Rubèn Peris: La “Volta”, 95 edicions

ESPORTS I ATENEU del 25 de maig de 2015

En Miquel Àngel Barrabia, un dels coordinadors de la tertúlia, dóna la benvinguda als assistents i, en especial al senyor Rubèn Peris, ponent de la tertúlia d’avui. Tot seguit passa la paraula a la senyora Mina Pedròs, qui distribueix còpia i comenta als assistents dues notícies de premsa publicades a La Vanguardia i al diari Dicen els dies 24 i 26 de setembre de 1972 respectivament, relatives a la presentació de la IX Escalada Ciclista al Castell de Montjuïc d’aquell any a la Terrassa Martini i a la qual va assistir, entre d’altres, el ciclista Eddy Merckx.

DSC_3276

Rubèn Peris Latorre

Tot seguit pren la paraula Xavier Bachs, també coordinador de la tertúlia, per tal de presentar al ponent. Rubèn Peris Latorre, diu, va néixer el 25 de juliol de 1953 a Barcelona i és un dels grans especialistes en l’organització de proves ciclistes de Catalunya.

Professionalment és des de finals de l’any 2006 el Director de Ciclisme de l’empresa RPM Racing, del Grup Alesport. Anteriorment ha estat Cap de l’Àrea de Relacions Externes i Socials de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) en el període 2000/2006; Cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya (1994/2000) i Director Esportiu de Ciclisme dels JJOO de Barcelona’92 (1990/1992).

Vinculat a l’organització de la “Volta” des de fa més de 35 anys des de que l’any 1979 va entrar a formar part de la seva organització, ha exercit de Responsable de Relacions Institucionals i Protocol (1981/1987); de Director d’Organització (1988/1999) i des de l’any 2004 n’és Director General i President de l’entitat organitzadora.

En Rubèn Peris ha estat Cap d’Equip de la Selecció Espanyola de Ciclisme als JJOO d’Atenes 2004 i als JJOO de Londres 2012, és Vicepresident de l’Associació Espanyola d’Organitzacions Ciclistes (AEOC) i de l’Associació Internacional d’Organitzadors de Curses Ciclistes (AIOCC). En el període 2010/2012 va exercir com a Vicepresident de la Real Federación Española de Ciclismo.

L’any 2010 va ser guardonat amb la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu per part del Consejo Superior de Deportes.

logo_organitzacio

Logotip de la “Volta”

La Volta Ciclista a Catalunya, prova centenària del ciclisme, és conjuntament amb el “Tour” de França (1903) i el “Giro” d’Itàlia (1909), una de les proves ciclistes per etapes més antigues del món.

La “Volta” va ser guardonada l’any 1986 per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi i el 1995 amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.

Avui, la “Volta” és l’únic referent important que ens queda del ciclisme professional internacional a Catalunya, una vegada desaparegudes tan l’Escalada Ciclista a Montjuïc com la Setmana Catalana de Ciclisme. Amb un pressupost que està al voltant del milió i mig d’euros, en Rubèn Peris i els seus col·laboradors continuen fent possible, edició a edició, aquesta històrica prova ciclista.

En Rubèn Peris, acaba dient en Xavier Bachs, ens parlarà de la “Volta”, de la seva història, del seu present i, sobretot, del seu futur.

El ponent, tot seguit, inicia la seva intervenció dient que la Volta Ciclista a Catalunya, coneguda com la “Volta”, va complir 100 anys l’any 2011 i enguany ha estat la seva 95ena edició. Ha superat dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espanyola i ha conviscut amb governs de monarquia, república o dictadura a l’Estat Espanyol, i ha tingut el suport de la Generalitat de Catalunya. La continuïtat en aquestes variades circumstàncies polítiques són la millor prova de l’arrelament que té al nostre país i que va més enllà d’un esdeveniment esportiu.

Als inicis del segle XX, diu en Rubèn Peris, el ciclisme i l’esport en general era practicat per les classes benestants que creuen que Catalunya es mereix una prova similar al “Tour” de França que havia disputat la seva primera edició l’any 1903. Així doncs, el Club Deportivo Barcelona fa seva la idea i assumeix l’organització de la “Volta”, que comença el 6 de gener de 1911 a l’antiga vila de Sarrià. Edició amb tres etapes, 34 participants i un total de 1.700 pessetes en premis (en la darrera edició l’import dels premis ha estat de 109.500.-€).

La “Volta” no es va celebrar entre els anys 1914 i 1919, ambdós inclosos, a conseqüència de la I Guerra Mundial i torna al 1920 organitzada per la Unión Velocípeda Española, antecessora de la Federación Española de Ciclismo, ara ja amb participació internacional.

Cartell 1939Cartell 1936Finalment, a partir de l’any 1923, va passar a ser organitzada per la Unió Esportiva de Sants. Des d’aleshores s’ha organitzat de forma ininterrompuda (excepte els anys 1937 i 1938 de la Guerra Civil) fins aquesta 95ena edició, corresponent a l’any 2015. A l’any 2006 l’organització de la “Volta” va passar de la Secció Ciclista de la Unió Esportiva de Sants a una entitat constituïda expressament per a la seva organització, Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva.

L’any 1945 va celebrar la seva 25ena edició i l’any 1970 les seves ”Noces d’Or” en un moment de gran esplendor, però sense cap mena de dubte havia estat Mariano Cañardo, nascut el 1906 a Olite (Navarra) i fet ciclista al barri barceloní de Sant Andreu, qui, amb les seves encara no superades set victòries, ja havia convertit la “Volta” a Catalunya en un fenomen de masses a finals dels anys vint i la dècada dels trenta. Cañardo va vèncer en les edicions de 1928, 29, 30, 32, 35, 36 i 39, quan la pancarta d’arribada no lluïa un altre eslògan de patrocini que “Año de la Victoria. Franco, Franco, Franco”. Llavors la carrera ja era una prova de prestigi, amb nou etapes, sonades festes en cada final d’etapa i una nombrosa representació internacional. Cartell 1986 75 edicionsCartell 2011 100 anysA partir de l’edició de 2008, quan la crisi econòmica comença a aflorar, la “Volta” veu perillar arribar al seu centenari (2011) per manca de finançament tot i estar inclosa a la màxima categoria del ciclisme mundial. La crisi dificulta enormement trobar patrocinis privats, un dels actius històrics d’aquesta competició. En aquesta situació, s’aconsegueix mobilitzar a la Generalitat de Catalunya, que es fa càrrec del Gran Premi, com va fer entre els anys 1932-1936, i s’aconsegueix preservar la competició, malgrat en l’any del seu centenari, per manca de recursos, no es retransmet per televisió. En les darreres edicions s’ha pogut comptar amb el suport de Turisme de Catalunya, que aposta per la competició amb la marca “Catalunya”.

Des de l’any 2003 es recupera Barcelona (Montjuïc) com a final de la “Volta”. La capital catalana ha acollit totes les edicions des del 1911 en diversos barris de la ciutat com Sants, Gràcia, Barceloneta, Nou Barris o en indrets com l’Arc de Triomf, la Pedrera, la Sagrada Família, Les Rambles, Plaça Catalunya…

S’adjunten una breu història de la “Volta” i el llibre de ruta de 2015 lliurades per Rubèn Peris.

voltaatalunya_807_BANNER07

La “Volta” és la tercera competició ciclista per etapes que compta amb més edicions després del “Giro” i del “Tour”, i forma part del calendari “UCI World Tour”. Això suposa que estan obligats a participar en la competició els 18 millors equips ciclistes professionals del món, però també que l’organització resta obligada a pagar-ho tot (hotels, diners de butxaca, etc.). Els costos corresponents a la producció de televisió, que inclou 2 helicòpters, suposa un cost d’aproximadament 300.000.-€ i els premis un cost de 109.500.-€. El pressupost total de la “Volta” es situa actualment en un milió i mig d’euros i està organitzada per una estructura formada per voluntariat.

DSC_3287

Miquel Àngel Barrabia, Rubèn Peris i Pere Alcober

Segons en Rubèn Peris, darrerament el ciclisme està ressorgint i deixant enrere èpoques molt difícils, malgrat això la “Volta” es pot continuar organitzant gràcies al treball d’un centenar de voluntaris i al recolzament institucional de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions i els Ajuntaments.

Després de la intervenció del conferenciant, que va ser seguida amb molt d’interès, es va obrir un debat, durant el qual el senyor Peris va tenir ocasió de contestar a les diverses intervencions dels tertulians sobre la “Volta” i altres temes relacionats amb la situació actual del ciclisme professional. Finalment, va signar el Llibre d’Honor de la tertúlia, i es va fer la corresponent foto de grup amb els assistents.

David Moner i Codina: “La UFEC i el futur de l’esport federatiu català”

ESPORTS I ATENEU del 28 d’abril de 2014

Miquel Àngel Barrabia, un dels Coordinadors de la tertúlia va iniciar la reunió saludant els assistentes i agraint al senyor David Moner, President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), haver acceptat intervenir com a ponent a la tertúlia “Esports i Ateneu”. També va agrair l’assistència dels senyors Gerard Esteva, Vicepresident de la UFEC i President de la Federació Catalana de Vela i del senyor Jordi Sans, Director Esportiu i de Relacions Institucionals de la UFEC.

David Moner i Gerard Esteva

David Moner i Gerard Esteva

Tot seguit, l’altre Coordinador de la tertúlia, Xavier Bachs, va fer la presentació del conferenciant: nascut a Barcelona l’any 1933 fill d’una família de Banyoles, Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1957, especialitzat en Dret Civil, Mercantil, Fiscal i Hipotecari. Té bufet propi amb seus a Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla, Málaga, Menorca i Eivissa. Va ser President de la secció de dret esportiu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i més tard membre del Tribunal d’Arbitratge del Comitè Olímpic Internacional (COI).

De jove fou nedador, jugà al waterpolo al Club Natació Banyoles i al rugbi al Barcelona Universitari Club (BUC).

Fundador de la Copa Pirineus i de la “Challenge David Moner” pel que fa a la natació, també va participar en la constitució de la Federación Española de Esquí Náutico. Convertí l’Estany de Banyoles en l’única pista de rem reglamentària aleshores en tot l’Estat Espanyol i posà en marxa el primer Centre d’Alt Rendiment Esportiu del Rem Espanyol. Posteriorment va ser president de la Federació Catalana de Rem i de la Federació Catalana de Natació de 1977 a 1995, etapa en la qual se celebrà la primera edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació. En l’actualitat i des de 1996 –va afegir- és president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat que representa al conjunt de les federacions esportives catalanes, 67 en l’actualitat. L’any 1933 es constituí la primera Unió Catalana de Federacions Esportives, que va tenir Pompeu Fabra com a president. Tres anys més tard, la Unió va haver de finalitzar la seva activitat degut al començament de la Guerra Civil. L’any 1985, pel Decret de la Generalitat de Catalunya 196/1985 de 15 de juliol, es regulà la creació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, recuperant els ideals del 1933.

Creu de Sant Jordi 2010 lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya MH senyor José Montilla

El senyor David Moner és Soci d’Honor de nombrosos clubs esportius i ha estat guardonat, entre d’altres, amb l’Ordre Olímpica d’Argent, la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Barcelona, la Medalla d’Or de la Federació Catalana de Rem, la Medalla d’Or de la Real Federación Española de Natación i els Anells d’Or del Comitè Olímpic Internacional. També és Chevalier de l’Ordre National du Mérite de la República Francesa i l’any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi per la promoció i la projecció internacional del nostre esport.

El President de la UFEC va començar el seu parlament en relació al present i al futur de l’esport federatiu català. Els 10.000 clubs que funcionen a Catalunya sostenen la seva activitat o la redueixen, però la gran majoria continuen endavant. Gràcies bàsicament al voluntariat i a les aportacions dels socis, els clubs catalans continuen treballant. La gran riquesa de l’associacionisme esportiu català es fonamenta en l’esport de base, bàsic per a la seva existència actual i el seu futur.

L’esport és competició -va dir- i aquesta ha d’anar imprescindiblement associada al “fair play”. Malgrat existeixen problemes educacionals i handicaps familiars sobre els quals cal actuar, sóc optimista davant els reptes que ens planteja el futur.

Els clubs i entitats esportives han de ser conscients que algun dia les subvencions què han permès mantenir les seves activitats ordinàries seran suprimides i tan sols es podrà comptar amb aportacions de les administracions públiques per a actuacions o activitats concretes.

El ponent fa esment a les funcions, competències i objectius de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), entre d’altres, la promoció, defensa i representació de l’esport federat català en el seu conjunt, la col·laboració amb totes les entitats i organismes públics i privats en la millora de l’esport a Catalunya, així com la proposició de les iniciatives que cregui oportunes per a una millor política esportiva catalana.

La UFEC gestiona directament sis centres o complexos esportius a les poblacions d’Alella, Arenys de Mar, Barcelona, Sabadell, Salt i Sant Celoni; disposa d’una corredoria d’assegurances pròpia (Corredoria d’Assegurances Unifedesport) i d’un pressupost anual important, del qual tant sols el 5% procedeix de subvencions públiques.

03

Així mateix, presta tot un seguit de serveis a les federacions esportives catalanes en l’àmbit de l’assessorament jurídic, fiscal, comptable, laboral i del disseny i la imatge. Mitjançant el seu Servei de Premsa cobreix diferents tasques amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió de l’esport federat a Catalunya, entre d’altres, amb l’edició del butlletí informatiu bimensual amb l’actualitat més destacada de l’esport federat català, manté el contingut del portal web UFECtv, difon totes aquelles notícies generades per la UFEC i les pròpies federacions a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube) i coordina el contingut del Bloc de la UFEC, que promou l’esport i un estil de vida saludable. Gens menyspreable és la feina que la UFEC ha fet i segueix fent per la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’esport a través del seu Servei Lingüístic col·laborant, entre d’altres, amb la creació d’eines i recursos sobre llengua i esport.

En relació a la presència internacional de l’esport català, recorda la ratificació per part del Tribunal Suprem l’any 2002 de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 1996, anul·lant dos articles del Decret 70/1994, de 22 de març, de la Generalitat de Catalunya pel qual es regulaven les federacions esportives catalanes, en concret els referits a la participació de les federacions esportives catalanes en competicions internacionals i a la seva articulació amb el moviment olímpic.

David Moner i Codina

David Moner i Codina

En aquest sentit, el senyor Moner es mostra convençut que les federacions catalanes acabaran disposant de presència pròpia en les competicions esportives internacionals, bé per la consolidació del procés vers la independència, trobant alternatives mitjançant els campionats d’Europa de Regions o la representació directa en les federacions internacionals en els casos en que no existeix federació espanyola de la corresponent disciplina esportiva.

El ponent considera que l’administració de la Generalitat de Catalunya hauria d’establir relacions directes amb les federacions esportives internacionals, apunta la necessitat de realitzar un treball de lobby pel reconeixement internacional de l’esport català i destaca les accions a tot nivell realitzades des de les estructures de l’estat per impedir la representació internacional de les federacions esportives catalanes, posant com exemple el cas del patinatge.

Comenta el senyor Moner la manca continuada de suport econòmic de les federacions espanyoles a les federacions esportives catalanes; la limitació des de fa uns vint anys de les aportacions del Consejo Superior de Deportes (CSD) exclusivament a l’esport d’elit i a l’alt rendiment; les inspeccions rebudes per part d’alguns clubs esportius catalans des de l’any 2012 per part de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social així com les recents iniciatives legislatives del Govern d’Espanya pel que fa a la implantació de la llicència esportiva única estatal.

Fa esment a les diferents gestions que la UFEC ha realitzat i està realitzant en relació a alguns dels temes comentats, així com a la manca de coneixement que algunes d’elles denoten en relació a la realitat de l’esport i, en especial, de l’esport català, que té una important participació de voluntaris, especialment en l’àmbit de l’esport infantil i juvenil. Tanmateix, manifesta la seva total convicció de que les bases de l’esport català són sòlides i el seu futur esperançador.

Finalitzada la interessant intervenció del senyor Moner, que tots vàrem seguir amb gran atenció, es va produir un interessant i animat debat, en el qual varen participar molts dels assistents, bé realitzant preguntes o donant opinions sobre els temes exposats.

Com a cloenda de la jornada, el conferenciant va firmar en el Llibre d’Honor de la Tertúlia “Esports i Ateneu”, i es va fer la corresponent “foto de família” amb tots els participants.

Foto de grup de la tertúlia "Esports i Ateneu"

Foto de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

S’ha d’afegir que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, reunit en data 9 de maig de 2014, per acord unànime de tots els grups municipals, atorgà al senyor David Moner i Codina la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona.