant estimem. Un dels eixos d’aquest equip de treball és l’equilibri, treballem sobre la idea de l’equilibri: no venim a capgirar les coses, som un equip humà que valorem les moltes coses que s’han fet bé en aquestes últimes juntes directives i volem potenciar tots aquests avantatges que ens hem trobat. Però al mateix temps la majoria dels membres som nous, entrem amb noves vivències i propostes. Volem aprofitar tot allò de bo que ens hem trobat però no ens sentim dependents de cap acció.”

Muntané ha afegit que “hem dedicat moltes energies i molta il·lusió a elaborar un programa, si alguna cosa no falta són projectes i idees. Tenim molt clar que aquest progrés el volem aconseguir d’una manera adequada a la realitat social i econòmica que ens imposa el moment que vivim”.

En tercer lloc ha destacat la idea d’equilibri: “L’Ateneu és un bullir constant d’idees i propostes. I de seccions per camps especialitzats, que volem potenciar. Aquesta realitat ha de conviure amb el fet que l’Ateneu sigui un centre indiscutible de la vida cultural i social de Catalunya. Que sonin a Barcelona les veus de l’Ateneu però que aquí rebem les veus que sonen a Catalunya”.

I ha acabat amb una cita de Josep Maria de Sagarra: “La vida val quan un la fa ben plena, quan un li va enriquint tots els moments”. “Aquesta proposta de vida útil en el nivell individual i col·lectiu és l’esperit que volem imprimir aquest equip humà si ens feu confiança, fer la vida d’aquesta casa més plena i més rica, entenent que la riquesa per antonomàsia és la cultural.”

En el seu torn, Jesús Conte ha fet memòria personal: ”Sóc un barceloní que la primera vegada que vaig venir a l’Ateneu va ser per veure Helène René, À nous la liberté de René Clair l’any 1973. És un honor formar part d’aquesta candidatura plural i equilibrada. Intentaré ajudar l’Ateneu a tenir una major projecció exterior. La meva il·lusió és que l’Ateneu Barcelonès sigui un punt de referència de la vitalitat cultural, científica i econòmica de Barcelona. Que els grans avenços passin també per l’Ateneu. Que l’Ateneu aplegui aquesta voluntat de ser capdavanter d’aquests grans avenços. I això com es fa? Que vinguin els periodistes? Sí. Però sobretot que l’Ateneu funcioni com una agència d’informació, a partir de la feina que ja s’està fent. No només anunciar les activitats que es fan sinó treure’n un profit posterior. Seríem una font informativa més sobre allò que passa a l’Ateneu”. Conte també ha aposta perquè els socis vinculats siguin els primers prescriptors de l’Ateneu.

ATN1

Ha tancat el torn d’intervencions el periodista Vicent Sanchis: “Quan Josep Maria Carreras em va dir de formar part de la llista no se m’havia passat pel cap, perquè jo a l’Ateneu hi estic bé en el dia a dia. Però vaig pensar vàries coses:

– És veritat que és una llista de continuïtat però és de continuïtat en l’encert. Ja m’estaria bé que fórem capaços de mantenir les grans virtuts de la gent que ens ha precedit, adaptada als nous temps. En aquest context la paraula continuïtat no em fa gens de mal. En alguns àmbits hem de mantenir el que hem fet bé i mirar de continuar-ho.

– En la nostra candidatura alguns hi veuen una llista de tecnòcrates. Però pel to, l’encert i la il·lusió de cada membre de la candidatura, aquí més enllà de gent amb capacitat hi he trobat gent amb ànima.

– El tercer punt d’acceptació va ser el programa, una visió de com ha de ser l’Ateneu per continuar sent bo i millorar. M’hi sent totalment a gust. Si es pot combinar amb la realitat de les noves tecnologies, encara millor.

– I el punt definitiu va ser  la transversalitat: la prioritat ha de ser l’Ateneu. A la llista hi ha sensibilitats diferents i estic content que sigui així. Catalunya viu moments extraordinaris, hi ha uns mínims: vivim en un país i com a nació tenim dret a decidir, a l’autodeterminació, a saber què volem fer de nosaltres mateixos. Això ens uneix, i tots volem que l’Ateneu sigui un espai amable. Tant de bo altres espais fossin tan amables a la diversitat!

-He trobat socis que m’han dit: “Vicent, no serà que t’has equivocat de llista?” Però jo els contesto: “No serà que t’has equivocat d’entitat?” La nostra llista sintonitza amb l’essència de l’Ateneu com a espai amable i obert a la diversitat”.

Atenent una pregunta formulada per un dels assistents a l’acte Vicent Sanchis a deixat enrera qualsevol dubte sobre compromís amb el país i amb la construcició nacional de l’Ateneu i de la candidatura. Ha deixat clar que el mes de setembre de 2013 la junt directivva de l’entitat va acordar adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i l’actual president de l’entitat, Francesc Cabana, ho va comunicar personalment al Conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homas, i al coordinador del Pacte Nacional, Joan Rigol, tot oferint-los els espais i els recursos de l’Ateneu per a desplegar i potenciar el projecte.

Pep Montes ha reprès la paraula per recordar que el president Oriol Bohigas deia: “Hem de pencar molt però si no ens divertim no servirà per a gran cosa”. I ha conclòs: “Si voteu aquesta candidatura ens divertirem molt i farem molta feina.”

L’acte ha fianlitzat amb una crida als assistents i a tots els socis a votar la candidatura i a participar en l’acte final de campanya, el proper dijous, 20 de març, a la sala Oriol Bohigas.

LLUÍS FOIX a l’ESPAI ATENEU

Logo   LLUÍS FOIX   “Periodisme i literatura”

Tertúlia 04/03/2014


Lluís Foix, llicenciat en Dret i periodista, ha treballat més de 40 anys a La Vanguardia, on va ser, en successives etapes, corresponsal a Londres (durant vuit anys) i a Washington (durant tres anys), subdirector, director adjunt i durant una llarga etapa, director. Escriu a La Vanguardia, El Punt-Avui i El Mundo Deportivo. Participa com a tertulià als programes de televisió “8 al Dia”, i “El món a RAC1”; i a diverses tertúlies radiofòniques . 

Actualment es presenta com Vocal a les eleccions de l’Ateneu Barcelonès amb la candidatura  CONSTRUIM EL FUTUR A L’ATENEU  liderada per Josep Maria Carreras.

Durant la seva dilatada carrera professional ha escrit milers d’articles, entrevistes, cròniques i columnes d’opinió; i ha enviat cròniques des de més de 82 països. Va impulsar i va ser director de l’edició digital de La Vanguardia durant set anys; i és autor del llibre “La Marinada sempre arriba”, del qual s’han fet ja cinc edicions.

  Lluís Foix és, a més a més, un antic amic de l’Espai Ateneu. Com va recordar Mina Pedrós en fer la presentació, el conferenciant ja va estar a la tertúlia, el 3 de març de 2009, poc després de la investidura del flamant president Obama, que ell havia presenciat, per parlar-nos d’un tema tan candent com ”Què es pot esperar del president Obama?” Tot i que ens va dir que era massa aviat per a aventurar pronòstics, amb la seva lucidesa i experiència ens va comentar que no calia fer-se masses il•lusions i expectatives sobre el futur mandat Obama, tenint en compte la situació crítica mundial que ja es perfilava, de la que, va pronosticar, costaria molt de temps sortir-se’n; i va afegir que la crisi passaria factura a molts del governs d’aleshores.

També va estar amb nosaltres, com a conferenciant, en una reunió celebrada el passat 29 d’octubre a la seu a Barcelona del Parlament Europeu, per parlar-nos, amb la seva habitual clarividència, d’un tema de tanta actualitat com son “Les eleccions europees”.

Lluís Foix va iniciar la seva intervenció agraint a Josep Maria Carreras, que es presenta a les properes eleccions a Junta Directiva de l’Ateneu, presidint la candidatura  CONSTRUÏM EL FUTUR A L’ATENEU,  per haver-lo proposat per a una vocalia.


Entrant en el tema de la seva dissertació, va dir que amb les paraules es construeixen grans edificis emocionals: de vegades fa més mal una paraula que un cop de puny. I que la literatura és la força de la paraula escrita, que ens serveix per a recrear situacions, espais, entorns, o per a construir mons a partir de la ficció, de la història o dels records.

Constantment apareixen paraules noves (per exemple, la “prima de risc”) i d’altres desapareixen; es perillós que la societat perdi el sentit de les paraules: estan plenament vigents les sentències de Montaigne i Lewis, de que és molt fàcil canviar el sentit de les paraules, la qual cosa és el primer pas per a deformar la realitat, i convertir-la en propaganda.
El periodisme, va assenyalar, és literatura; dolenta, pot ser, per les presses; però també, de vegades, literatura molt bona; i si més no, és el primer esborrall de la història. I tant la literatura com el periodisme tenen com a instrument fonamental la paraula. Per això és tan important parlar. I per això, també, salvar la llengua és preservar la llibertat: cada llengua representa una finestra a un mon totalment diferent.

El conferenciant va recordar que, segons Steiner, “l’ordinador, la cultura populista i de comercialització a gran escala parlen angloamericà, des dels clubs nocturns de Portugal fins als locals de menjar ràpid de Vladivostock”. Europa morirà sens dubte si no lluita per les seves llengües. Vivim temps de pensament ràpid, de 59 segons, de 140 caràcters: són els medis que utilitzem. Però el que acaba imposant-se és la paraula ben col•locada, el sentit dels relats.

  Va recordar els molts grans escriptors que han utilitzat el llenguatge per fer periodisme, i els periodistes que han estat considerats com grans escriptors. Tots, va dir, podem escriure i fer-ho bé; tothom pot escriure com Víctor Hugo. El periodisme és un camí; i hi ha milers i milers de periodistes: de manera que el llenguatge està guanyant.

L’Ateneu, va assenyalar, és un espai per conrear la llengua, l’escriptura, el llenguatge; a través de les paraules, a l’Ateneu es debat, s’enraona, es conviu i s’avença pel camí del progrés. I tots hem de procurar que segueixi sent així, un autèntic temple del saber, en uns temps en que s’està perdent el sentit humanista de la vida.

En acabar la seva intervenció, es va produir un animat debat, en el curs del qual Lluís Foix va contestar a totes les preguntes que li van fer els nombrosos assistents. Finalment, va escriure unes paraules al llibre d’honor de la tertúlia, i va posar per a fer l’habitual “foto de família”.

Manuel Baratech